LA RED SOCIAL

No ho negaré. Jo també estic al Facebook.

No ho negaré. A mi m'agrada David Fincher. Em va agradar Alien 3, Zodiac, Seven, La habitación del pánico, El clu de la lucha,The game, però no em va acabar de fer el pes El curioso caso de Benjamin Button.

Amb aquesta estadística vaig anar a veure The social network. I no em va decepcionar tot i que només sortir del cinema vaig pensar “ara quan arribi a casa m'esborraré del facebook”. No ho he fet!

Amb aquesta pel·lícula hem de parlar per separat del tema formal i del tema contingut.

En el segon cas, m'esgarrifa com va anar tot. Com pot ser que una persona, un estudiant d'universitat, hagi creat una xarxa social tan immensa??? és un geni? és un lladre d'idees? es pot ser tan fred? és el model d'una generació insensible i sense valors??. No tinc les respostes ni tampoc les penso buscar però el que si que tinc clar és que el personatge de Mark Zuckerberg (creador de facebook) em fa una mica de pena. Perquè dóna la sensació que malgrat ser una persona coneguda mundialment per la seva creació, ser immensament ric i tenir pràcticament el que vulgui... en realitat no deu tenir res. I aquesta idea, com he dit abans m'esgarrifa.

En el primer cas, parlem de la forma. La pel·lícula és absolutament rodona. Amb un ritme trepidant des de la primera escena, en el restaurant quan la seva xicota el deixa i comença allà un no parar de càmera fins el final de la pel·lícula i això és un tema que Fincher domina a la perfecció, amb uns moviments de càmera totalment espectaculars i un domini de l'espai que et deixen literalment clavat a la cadira. Amb uns flashbacks aclaridors del que va passar, explicant el perquè dels dos judicis als que es va d'haver de sotmetre: un dels dos bessons per haver-li suposadament robat la idea, i la del seu “únic amic” per deixar-lo exclòs del projecte.

Jesse Eisenberg, actor totalment desconegut per a mi, em va sorprendre de tal manera que em va fer odiar-lo i el seu amic Eduardo (Andrew Gardfield) dóna el toc sensible de la història però també descobrirà la veritat dels negocis i de la vida.

És evident que ens trobem amb una de les pel·lícules de l'any i ferma candidata als Oscars de l'any que ve. I amb bons motius!

Puntuació: 9/10

HEROIS

Fa uns anys vaig llegir un llibre que m'havien recomanat i que no sabia qui l'havia escrit: El mundo amarillo d'Albert Espinosa. El llibre és una delicia que recomano. El valor de la vida, dels sentiments, de l'amistat queden reflectits d'una manera sensible i entranyable. Vaig donar-me compte de que Espinosa havia escrit diferents guions de pel·lícules que jo havia vist i que també m'havien emocionat com Planta 4ª i Tu vida en 65”. 

L'he anat seguint, m'he perdut algunes de les seves pel·lícules i no he llegit el seu darrer llibre, que tinc pendent però si que no vaig perdre l'ocasió d'anar veure la seva darrera pel·lícula com a guionista: Herois.

Un jove publicista té una reunió important a la ciutat però a la carretera es troba amb una sèrie de problemes que l'impediran arribar a lloc a temps. Un d'aquests “problemes” és Cristina, una noia que està fent autoestop i a la que recull. Ha d'anar a una trobada que fa anual amb uns amics. Aquesta és la premissa per què Pau Freixas el director ens rememori a una època passada dels anys 80 on una colla de nois van passar el seu darrer estiu junts.

Allà descobrirem, el valor de l'amistat, la pèrdua de la infantesa, la màgia de voler aconseguir allò que es vol i fer-ho plegats....

Aquesta és una pel·lícula petita , que explica històries senzilles de gent quotidiana,amb personatges entranyables i això ho agraeixes molt!

El casting de Herois, és gairebé perfecte: els nens, tots ells són una troballa, Alex Brendemühl, Lluís Homar i Emma Suarez estan molt més que correctes i Anna Lizaran i Constantino Romero (clar homenatge a Chanquete!), estan simplement espectaculars....l'aparició (i així ho deixo: aparició:que bonica que és aquesta noia!) de Nerea Camacho (Camino) és deliciosa, la única que em sobra és Eva Santolaria que té un registre tan pla que no te la creus.... però això no ha de ser un obstacle per anar-la a veure.

Val molt la pena!! i compte amb el canvi de registre de la història, totalment esgarrifador!!!

Puntuació: 8/10

ESTRENES A RECUPERAR...O NO (4)

MIS TARDES CON MARGUERITTE

Deliciosa pel·lícula interpretada per un sempre correcte Gerard Depardieu i una meravellosa Gisèle Casadesus. Aquesta historia és una d'aquelles històries de trobades gairebé impossibles però que poden canviar la teva vida. En un parc es troben Germain (Depardieu), un home una mica curtet d'uns cinquanta anys quasi analfabet amb Margueritte una encantadora i fràgil iaia apassionada de la lectura. Entre ells dos sorgirà una relació preciosa sobre el significat de l'amistat i la comprensió (no només lectora). Altament recomanable.

Puntuació 7/10

THE SECRETS OF KELLS

Agradable sorpresa. Ho he de reconèixer , no sabia que anava a veure i em vaig trobar amb una autèntica meravella, una coproducció irlandesa-francesa i belga on explica la creació del llibre de Kells, on s'hi relata les més boniques històries irlandeses,plenes de simbolisme. Una història d'animació que va estar nominada a l'Oscar l'any passat i que va guanyar Up. En aquesta ocasió s'aposta per les tècniques més tradicionals dels dibuixos animats en dues dimensions, combinant-les amb una fantàstica visió medieval i una estètica de conte infantil. El resultat és realment espectacular.

Imprescindible.

Puntuació: 8/10

TENIAS QUE SER TU

Segons una tradició irlandesa, les dones poden declarar-se als seus xicots. Però només ho poden fer durant 24 hores, cada quatre anys, o sigui el 29 de febrer!

Partint d'aquesta premissa Anna (Amy Adams) decideix anar a Dublín a declarar-se al seu xicot,però durant les 24 hores que té reglamentaries,li passa de tot per culpa de Declan (Matthew Goode).

Simpàtica comèdia, totalment prescindible al cinema però si la fan per la tele, estiradets al sofà i amb un dia de pluja us farà passa una estona entretinguda.

Puntuació: 5/10

ENS HAN DEIXAT...

Ja hi tornem a ser , de moment en portem dos!!!!

Luis Garcia Berlanga

Ens ha deixat avui un dels grans, ha estat primera notícia a TV3, i no m'estranya, quan tot just comencem el terratrèmol de notícies de les eleccions del proper dia 28 , ens arriba la mort d'un dels més grans cineastes del cinema espanyol i m'atreveixo a dir que mundial...

Berlanga que va lluitar gran part de la seva vida contra la censura i el voler intentar dir les coses ben clares quan no el deixaven , ens ha deixat part dels títols més importants del nostre cinema. Ell formava part de les tres B més importants de la nostra història: Buñuel-Bardem-Berlanga.

I ens deixa una filmografia plena de títols clàssics que ara com a homenatge hauríem de revisar. N'hi ha moltes però jo destacaria: Bienvenido, Mr. Marshall, Plácido, Calabuch, El verdugo (la vaig veure fa un any als Verdi i encara se'm posa la pell de gallina!), La escopeta nacional.. i podríem posar tota la seva filmografia... Ell ha marxat però sort que ens queden les seves pel·lícules.

Dino de Laurentiis

Important productor del cinema més clàssic, va morir ahir a l'edat de 91 anys. Avui escoltava un programa de ràdio, La claqueta, hi deien que era d'aquells productors que no agraden gens als directors perquè era dels que anaevn diàriament al set de rodatge a controlar...

No cal dir però , que de Laurentis, era un dels grans i en la seva llista de films memorables hi trobem les italianes;Las noches de Cabiria, La Strada, Arroz amargo, amb la seva senyora Silvana Mangano, o pel·lícules més internacionals com Conan, el Barbaro, El silencio de los corderos, o les dues produccions de David Linch, Blue Velvet i Dune.

COPIA CERTIFICADA

Crec que Juliette Binoche va ser la primera sorpresa quan va sentir el seu nom a la cerimònia dels Oscars de l'any en què va guanyar l'estatueta per El paciente Inglés, és evident que tothom es pensava que guanyaria Lauren Bacall per protagonitzar el paper de mare de Barbra Streisand a El amor tiene dos caras.

Binoche és del tipus d'actriu que s'atreveix amb tot, és tan versàtil que s'involucra en qualsevol projecte que l'interessi, sigui del director que sigui o del país que sigui. És igual, ella ho pot fer, és de l'estil de Kristin Scott-Thomas, són actrius tot terreny, i el més important, tot ho fan bé.

L'altre dia vaig anar a veure Copia certificada, d'Abbas Kiarostami, director iraní amb una filmografia curta però prou interessant. No en sabia gaire cosa de la cinta però si que Binoche havia guanyat el premi a la millor actriu per Venècia i tot just havia escoltat que la pel·lícula li havien donat l'espiga d'Or de Valladolid.

I va ser una grata sorpresa, pel·lícula intimista, amb tan sols dos personatges (tot i que el paisatge de la Toscana també ho seria), que a través d'unes hores va desgranat els sentiments i les relacions personals d'una manera pausada a l'inici que va augmentant a mida que va passant el metratge. Amb uns plans seqüència extraordinaris, dignes d'un mestre, on els actors han d'aguantar no només el diàleg, prou punyent a vegades, sinó el ritme lent i pausat que els va demanant el director.

El títol de la pel·lícula és molt significatiu, els dos protagonistes són experts en art i en les còpies que es fan a vegades dels originals de les obres d'art, però a la vegada ells també són còpies i original de la realitat que els envolta, aquesta és la grandesa de la història i del director, saber jugar amb tu i no dir-te quan es tracta d'un original i quan d'una còpia... no puc dir gaire cosa més perquè sinó desvetllaria aquest guió excel·lentment relatat per Kiarostami i a on Binoche està magistral en tota i cada una de les seqüències; el seu company, William Shimell, fred al principi va pujant de nivell però no s'acosta mai a la esplèndida interpretació de Binoche. A destacar dues escenes impressionants, la de la imatge del cartell, quan Binoche davant del mirall (que és davant de la càmera i et mira directament a tu) es pinta els llavis i la conversa que té amb la senyora del bar, allà comences a descobrir que és el què passa realment.

La pel·lícula tot i ser molt original també em va recordar a d'altres cintes, (en ella mateixa també hi reconeixia una còpia!): Viatge a Itàlia de Rossellini, Dos en la carretera de Donen o la més recent Antes del amanecer de Linklater.

No llegiu la sinopsi, simplement entreu a la sala, seieu, escolteu i contempleu el paisatge, no us penedireu.

Puntuació: 8/10

OZAMU TEZUKA, DIRECTOR D'ANIMACIÓ JAPONÈS

Fa unes setmanes que estic fent un curset de cinema a Barcelona, és una delícia, només vaig allà i escolto, perquè estic interessada en tot el que sigui referent al cinema i el professor, Enric Ros que actualment dóna classes a Estudio de Cine, ens fa unes classes magistrals que em deixen bocabadada.

M'està descobrint directors que desconeixia completament com Nicolas Roeg o redescobrint a d'altres que ja coneixia i que ara em fa gaudir més, com Max Ophuls.

L'altre dia va posar-nos una sèrie de curts d'un director d'animació japonès, Osamu Tezuka, que personalment no havia sentit mai, i que es considera el pare del manga. Cada un d'ells era tan diferent però a la vegada tan bo, tenen com a eix comú la guerra i la dona, però tant el traç com la forma de fer el curt eren totalment diferents els uns dels altres.

No és un tipus de cinema que a mi m'agradi especialment,però reconec que vaig quedar meravellada d'aquest petits curts que em van sorprendre gratament.

Us en deixo només tres, duren poc i realment valen molt la pena de veure'l.

El primer Jumping és una meravella, i amb la simplicitat de la forma t'explica d'una forma molt complexe molta part de la història del món. El segon Broken down film, és una paròdia del cinema de l'oest americà, molt divertit!, i el tercer és el seu autoretrat.

Dediqueu-hi el què duren, segur que buscareu a Youtube més curts d'ell, jo és el què he fet!