BEGINNERS

Després d'uns dies de tenir el blog en stand-by, he de reconèixer que he vist poc cinema, ja se sap que la cartellera els mesos d'estiu és molt baixa en qualitat cinematogràfica i és evident que no m'esperava res del que he vist però tot i així he tingut alguna que altra sorpresa. No és el cas de la pel·lícula que ara comento, però si per alguna raó vaig anar a veure aquesta cinta és pel trio protagonista, després en parlarem.

Oliver està entrant en la maduresa i coneix a Anna, una noia una mica esbojarrada mesos després d'haver perdut al seu pare. El pare reconeix la seva homosexualitat quan ja es gran i això el fa canviar de vida i d'humor i els seus darrers anys els viu amb il·lusió, llegat que transmet al seu fill un cop mor.

Beginners és una comèdia dramàtica que es recolza en les relacions humanes, sobretot amb la de pares i fills. El pare ensenya com estimar i gràcies això Oliver aprèn a estimar a Anna, malgrat les seves incerteses i la seva covardia.

Com deia la pel·lícula, bàsicament em va interessar per els tres protagonistes principals: Ewan McGregor, actor britànic, molt bon actor, que sempre és agradable de veure , en tots els sentits, tant et pot fer un paper dramàtic com una comèdia, actor complert; Mélanie Laurent , que vaig descobrir, afortunadament, en Malditos bastardos, on feia un paper espectacular i que després he anat seguint, segurament també la recordareu a El concierto. I evidentment, el pare, Christopher Plummer, un d'aquells actors que és igual el que faci perquè com una vareta màgica allò que toca, ho converteix en màgia, reconec que em va deixar meravellada de petita a The sound of music on Mary Poppins (Julie Andrews , vull dir!!!) i totes les noies del cine ens quedàvem bocabadades amb ell. No ha parat de treballar i ara és un secundari de luxe i un luxe veure'l en pantalla.

La pel·lícula és fluixeta però una tarda de diumenge, si no feu res, mireu-la no us decebrà , nomes per veure'ls a ells.

Puntuació: 6/10

EL CONCIERTO

A vegades vas al cinema sense saber que vas a veure i surts amb la grata sorpresa de trobar-te amb una història que t'ha arribat a provocar emocions que inicialment no t'esperaves, ja és cert, allò que diuen que més val anar al cinema sense saber de què va la història, que és millor que no t'expliquin de què va i que siguis tu mateixa qui en treguis conclusions.

El concierto, era un títol que no em cridava especialment l'atenció. Només hi havia una cosa que si que em va fer decidir d'anar-la a veure: Mélanie Laurent, l'actriu que m'havia impactat a Malditos bastardos, de mirada captivadora i de immensa presencia en la cinta de Tarantino.

Radu Mihaileanu, ja em va sorprendre en El tren de la vida, aquella tràgicomèdia sobre l'holocaust jueu, ara torna amb una història de format similar, encara que no té res a veure. Un famós i virtuós director d'orquestra que per culpa del règim comunista ara neteja el Teatre Bolshoi on anys enrera havia estat el director de la famosa orquestra. La seva negativa de deixar trair als seus músics jueus va fer que ho perdés tot. Un dia netejant el despatx del director, llegeix una invitació per què l'orquestra faci un concert a París. Decidit a venjar-se, Andrei, reuneix als seus antics companys per tornar a fer el concert!!

És una pel·lícula plena de tòpics, la nova màfia russa, els nous rics, els gitanos que sempre van junts, en alguns moments em va recordar molt al cinema de Kusturica, els francesos que se'n volen aprofitar... però malgrat tot això la història és molt agradable de veure.

Molt interessant com el director ens resol la història, sobre tot entre els dos personatges principals, la del director i la violinista, interpretada per Laurent, però malgrat les pegues que es puguin trobar a la pel·lícula , només per veure els darrers vint minuts, quan es produeix el clímax final , la cinta val molt la pena de veure.

El concierto, és d'aquelles pel·lícules que malgrat haver plorat en els darrers instants de la història, que és molt emotiva (que no sensiblera!!), surts amb un somriure d'orella a orella.

No us la perdeu, estarà poc en cartellera!

Puntuació: 8/10