DJANJO DESENCADENADO

Quentin Tarantino és un director estrany per a mi... a vegades m’agrada , a vegades no... mai sé si m’agradarà el que veuré d’ell o no. De fet la majoria de pel·lícules no m’entusiasmen però sempre hi ha una escena o un pla seqüència que em deixen aclaparada i decideixo que m’agrada... he arribat a la conclusió que és un gran director d’escenes però que el resultat final de les seves pel·lícules no són sempre rodones.

S’ha de reconèixer i això ho té al seu  favor, que Tarantino és un gran cinèfil, li encanta el cinema, l’ha estudiat, el coneix com pocs i ha vist pel·lícules que segur que cap de nosaltres sabem que existeixen i això és demostra en el seu cinema, fent homenatges a persones o personatges que ell sempre ha admirat... i una altra cosa que se li ha d’acceptar és que és un gran director d’actors...a part de que evidentment sap escollir-los i treure-li el millor suc d’ells i que arribin a realitzar unes interpretacions genials... i aquest és el cas de Christopher Waltz que està tan genial fent de dentista en aquesta cinta que li va valer un Oscar del tot merescut... però tampoc ens podem oblidar de Jamie Foxx que li dóna perfectament la rèplica o d’un lletgíssim Leonardo di Caprio (sembla increïble oi??) .

A mi la història no és que m’interesses gaire, les pel·lícules de l'Oest no són el meu fort però hi ha escenes, (i remarco el fet de que les dirigeix molt bé), que em van divertir molt: sobretot la del Ku Klux Klan, enmig d’un moment dramàtic es posen a discutir si les caputxes estan ben fetes o no!, la vaig trobar genial o la de la presentació del personatge de Di Caprio, o la del final... o la que protagonitza el propi Tarantino... i com se’n riu d'ell  mateix!!

En fi, Tarantino en general no m’agrada però he de reconèixer que a vegades veure les seves pel·lícules poden ser puro divertimento i que valen la pena.!

Puntuació: 7/10

INCEPTION (ORIGEN)

Memento és una pel·lícula que em va atrapar, és tan rara que vaig trigar una bona estona a reaccionar i a intentar entendre el complexe guió que m'estaven explicant en pantalla, però em va entusiasmar per lo original de la història, la vaig veure al cinema en el seu moment i sempre m'he quedat amb les ganes de repetir-la.... potser ho faré.

Des de llavors vaig pensar que Christopher Nolan era un director a seguir... i les seves següents pel·lícules no em van defraudar gens, Insomnia era també complexe i estranya, The prestige, essent una història molt diferent no s'apartava de la originalitat dels seus treballs anteriors, i els dos Batmans que porta dirigits, el feien l'autèntic successor d'un Tim Burton que havia deixat en mans de Joel Schumacher la seqüela i que val a dir, ha estat la pitjor de totes, amb diferència.

Però Nolan amb Batman begins i sobre tot amb El caballero oscuro, ens va presentar un personatge molt més psicològic que no pas d'acció sortit dels còmics i que van fer del personatge quelcom molt interessant.

Ara ha tornat amb Inception (Origen), abans de veure-la vaig intentar llegir el menys possible però era evident que el poc que vaig sentir la feien una pel·lícula encara més original que les altres de la seva filmografia... i és veritat, d'original n'és una estona, no tant pel tractament sobre els somnis però si en la forma d'explicar-nos la història i en alguna posada en escena de certes seqüències de la pel·lícula. No explicaré gaire de què va , el personatge principal, interpretat per un cada vegada més correcte Leonardo diCaprio, interpreta a un famós lladre de somnis que en el seu últim encàrrec, abans de “jubilar-se” li proposen el contrari que ha fet durant tot la seva carrera: introduir un somni...

Ja he dit que el guió és molt interessant, les interpretacions molt correctes, apart de l'esmentat DiCaprio, estan Joseph Gordon-Levitt (500 dias juntos, em va costar reconèixer!), Ken Watanabe, Ellen Page , (fugint una mica del paper de Juno) i una esplèndida Marion Cotillard que no sé per què ara cada pel·lícula que fa li han de posar de fons La vie en rose de l'Edith Piaf; una música que feia temps que no em posava en tensió i que s'adiu perfectament amb el clímax de la història i unes seqüències, algunes d'elles molt originals... gràcies sobre tot a uns impecables efectes especials (però no ens enganyem eh? Que ja havia fet d'una manera del tot artesanal Stanley Donen en aquella meravellosa pel·lícula Royal Wedding on Fred Astaire ballava a través de tota l'habitació- esplèndidament explicat per Fanny Brice- llegiu-ho no us ho perdeu!, potser Nolan s'hi ha inspirat en aquesta seqüència?).

De totes maneres, potser em sobra una mica de metratge, massa moments de cops de puny, de tirotejos, de càmera lenta ....no li trec l'interès eh? Em segueix semblant una molt bona cinta d'acció.

Puntuació: 8.5/10

SHUTTER ISLAND

Martin Scorsese és un gran director, probablement està dins de la llista dels cinc millors directors que hi ha actualment, o això és el què penso jo... serà que m'agrada molt. És un director atrevit, ha fet de tot, segurament se'l coneixerà més per les seves pel·lícules de gàngsters però per a mi la pel·lícula que més m'agrada és sense cap mena de dubte La edad de la inocencia. Ara dins de la seva llarga filmografia s'atreveix amb el thriller psicològic, Shutter island.

Amb un clar homenatge a les pel·lícules clàssiques dels anys 50, Scorsese ens endinsa a la illa que porta el nom de la pel·lícula a través de dos personatges , agents federals, que arriben per resoldre una estranya desaparició d'una malalta mental que estava reclosa al psiquiàtric d'alta seguretat que hi ha en aquest indret. Amb la clara fórmula de que tu com a espectador saps tant com el personatge principal, interpretat per un més que correcte Leonardo DiCaprio, el guió va fent uns girs inesperats a la història que fan que visquis amb angoixa el que va visquen el propi personatge.

Però la cinta no acaba d'enganxar, en alguns moments perd l'interès i costa de tornar a trobar el fil, penso que hi ha alguns dels personatges força desaprofitats, sobretot els dels grans Max Von Sydow o Patricia Clarkson, que podrien haver donat molt més de si.

No explicaré més coses de l'argument per què hi ha sorpresa final, que jo ja vaig intuir i malgrat que potser hi ha parts coixes, és evident que és una pel·lícula que s'ha de veure perquè és un Scorsese i com a tal la factura tècnica i de direcció és impacable. Com sempre ha tornat a treballar amb el seu equip habitual encapçalada per la seva muntadora de tota la vida Thelma Shoonmaker.

Estic força d'acord amb la crítica que també en fa lallanternamàgica que com sempre fa molt millor l'anàlisi tècnic de les pel·lícules que no pas jo , així que us animo a que la llegiu.

Puntuació: 7/10