Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Bardem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Bardem. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de març del 2013

SKYFALL




Un Bond, James Bond sempre és "agradable" de veure i ho dic amb el doble sentit de la paraula per què evidentment tots els Bonds de la història estan de molt ben veure... amb permís del senyor Connery que evidentment és el millor per a mi!
Amb aquesta cinta s’ha volgut celebrar el 50è aniversari de la saga, amb una història una mica més introspectiva de lo normal. He de reconèixer que a mi les pel·lícules de James Bond crec que han de ser pel·lícules de distracció pura i dura, ja hi ha d’altres pel·lícules que ens fan pensar, aquestes ens han de distreure. Aprofundir en un personatge com James Bond no és que m’interessi gaire, però he de reconèixer que en aquest cas, i amb la direcció d’un director com Sam Mendes no em va molestar, i sincerament veure com un personatge d’aquestes característiques es va fent vell i que també és humà et fa acostar-te més a ell, tot i que evidentment no podem perdre de vista que és un personatge literari.
Sé que hi ha frikies autèntics de Bond, de fet jo tinc una amiga que li encanta, a mi no, m’ho passo bé veient-les però ja està, ara també he de dir que en aquesta història el personatge que més em va interessar va ser sense dubte el del "villano" , i és que està magníficament interpretat per Javier Bardem (encara no entenc la seva no nominació!). Bardem borda a un dolent molt dolent entre psicòpata, asocial i clarament gay, que es posa a l’alçada de M o de Bond i fins i tot diria que en les seqüències entre aquests personatges ell se’ls menja...
A qui us agradi suposo que no us l’heu perduda...a qui simplement voleu puro divertimento també el tindreu! no deixa de ser un Bond, James Bond

Puntuació: 6/10

dilluns, 14 de febrer del 2011

PA NEGRE LA GRAN GUANYADORA

Pa negre ha estat sens dubte la pel·lícula guanyadora en la 25a edició dels Premis Goya que es van celebrar ahir a la nit i que han acabat aquesta matinada.
Amb una arrencada impressionant (sobretot amb el número musical liderat per Luis Tosar, impressionant!) la gala va anar desinflant-se, malgrat elsànims que hi va posar Andreu Buenafuente.
Però tot i així , poc a poc anaven caient tots els premis del cantó de la producció catalana,alguns podrien dir que va ser una decisió salomònica per no repartir tants premis a Balada triste de trompeta del director de l'Acadèmia (Alex de la Iglesia) i Bajo la lluvia de la vicepresidenta (Iciar Bollaín), però no ens enganyem, Pa negre és una gran pel·lícula , probablement la millor pel·lícula de l'any i així ha estat reconeguda. Els moments més emocionants van ser quan els jovenets, Marina Comas i Francesc Colomer, molt emocionats recollien el premi per la seva impressionant interpretació i Nora Navas i Laia Marull (que amb aquest premi ja ha fet el triplet: actriu revelació,repartiment i millor actriu) donaven les gràcies a un Villaronga molt emocionat (que es va autonomenar “bitxo raro”). I així fins a 9 Goyas més. Tot un èxit!!!
Va ser una nit catalana, per què a part de Pa negre, altres produccions catalanes van alçar-se amb l'estatueta; Buried, Chico y Rita (pel·lícula d'animació de Mariscal i Fernando Trueba) i el documental a Bicicleta, cullera, poma amb Pascual Maragall.
El millor actor per Javier Bardem... aquesta vegada també molt merescut!
Enhorabona pel cinema , però si avui m'ho permeteu, enhorabona pel cinema en català!!!

divendres, 14 de gener del 2011

BIUTIFUL


M'he esperat una mica a escriure el comentari sobre Biutiful, reconec que m'ha costat perquè cada vegada que anava pensant en ella m'enfadava més.
Alejandro González Iñarritu em va impactar a Amores perros (pel·lícula que ja vaig dir en el seu moment que mai més tornaria a veure), em va emocionar amb 21 gramos (és on em vaig convèncer que Naomi Watts era una excel·lent actriu) i em va agradar molt a Babel on descobria el paper més dramàtic de Brad Pitt.
En totes tres pel·lícules hi havia un element comú , el guió signat a dues bandes per ell i per Guillermo Arriaga. Es veu que es van enfadar i es van separar , Arriaga es va atrevir amb una més que digne direcció amb En tierra quemada, amb una espectacular Charlize Theron i Iñarritu amb Biutuful.... i ja no és el mateix.
La pel·lícula és enganyosa... de primer moment quan surts del cinema pots sortir una mica impactat però a mida que vas reflexionant resulta de lo més pedant.
Vol ser un retrat demolidor i una crítica social d'avui dia que jo interpreto com que el director et vol ensenyar allò que passa ens els baixos fons d'una ciutat (en aquest cas Barcelona) a través d'un personatge mentre ell dirigeix com si fos algú que està per sobre d'ell.
Sort d'en Bardem que està fantàstic i és qui aguanta la pel·lícula (tot i que els actors que l'acompanyen tampoc estan gens malament , en aquest sentit la direcció d'actors és més que correcte), però em costa creure que li hagi de passar tot a ell, i que a més tot sigui dolent o pitjor i que t'ensenyi que no té sortida per enlloc.
La veritat és que em va molestar una mica la visió que dóna de Barcelona o de Santa Coloma, unes ciutats brutes , sense esperança, molt decrèpites... la història no em va interessar i la part més sobrenatural, se l'hauria pogut estalviar perquè en definitiva no aporta res....
Es va criticar molt en el seu moment però ara per ara si em feu escollir prefereixo la Barcelona de Vicki Cristina Barcelona de Woody Allen.
Puntuació: 4/10 (i els 4 punts van pel Bardem!)