Un Bond, James Bond sempre és "agradable" de veure i ho dic
amb el doble sentit de la paraula per què evidentment tots els Bonds de la història
estan de molt ben veure... amb permís del senyor Connery que evidentment és el
millor per a mi!
Amb aquesta cinta s’ha volgut celebrar el 50è aniversari de la saga, amb
una història una mica més introspectiva de lo normal. He de reconèixer que a mi
les pel·lícules de James Bond crec que han de ser pel·lícules de distracció
pura i dura, ja hi ha d’altres pel·lícules que ens fan pensar, aquestes ens han
de distreure. Aprofundir en un personatge com James Bond no és que m’interessi
gaire, però he de reconèixer que en aquest cas, i amb la direcció d’un director
com Sam Mendes no em va molestar, i sincerament veure com un personatge
d’aquestes característiques es va fent vell i que també és humà et fa
acostar-te més a ell, tot i que evidentment no podem perdre de vista que és un
personatge literari.
Sé que hi ha frikies autèntics de Bond, de fet jo tinc una amiga que li
encanta, a mi no, m’ho passo bé veient-les però ja està, ara també he de dir
que en aquesta història el personatge que més em va interessar va ser sense
dubte el del "villano" , i és que està magníficament interpretat per
Javier Bardem (encara no entenc la seva no nominació!). Bardem borda a un
dolent molt dolent entre psicòpata, asocial i clarament gay, que es posa a
l’alçada de M o de Bond i fins i tot diria que en les seqüències entre aquests
personatges ell se’ls menja...
A qui us agradi suposo que no us l’heu perduda...a qui simplement voleu
puro divertimento també el tindreu! no deixa de ser un Bond, James Bond
Puntuació: 6/10