PEL.LÍCULES VIST DURANT L'ÈPOCA DE NADAL!

Després d'uns dies out i de les nominacions als Oscars i els Globus d'Or, ara ja si que comença la temporada forta i bona d'estrenes a les sales de cinema. De cara al Oscars les estrenes s'acumulen és per això que he decidit fer un comentari conjunt de les pel·lícules que vaig veure en època de Nadal i que encara no havia comentat. La majoria de crispetes...

MISIÓN IMPOSIBLE 4: EL PROTOCOLO FANTASMA.
Buff, no sé a on arribarà a parar, però molt lluny no... i de fantasma n'és una mica... i em refereixo a Tom Cruise que ja des del principi de la seva carrera em va semblar un noiet guapo de cara però res més.... no m'ha demostrat mai res en totes les seves pel·lícules i en aquesta el més de dolent de tot és que surt en cadascun dels plànols de la cinta....l'únic interessant la presència d'alguns dels secundaris com Michael Nyqvist conegut per la trilogia Millenium sueca o Paula Patton la mestra de Precious, però la història no val res, moltes localitzacions, paisatges espectaculars però res més...

Puntuació: 3/10

SHERLOCK HOLMES: JUEGOS DE SOMBRAS.
El personatge de Sherlock Holmes sempre m'ha caigut bé tot i la seva misogínia i el seu caràcter esquerp, és un paio que em cau bé. En la primera pel·lícula reconec que m'ho vaig passar força bé , la direcció de Guy Ritchie, trepidant i sorprenent em va deixar asseguda a la butaca del cinema. A més la interpretació de Downey Jr. i de Jude Law també van afavorir que m'ho passés d'allò més bé. Però ja ho diuen que les segones parts no sempre són millors, i aquesta no és la excepció.... més del mateix, repeticions de la jugada , bons, diria que molt bons moviments de càmera però res més. La noia... i pura coincidència és la de Millenium suec.!!

Puntuació: 5/10

ARTHUR CHRISTMAS

La gran sorpresa del Nadal, sens dubte!!.No m'esperava res, i fins i tot vaig anar sense llegir res de la història... la meva sorpresa va ser quan vaig adonar-me que era un producte de la factoria Aardman, els creadors de Wallace i Gromit un dels meus personatges animats preferits.... així que vaig entrar plenament en la història , que cal dir-ho està molt bé!

Puntuació: 8/10

LA CONSPIRACIÓN
La última pel·lícula de Robert Redford, és una interessantíssima proposta sobre el judici a la dona que se suposa va ser la que va conspirar contra l'assassinat d'Abraham Lincoln, el primer president dels Estats Units. Tot i que és una història complexe , Redford ens la fa viure en primera persona, a través de Mary Surrat una estupenda Robin Wright, la dona que va canviar les lleis del país, però que ho va pagar amb la seva mort.

Puntuació: 8/10

LA VIDA PRIVADA DE PIPPA LEE

Quan feia només un mes de la mort de Marilyn Monroe, el gran dramaturg americà Arthur Miller (el seu tercer marit) ja s'havia casat novament amb la que seria la mare de Rebecca Miller.

La vida privada de Pippa Lee és el seu quart treball com a directora, que adapta la seva pròpia novel·la, i tot i no ser un treball rodó es poden destacar diversos aspectes de la pel·lícula. La història és aparentment senzilla, ens explica la vida de Pippa Lee una dona feliçment casada amb un home trenta anys més gran que ella i de la qual sempre ha viscut a la seva ombra... sempre ha estat una bona esposa i una bona mare, és el model tradicional i perfecta de la senyora casada americana, però a mida que va passant la pel·lícula i vas coneixent com ha estat la vida de Pippa te'n dones compte de que no sembla tot allò que s'aparenta.

És evident que el que mereix una menció especial la cinta és el repartiment tan extraordinari d'actrius que hi ha. Maria Bello, fent de mare de la protagonista i que cada vegada m'agrada més, demostra en una sola escena un conjunt de interpretacions facials que ja els hi agradaria a més d'una, està fantàstica. Julianne Moore, per a mi sens dubte la millor, té molt poc paper però important, i la seva versatilitat interpretant és brutal... Winona Ryder, que ara feia temps que no veia en pantalla, (pobre amb tots els problemes personals que té) fa una mica del que deu ser en la seva vida real. També hi surt Monica Bellucci fent un petit paper una mica surrealista però agraït i Robin Wright Penn en el paper de Pippa, que per desgràcia haver de compartir pantalla amb el Keanu “cara de peix congelat” Reeves(que de llarg és el pitjor de la pel·lícula) fan que a vegades no li deixin brillar tant com es mereixeria o pot ser si... per què el seu treball és excel·lent.

Queden forats en la història i això fa que no deixa que sigui del tot rodona i és una llàstima perquè quan entres al cinema i jo especialment ho vaig fer única i exclusivament pel seu repartiment de dones , veus que el guió i la direcció no tenen la força que hauria de tenir amb el conjunt de actrius que hi surten, tot i així és de bon veure.

Puntuació: 6/10

NEW YORK, I LOVE YOU

New York, I love you, forma part d'una sèrie de pel·lícules que volen promocionar a grans ciutats. Després de Paris, je t'aime, (i en previsió de rodar també a Rio i a Shangai) aquesta cinta ens intenta de nou, mostrar el caliu humà sota l' asfalt de la gran poma.

Vaig perdre'm la primera (miraré de recuperar-la en dvd), però aquesta no volia deixar-la escapar perquè sempre és un plaer per a mi veure una cinta on surt una de les meves ciutats preferides. I més aquesta en que la ciutat dels gratacels, és un protagonista més.

La pel·lícula segueix el mateix esquema de la primera: està dividida en diversos episodis, dirigits per diversos directors i interpretats per molts actors prou coneguts com per què també sigui un reclam per anar-la a veure.

El tema és l'amor en tots els seus vessants i en episodis de 8 minuts aproximadament es van explicant petites històries. Com a tot, n'hi ha algunes que estan millors que d'altres o t'hi pots sentir més o menys identificat , però en tot cas en cada un d'ells hi pots treure alguna coseta.

M'interessava especialment el dirigit per Natalie Portman (que també surt com a protagonista en un altre dels episodis). No és la primera vegada que dirigeix, ja ho va fer amb Eve, on dirigia a la gran Lauren Bacall!!!, i en aquest curt de la cinta tampoc ho fa gens malament.

La pel·lícula pot caure en algun moment en la “nyonyeria” però si tens el dia tonto, les petites històries d'amor et poden anar caient bé. Jo destacaria, l'episodi de la Portman, el de la Julie Christie, on surt realment preciosa, el d'Orlando Bloom i la Cristina Ricci (força original), el que surt en James Caan, amb una filla un pèl extranya, el de Chris Cooper i Robin Wright (Penn) ella també preciosa però en l'episodi més previsible, i per sobre de tots el protagonitzat per Cloris Leachman , l'entranyable majordoma de El jovencito Frankenstein, que últimament sembla que està treballant molt, i l'Eli Wallach on formen un matrimoni de la tercera edat, que predisposes fa segles que estan junts però que saps que no poden viure l'un sense l'altre.

En definitiva, una cinta tendra, potser una mica cursi, però amb algun que altre moment que t'hi sents identificat i d'altres en què voldries estar en el lloc dels protagonistes.

Puntuació:6/10