LA DAMA DE HIERRO

 

Vaig a ser ràpida: La dama de hierro, no val res.!!! i no cal gastar gaires més paraules amb ella.... ara la Meryl.... si que és mereix una gran entrada!!!

Cada vegada estic més convençuda que Meryl Streep no és d'aquest món. És única en la seva espècie!! No hi ha ningú com ella... ningú, ni dona ni home ni animal, i això que hi ha animals que es mereixen l'Oscar i tots els premis (sinó fixeu-vos amb Uggie, el gosset de The Artist!).

Però tornem a la gran Meryl!!

He de confessar aquí i davant de tothom que a mi , quan jo era més joveneta la Meryl Streep no m'agradava (i això ho pot confirmar la meva amiga Margenat que sap tots els meus secrets cinematogràfics més inconfessables) no li trobava el què, però poc a poc i analitzant les seves interpretacions allò que era un rebuig inicial va passar a ser una successió d'admiracions per cada pel·lícula que veia... fins al final, que se m'enfot el que vagi a veure perquè només la vull veure a ELLA.

No recordo quan va ser la primera vegada que la vaig veure però gaire bé podria dir que va ser en la seva primera aparició en una pantalla gran: Júlia (la meravellosa historia d'amistat entre Vanessa Redgrave i Jane Fonda que per cert va ser ella qui la va acomiadar en els Globus i va professar la seva admiració!) i en que fa un petit paper que l'arribes a odiar (probablement per això la meva mania inicial).

Després vindria El cazador i primera nominació de 16!!! esplèndida... i tants d'altres papers... fem-ne un repàs del que més m'han impactat.

Aviso...gaire bé en tota la seva filmografia ha rebut premis o nominacions, cosa que feia, premi que queia, si ja ho dic jo que no és d'aquest món...

Té una filmografia extensa i si segueixo l'ordre cronològic mencionaria especialment: Manhattan, amb Woody Allen, Kramer contra Kramer amb Dustin Hoffman, La mujer del teniene francés i La decisión de Sophie.... la esplèndida Memorias de África ... totes hauríem volgut volar amb Robert Redford o dir-li que si a Clint Eastwood a Los puentes de Madison... però llavors va arribar Las horas i és llavors quan la meva admiració per Meryl ja va ser tan gran que creia que no podria superar un paper com aquell on merescudament hauria d'haver guanyat un altre Oscar, però és que llavors va fer Mamma Mia! on ballava i cantava i se n'enfotia d'ella mateixa, i vaig pensar ja està ja no pot fer res millor... i va i ens presenta el paper de monja a La duda i vaig tenir por, vaig sortir cagada del cinema amb la seva interpretació no vaig poder dormir en dos dies, se m'apareixia la seva cara per tot arreu... i em vaig dir ara si, ja ha arribat a dalt de tot i pataplaf.... fa de Júlia , una cuinera americana que va a aprendre cuina a França i llavors em va desarmar i ja vaig caure definitivament als seus peus. Però ara fent de Margaret Thatcher (obligatòria veure-la en anglès!!) està simplement magistral i la seva caracterització fa posar els pèls de punta!!!!! On té el sostre de la interpretació aquesta dona??? no ho sé però crec que encara té corda per estona...

Aquest any igualarà a Ingrid Bergman en els Oscars .... perquè aconseguirà el tercer... de moment esperar el 24 per les nominacions i després ja em direu.

I com deia Cary Grant, l'amic íntim d'Ingrid Bergman: “Ingrid es mereix un premi cada any , estigui o no nominada”... el mateix dic per la Meryl. Amén.

Puntuació: 3/10. Meryl Streep: cal que li posi puntuació????

FANTASTICO MR.FOX

La pel·lícula ja jugava amb avantatge abans d'anar-la a veure.

Wes Anderson, és ara per ara, un dels meus directors moderns que més m'agraden (junt amb Tim Burton o Spike onze), amb molt poca filmografia, ja té un lloc destacat en el món del cinema de culte amb títols com The Royal Tenenbaums, Life aquatic o Viaje a Darjeeling.

Ja n'hem parlat d'altres vegades, i ja he dit que el cinema d'Anderson és molt personal, i és d'aquells que si hi entrés gaudeixes molt, però també entenc que pot tenir forces detractors com l'estil tan personal de Jonze.

A més , aquesta vegada s'ha arriscat amb una clàssica tècnica de cinema poc treballada actualment com és la de l'stop motion, o sigui una tècnica d'animació que consisteix en fer aparentar el moviment d'objectes estàtics mitjançant una sèrie d'imatges fixes successives.

Fantástico Mr.Fox, és un conte escrit per Roald Dalh (el mateix que ja va escriure Charlie i la fàbrica de xocolata, interpretada per Johnny Depp) i publicat al 1970.

La història d'una guineu que malgrat tenir una vida tranquil·la amb la seva dona i el seu fill vivint sota un arbre apareix de nou el seu instint de voler caçar gallines dels grangers que viuen a prop de casa seva. Aquest grup de grangers enfadats pels robatoris planegen desfer-se de Mr. Fox d'una manera una mica original!

La pel·lícula d'animació compte amb les veus en el principals protagonistes de George Clooney i Meryl Streep (com a Mr. I Mrs Fox), Jason Schwartzman, Bill Murray, Owen Wilson o Willem Dafoe, d'imprescindible visió en versió original.

No us la perdeu, passarà sense pena ni glòria i és una cinta que us entretindrà.

Puntuació: 6.5/10

NO ES TAN FÁCIL

Darrera cinta després de La duda, Julia y Julia, d'aquest any , l'altre dia vaig anar a la cita obligada de veure a la meravellosa Meryl Streep.

No es tan fácil és una comedieta, no gaire lleugera, per cert... de què es el que passaria si després de 10 anys de divorci, però amb una bona relació des de llavors, durant la graduació d'un dels teus tres fills t'enrotlles amb el teu ex-marit i tornes a començar una aventura amb ell.

La pel·lícula dirigida pe Nancy Meyers (¿En qué piensan la mujeres?, Holiday (aquesta em va agradar força) o Cuando menos te los esperas), és un seguit de seqüències un xic avorrides i algunes de totalment prescindibles, com són les de les amigues, que fan que la cinta, malgrat el contingut, no s'aguanti per enlloc.

Només hi ha una cosa interessant en aquesta pel·lícula i és Meryl Streep, i no... no és passió mitòmana, és que en aquest cas és la veritat , per què ni la pel·lícula ni els altres actors li fan un xic d'ombra a la magnífica actriu que aguanta ella soleta, en tots els planos de la pel·lícula, tot el llarg metratge de la cinta. I sort d'això!!

La història, podria haver donat molt més de si... de fet , és un tema interessant per la franja de públic que pot estar entre els 40 i els 50, i el que si que hi ha una cosa que se li pot agrair a Meyers és que el guió està pensat per actrius i actors d'aquesta edat, o més grans que poden no començar a tenir papers en el cinema, encara que tots els papers els pugui acaparar la Streep. De fet en la seva anterior pel·lícula amb la Keaton, aquest tema ja es plantejava i és una nova visió d'històries per al cinema que no és gaire freqüent de veure.

A part de la Streep, l'acompanyen en el repartiment un Alec Baldwin fent de ex-marit i nou amant d'ella, el pobre està tan encartronat física com interpretativament que el seu paper no és gens creïble, si hagués estat un altre actor potser la història hauria estat més suportable... El qui si que li fa una mica d'ombra és en Steve Martin, que s'aparta una mica dels seus papers més histriònics per aquí fer d'un arquitecte que també vol seduir a la protagonista. Els altres protagonistes, els fills i les amigues no li arriben ni a la sola de la sabata...

En fi no sempre pot fer grans pel·lícules... tot i que juntament amb Julia i Julia, també ha estat nominada per as Globus d'Or per aquesta interpretació

Puntuació: 2/10... la Meryl un 9 (el paper no dóna més de si!)

POSTALES DESDE EL FILO

Acabo de recuperar Postales desde el filo, intens però fallit drama de Mike Nichols sobre la novel·la escrita per Carrie Fisher... si, si , la princesa Leia de La Guerra de las galaxias, que va escriure sobre la seva relació amb la seva mare, l'estupenda Debbie Reynolds. La Kathy de Cantando bajo la lluvia, està encara en actiu, una de les últimes aparicions In & Out fent de mare de Kevin Kline.

Ningú posa en dubte que Shirley MacLaine és una actriu de caràcter, sempre ho ha sigut i ara per ara segueix sent una de les grans, per això encara m'ha sobtat més (agradablement) tornar-la a veure amb un paper similar al que ja feia a La fuerza del cariño amb Debra Winger (una altra de les meves debilitats). Aquí fa de Debbie Reynolds, (errada meva, que no ho recordava!!!) fent de la mare de Carrie, interpretada per Meryl Streep!!!!

La pel·lícula, ja ho he dit abans no té cap interès, entre altres coses perquè el què explica Carrie Fisher ho han passat la majoria dels fills/actors de grans celebritats de Hollywood (i si no que preguntin a la filla de Joan Crawford, de Bette Davis, de Lana Turner o tants d'altres!) i no explica res de nou.

L'interès de la pel·lícula recau en veure a la parella protagonista ,un duel interpretatiu de titans entre MacLaine i Streep on en totes les seqüències en què surten elles dues (massa poques per al meu gust) fan pujar el nivell de la cinta al màxim nivell. La pel·lícula és totalment plana tot i que cal dir que el final amb la descàrrega d'adrenalina de la Streep cantant la cançó country millora una mica.

M'ha agradat recuperar-la, entre d'altres coses perquè ara per ara, cada vegada que veig i recupero una pel·lícula de la Streep em consolida més la meva teoria de que és una de les millors actrius de tots els temps (sinó la que més) i si a més està acompanyada d'excel·lents actors com Gene Hackman, Dennis Quaid, Richard Dreyfus i Annette Benning, que està molt joveneta, encara més.

Però repeteixo, Nicholls hauria pogut exprimir molt més el duel entre les dues actrius, com ja va fer James L. Brooks a La fuerza del cariño.

En fi, si un dia la passen per la televisió , esteu a casa avorrits i estirats al sofà amb la manteta, veieu-la , passa bé.

JULIE Y JULIA

Ja ho deia en John Malkovich a Les amistats perilloses, quan trenca definitivament amb la Michelle, “No ho puc evitar!” i li repeteix insistentment fins que ella es posa a plorar incrèdula.

Jo estic igual!!! No ho puc evitar !!! i és que aquesta dona és la meva debilitat i ja sé que no puc ser objectiva però és que és superior a mi!!!.

A cada paper que fa es supera i cada vegada em té més als seus peus, i no em fa vergonya dir-ho ... i és que Meryl Streep és la millor actriu de tots els temps!!!!

A Julie i Julia fa un altre paper d'Oscar, està tan genial que ja només amb la primera seqüència i només amb la seva veu... atenció amb la seva veu, torno a repetir... ja entres de ple a la història.

I a cada seqüència que ella surt , no hi veus res més i això que Stanley Tucci també està perfecte, i l'altra parella protagonista; l'Amy Adams (que ja van coincidir a la magnífica Doubt, i en aquesta no comparteixen cap pla ) i el marit Chris Messina, estan prou bé per fer-li costat.... però és que la Meryl és molta Meryl i ningú li pot fer ombra.

Però parlem de la història i de la pel·lícula. Basada en dues històries reals , la de la gran Julia Child, famosa escriptora-cuinera que va fer una enciclopèdia sobre la cuina francesa pels americans que ja porta la 49a edició!!! i la de Julie Powell una noia de Brooklyn que decideix un dia escriure un bloc explicant les seves peripècies a la cuina fent les 524 receptes del llibre de la Child en un any!!!

Les dues històries es van succeint en el temps , i tot i que estan ben narrades , la cinta hi ha moment en què decau, Nora Ephron no és especialment una gran directora, potser per a mi és millor com a guionista i això és nota, però l'habilitat interpretativa de la Streep fa que salvi totes les seves escenes (especialment la de la ceba) i de passada, la pel·lícula.

I si no us ho creieu mireu els dos videos que us poso a sota. La primera és la Meryl, la segona és l'autèntica Julia Child....no us confongueu!!! són clavades!!! I és que Meryl Streep clava al seu personatge amb la veu, amb les postures....i si us plau veieu la pel·lícula en versió original... és imprescindible!!!

Puntuació: 6 Meryl Streep : 11