Ahir es va donar a conèixer el palmarès del Festival de cinema de Cannes en la seva 62ena edició.
La Palma d’or se la va emportar Michael Haneke per la seva devastadora El lazo blanco. El més escèptics podrien pensar que hi ha hagut alguna cosa estranya ja que Isabelle Huppert era la presidenta del jurat (ambdós van treballar junts a La pianista), però sense haver vist la pel·lícula jo ja dono el meu vot de confiança per ella.
Molta gent podria posar en el mateix sac a aquests dos directors: són controvertits, recargolats, el seu cinema no és gens fàcil de veure, i a vegades d’entendre, ambdós directors, qualsevol cosa que facin , qualsevol història que t’expliquin són cops de puny al ventre i ben donats, però jo personalment trobo grans diferències, i sobretot una de ben clara: a Michael Haneke, l’admiro, a Lars Von Trier l’odio.
D’ambdós directors he vist tres pel.lícules. De Von Trier: Rompiendo las olas (on encara no entenc el que significaven aquelles postaletes de postes de sol que posava entre part i part), Bailando en la oscuridad (on la Bjorg té un paper tan soso i tonto que em venien ganes de fer de Mia Farrow i entrar a la pantalla i donar-li un parell de bufetades), i Dogville (on la forma era molt interessant però el contingut intolerable!!)... i allà ja vaig dir prou, que ja no veuria cap altre pel·lícula d’aquest senyor, que semblava talment que m’estava prenent el pèl, creient-se un deu i amb la possessió de la veritat, tan misògen que no es pot suportar...
De Haneke he vist Funny games (impressionant!!), La pianista ( recordo que la vaig veure al Festival de San Sebastian, i en un moment determinat de la projecció, van encendre els llums, tothom es preguntava que havia passat i un de la organització va sortir dient que un periodista s’havia marejat de la impressió!!!) i El tiempo del lobo (que encara ara quan hi penso se’m remou tot l’estómac).
Michael Haneke té l’habilitat de posar-me molt nerviosa, moltíssim, però és un director que em fa pensar i meditar molt.
Lars Von Trier té l’habilitat de posar-me histèrica, és un director que trobo tan pedant que dubto torni a veure una pel·lícula seva!
10 comentaris:
Eres un sol-
Gracias por tus palabras, gracias por que gracias también a ustedes hoy me siento mucho mejor.
Besos desde mi alma
A mi m'encanten tots dos. No ets la primera que em diu que no soporten que Lars sempre faci patir les dones, pero jo crec que s'ha de reconeixer si una película es bona encara que no s'estigui d'acord amb la ideologia.
Haneke te una meravella que es la Pianista, amb Funny Games tinc alguns problemes, tot i que en general m'agrada. I tinc pendent algunes pelicules seves que em falten per veure. Per cert que les imatges d'aquesta nova amb aquell look de Dreyer/Bergman etc fan pensar que alló ha d'ésser impressionant.
Salutacions!
La pianista em va encantar y coincideixo amb tu en la de "rompiendo las olas" qu no l'he acabada d'entendre mai. Una bona ressenya!!!
Que cruel Monica... jajajajaajaja
Anna R
mas de mi...
ya sabes... para eso estamos,
cuidate
un beso
Dr. Quatermass,
Von Trier és superior a mi... ho reconec, no puc amb ell i ja li tinc mania persecutòria... Haneke té una meravella que és el tiempo del lobo , no tel a perdis malgrat ja t'aviso que ho passaràs fatal!
I si, aquesta també té una pinta espectacular!!!!
Kweilan,
gràcies!!!
és que qui entengui el Trier que el compri!!!!
Anna, hola bonica....
jajjjaja, ja sabia que t'agradaria!!!
petons
jajaja,
ay monica, ya sabes que la pfeipfer, la streep y la close no llegaran a ser grandes si antes no pasan por una pelicula de lars von tier...
ya lo dijo él en la rueda de prensa, es es mejor director del mundo, solo superado por tarkoski, jejeje
por cierto, menudo abucheo se llevo la pelicula de isabel coixet. solo por eso ya tengo ganas de verla...
fmdo...anonimo, jajajaj
petonets
jajajajaj!!
Mònica, que bo!!! doncs a mi Rompiendo las olas no em va desagradar e?! pero si he d'admetre que tens molta raó en algunes coses que dius sobre Lars Von Trier...Ens veurem aviat no? un petonaç!
Jenni
Anònim ,
que ja sé qui ets i ens veurem les cares..... no em toquis allò que no sona....
jejejeje
rakyatindonesia,
para mi es todo un honor que me escribas, me hace mucha ilusión y es verdad que el idioma no tiene que ser una barrera, ahora me paso por el tuyo, un abrazo bien fuerte desde tierras catalanas
Jenni....
tu i jo em de parlar seriosament eh????
espero veure't demà!!
un petó
Em sembla que tots dos son directors enganyosos...però mentre Haneke és més honest i busca la provocació i el nerviosisme en l'espectador, últimament, sembla que Von Trier utilitza armes més tramposes. Sincerament l'adorava per L'Element del Crim, Bailando en la Oscuridad i Europa Europa i últimament m'ha decepcionat molt!
Salut!
els dijous nous,
i tant que en Haneke és més honest!!!
en Von Trier és un pretensiós pedant!!!!
Publica un comentari a l'entrada