Aquesta era una d'aquelles pel·lícules de la filmografia espanyola que encara no havia vist i sabia que era de visió obligatòria.
Pilar Miró sempre m'ha semblat una de les directores més interessants del panorama no només espanyol sinó mundial i es va arriscar molt fent una pel·lícula d'aquestes característiques en la recent estrenada democràcia després de molts anys de dictadura.
Basada en fets reals, en l'Espanya més profunda de principis de S XX, quan un pastor desapareix misteriosament i són acusats els seus dos companys d'haver-lo assassinat. Malgrat ells ho neguen reiteradament això no impedeix que la justícia d'aquella època s'escarneixi sobre els dos pobres homes que encara que es cansen de cridar per la seva innocència, no hi ha ningú que els cregui, ni tans sols les seves famílies... desesperats reben tot tipus de vexacions i tortures (imatges reflectides en la pantalla i que et fan posar els pèls de punta , entre altres coses perquè se suposen que van ser reals!!) i finalment es deixen anar, s'acusen entre ells i no eviten una llarga condemna fins que al cap dels anys el suposat “assassinat” apareix un dia pel poble tan tranquil....
Les seves imatges esgarrifoses , si ho són actualment, suposo que en el seu moment deurien impactar d'una manera brutal, i em refereixo sobretot a les seqüències de les tortures que fan sobre dos pobres pastors acusats d'un crim que anys més tard es va descobrir que no havien fet.
Tan impactant com les seves imatges ho són els actors de la seva història, Amparo Soler Leal, Mary Carrillo, Fernando Rey , Hector Alterio o una joveníssima Mercè Sampietro (que treballaria amb la directora amb molts dels seus projectes) omplen la pantalla d'aquesta pel.lícula
Pilar Miró, com deia abans , em sembla una directora molt interessant, amb una filmografia important...va morir jove, sense haver pogut acabar la que crec que hauria estat una filmografia molt més complerta. Recordo que la vaig veure passar pel meu costat, durant una estada la Festival de Sant Sebastian, era petita, menuda, però la força que irradiava et feia apartar, literalment, a mi em va fer fer un pas enrere i simplement la vaig haver d'admirar. No va tenir una vida professional fàcil, una dona en un món d'homes, poques ho van aconseguir, ella si.
El crimen de Cuenca, és una pel·lícula a revisar, sens dubte, una de les pel·lícules clau de la filmografia espanyola de la post dictadura.
Puntuació: 9/10
