Ho he de reconèixer , ahir estava trista, la mort d'Elizabeth Taylor , ens recordava una vegada més que ja van quedant menys actors i actrius de l'època clàssica, i és que amb Taylor, se'n va una de les actrius amb una de les carreres més impressionants de Hollywood.
Era una gran actriu, no potser a l'alçada d'una Davis, Hepburn o Bergman però Elizabeth Taylor tenia una presència a la pantalla com poques, amb una bellesa extraordinària, i uns ulls violetes únics, va ser una actriu amb una força dramàtica demostrada. Guanyadora de dos Oscars, precisament amb dos papers molt dramàtics, La mujer marcada i ¿Quién teme a Virgina Wolf? (pel·lícula que em va impactar molt, sobre tot pel rera fons de la història, ja que la feia amb el seu marit Richard Burton, amb qui es va casar dues vegades i amb el qual va tenir una vida , diguem-ne turmentosa), la seva filmografia està plena de títols ja inesborrables en la nostra memòria, on va treballar amb els millors directors i actors/actrius de la indústria cinematogràfica.
Qui no recorda a la Maggie de La gata sobre el tejado de zinc? , la Priscilla de La cadena invisible (amb un adorable Roddy McDowall, en un dels seus primers papers amb la Lassie la inolvidable gosseta), L'Amy de Mujercitas, La Kay de El padre de la novia (què gran Spencer Tracy!!), la Hellen de La última vez que vi Paris, la impressionant Catherine de De repente ,el último verano (on va rodar a Tossa!!), Susan, a El árbol de la vida,la Leslie de Gigante, o la gran i majestuosa Cleopatra de Mankievicz??? (i me'n deixo tants d'altres!!), per cert va fer però no la van creditar a Alma rebelde , amb Joan Fontaine una altra dels mites vivents que encara queden!
Era gran amiga dels seus amics, íntima de Montgomery Clift, Michael Jackson i de Rock Hudson, quan va morir aquest últim es va convertir en una de les pioneres en la lluita contra la Sida. Es va casar fins a 8 vegades i fa poc en un altre post recordava que li havia tret el marit (Eddie Fisher) a una de les seves millors amigues, Debbie Reynolds.
Segueixo trista, però ens quedaran les seves pel·lícules i els seus ulls!
