Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacki Weaver. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacki Weaver. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 d’abril del 2013

EL LADO BUENO DE LAS COSAS



Després de passar 8 mesos en una institució mental per agredir a l’amant de la seva dona Pat, torna a casa dels seus pares perquè té una ordre d’allunyament ... no té casa, no té feina.. però vol seguir amb la seva vida intentar recuperar a la seva dona i viure la vida d’una manera positiva.
Però apareix Tiffany, una noia que té tants o més problemes que ell i que li capgira la tranquil·la vida que pretenia tenir.
Malgrat la desconfiança inicial, entre ells s’establirà un vincle molt especial que els ajudarà a trobar les coses bones de la vida. S’ajudaran entre ells, ella s’ofereix a ajudar-la a recuperar la seva dona i ell l’acompanyarà com a parella a un concurs de ball.
Els quatre actors principals (principals i secundaris), la pel·lícula i el director van estar nominats en totes aquestes categories... no n’hi ha per tant... la pel·lícula està bé però no per tant rebombori. Passa molt bé, hi ha bones interpretacions però ja està!
El Bradley Cooper està correcte però en cap moment se m’hauria ocorregut nominar-lo als Oscars... de'n Robert de Niro i Jacki Weaver que n’he de dir... el primer està molt divertit i en ocasions sobreactuat i d'ella que ja em va deixar amb un pam de nas a Animal Kingdom fent d’aquella matriarca que et feia posar els pels de punta, per a mi està molt millor!.
Ara, de qui si que n’he de parlar és d’aquesta petita joia que es diu Jennifer Lawrence, amb vint i pocs anys que ja porta una carrera imparable i que ja té a l’habitació de casa seva un Oscar per aquest paper del qual està realment increïble.
Jo la vaig descobrir a Lejos de la tierra quemada i sobretot a un paper esgarrifador a Winter's bone del que ja va estar nominada, o la hem vist també a X-Men i a Juegos del hambre.... cal seguir-li la carrera perquè té molt a  dir encara!.
És una bona pel·lícula per a un diumenge a la tarda
Puntuació: 7/10

diumenge, 13 de febrer del 2011

ANIMAL KINGDOM

La supervivència dins del regne animal s'estableix per la llei del més fort.
El més fort és el que guanya, és el més poderós i el que cuida dels seus.
Aquesta podria ser la definició exacte d'aquesta cinta australiana, sorprenent i que no et deixa gens indiferent un cop surts del cinema, al contrari, surts amb un nus a l'estómac i pensant que la societat australiana també té baixos fons... i molts cruels.
A un barri marginal de Melbourne hi ha establerta una cruenta guerra entre una perillosa família de delinqüents i la policia local (igual de perillosa). És una espècie de “salvatge oest” al ben mig de la ciutat.
La pel·lícula comença quan Joshua, el nebot de la família arriba a casa de l'àvia perquè la seva mare acaba de morir. Pope, l'oncle gran, sota una presència d'home angelical és el més cruel i sanguinari dels germans i està fugint d'un grup de detectius que el volen mort.
A casa de l'àvia, vivint amb una família per a ell desconeguda, Joshua anirà descobrint el tipus de família que té, on el món que l'envolta és molt més gran i perillós del que hauria pogut imaginar. Quan la tensió entre família i policia arriba al seu punt més alt; Joshua es troba al mig d'una cruenta guerra que en un moment determinat l'esquitxa a ell i haurà de començar a decidir!
Un dels policies, vol protegir-lo, però les decisions que ha de prendre faran canviar el curs de la història de la seva família.
Animal Kingdom és un pel·lícula molt interessant , tot i que amb alguns alts i baixos on sorprenen sobretot dues actuacions; la de l'oncle Pope, personatge que al principi et cau bé però que poc a poc vas descobrint que les aparences enganyen. I per sobre tots ells Jacki Weaver, la matriarca, la mare de tots els seus cadells de llop, que sota una aparença dolça, petita i fràgil, s´amaga una dona poderosa que és el pilar de la família. Encertadíssima nominació d'aquesta actriu australiana. Al principi no entens perquè l'han nominada però quan surts del cinema estàs plenament convençut de què no només, se la mereix sinó que espero fermament que guanyi l'estatueta perquè té una escena, que només per aquesta escena ja es mereix l'Oscar.
Recomanable cinta, no us la perdeu, passarà sense pena ni glòria i potser és una de les millors pel·lícules que hi ha ara a la cartellera, i això que ara hi ha molts bons títols!!
Puntuació: 9/10 (6 dels punts se'ls emporta la Weaver)