PEL.LÍCULES VIST DURANT L'ÈPOCA DE NADAL!

Després d'uns dies out i de les nominacions als Oscars i els Globus d'Or, ara ja si que comença la temporada forta i bona d'estrenes a les sales de cinema. De cara al Oscars les estrenes s'acumulen és per això que he decidit fer un comentari conjunt de les pel·lícules que vaig veure en època de Nadal i que encara no havia comentat. La majoria de crispetes...

MISIÓN IMPOSIBLE 4: EL PROTOCOLO FANTASMA.
Buff, no sé a on arribarà a parar, però molt lluny no... i de fantasma n'és una mica... i em refereixo a Tom Cruise que ja des del principi de la seva carrera em va semblar un noiet guapo de cara però res més.... no m'ha demostrat mai res en totes les seves pel·lícules i en aquesta el més de dolent de tot és que surt en cadascun dels plànols de la cinta....l'únic interessant la presència d'alguns dels secundaris com Michael Nyqvist conegut per la trilogia Millenium sueca o Paula Patton la mestra de Precious, però la història no val res, moltes localitzacions, paisatges espectaculars però res més...

Puntuació: 3/10

SHERLOCK HOLMES: JUEGOS DE SOMBRAS.
El personatge de Sherlock Holmes sempre m'ha caigut bé tot i la seva misogínia i el seu caràcter esquerp, és un paio que em cau bé. En la primera pel·lícula reconec que m'ho vaig passar força bé , la direcció de Guy Ritchie, trepidant i sorprenent em va deixar asseguda a la butaca del cinema. A més la interpretació de Downey Jr. i de Jude Law també van afavorir que m'ho passés d'allò més bé. Però ja ho diuen que les segones parts no sempre són millors, i aquesta no és la excepció.... més del mateix, repeticions de la jugada , bons, diria que molt bons moviments de càmera però res més. La noia... i pura coincidència és la de Millenium suec.!!

Puntuació: 5/10

ARTHUR CHRISTMAS

La gran sorpresa del Nadal, sens dubte!!.No m'esperava res, i fins i tot vaig anar sense llegir res de la història... la meva sorpresa va ser quan vaig adonar-me que era un producte de la factoria Aardman, els creadors de Wallace i Gromit un dels meus personatges animats preferits.... així que vaig entrar plenament en la història , que cal dir-ho està molt bé!

Puntuació: 8/10

LA CONSPIRACIÓN
La última pel·lícula de Robert Redford, és una interessantíssima proposta sobre el judici a la dona que se suposa va ser la que va conspirar contra l'assassinat d'Abraham Lincoln, el primer president dels Estats Units. Tot i que és una història complexe , Redford ens la fa viure en primera persona, a través de Mary Surrat una estupenda Robin Wright, la dona que va canviar les lleis del país, però que ho va pagar amb la seva mort.

Puntuació: 8/10

LA DAMA DE HIERRO

 

Vaig a ser ràpida: La dama de hierro, no val res.!!! i no cal gastar gaires més paraules amb ella.... ara la Meryl.... si que és mereix una gran entrada!!!

Cada vegada estic més convençuda que Meryl Streep no és d'aquest món. És única en la seva espècie!! No hi ha ningú com ella... ningú, ni dona ni home ni animal, i això que hi ha animals que es mereixen l'Oscar i tots els premis (sinó fixeu-vos amb Uggie, el gosset de The Artist!).

Però tornem a la gran Meryl!!

He de confessar aquí i davant de tothom que a mi , quan jo era més joveneta la Meryl Streep no m'agradava (i això ho pot confirmar la meva amiga Margenat que sap tots els meus secrets cinematogràfics més inconfessables) no li trobava el què, però poc a poc i analitzant les seves interpretacions allò que era un rebuig inicial va passar a ser una successió d'admiracions per cada pel·lícula que veia... fins al final, que se m'enfot el que vagi a veure perquè només la vull veure a ELLA.

No recordo quan va ser la primera vegada que la vaig veure però gaire bé podria dir que va ser en la seva primera aparició en una pantalla gran: Júlia (la meravellosa historia d'amistat entre Vanessa Redgrave i Jane Fonda que per cert va ser ella qui la va acomiadar en els Globus i va professar la seva admiració!) i en que fa un petit paper que l'arribes a odiar (probablement per això la meva mania inicial).

Després vindria El cazador i primera nominació de 16!!! esplèndida... i tants d'altres papers... fem-ne un repàs del que més m'han impactat.

Aviso...gaire bé en tota la seva filmografia ha rebut premis o nominacions, cosa que feia, premi que queia, si ja ho dic jo que no és d'aquest món...

Té una filmografia extensa i si segueixo l'ordre cronològic mencionaria especialment: Manhattan, amb Woody Allen, Kramer contra Kramer amb Dustin Hoffman, La mujer del teniene francés i La decisión de Sophie.... la esplèndida Memorias de África ... totes hauríem volgut volar amb Robert Redford o dir-li que si a Clint Eastwood a Los puentes de Madison... però llavors va arribar Las horas i és llavors quan la meva admiració per Meryl ja va ser tan gran que creia que no podria superar un paper com aquell on merescudament hauria d'haver guanyat un altre Oscar, però és que llavors va fer Mamma Mia! on ballava i cantava i se n'enfotia d'ella mateixa, i vaig pensar ja està ja no pot fer res millor... i va i ens presenta el paper de monja a La duda i vaig tenir por, vaig sortir cagada del cinema amb la seva interpretació no vaig poder dormir en dos dies, se m'apareixia la seva cara per tot arreu... i em vaig dir ara si, ja ha arribat a dalt de tot i pataplaf.... fa de Júlia , una cuinera americana que va a aprendre cuina a França i llavors em va desarmar i ja vaig caure definitivament als seus peus. Però ara fent de Margaret Thatcher (obligatòria veure-la en anglès!!) està simplement magistral i la seva caracterització fa posar els pèls de punta!!!!! On té el sostre de la interpretació aquesta dona??? no ho sé però crec que encara té corda per estona...

Aquest any igualarà a Ingrid Bergman en els Oscars .... perquè aconseguirà el tercer... de moment esperar el 24 per les nominacions i després ja em direu.

I com deia Cary Grant, l'amic íntim d'Ingrid Bergman: “Ingrid es mereix un premi cada any , estigui o no nominada”... el mateix dic per la Meryl. Amén.

Puntuació: 3/10. Meryl Streep: cal que li posi puntuació????

ENS HA DEIXAT ARTHUR PENN

Ahir Borgo a última hora em feia saber de la mort del director Arthur Penn. Aquesta vegada les estadístiques m'han fallat per què ell mateix em recordava de la mort ja fa 15 dies del gran Claude Chabrol i ahir també m'assabentava de la mort de la muntadora de Tarantino, sembla que en estranyes circumstàncies.

En fi, Arthur Penn, probablement se'l recordarà per la seva obra mestra Bonnie and Clyde, protagonitzada per uns esplèndids Warren Beatty i Faye Dunaway on interpretaven als mítics delinqüents amb aquella fantàstica seqüència final de la mort d'ells dos. Directors de generacions posteriors, Scorsese, Coppola han begut del talent d'aquesta pel·lícula.

Però tot i que poc extensa filmografia, aquest director provinent de la televisió, té altres títols memorables como Pequeño gran hombre també amb Dunaway i on Dustin Hoffman fa un dels millors papers de la seva carrera. També destacaria La jauria humana, amb Redford i Brando, cinta que em va impactar , per la temàtica i per la bèstial pallissa que rep el més rebel dels actors de Hollywood, o El zurdo amb Paul Newman. Té altres títols importants, nominat tres vegades als Oscar, sense guanyar-ne cap i amb molta experiència a la televisió, si jo he de destacar un títol important de la seva carrera serà El milagro de Ana Sullivan, pel·lícula que recordo amb un carinyo molt especial i a on em va fer descobrir a una de les actrius que més m'agraden , Anne Bancroft. Tant ella com Patty Duke van guanyar l'Oscar, i curiosament elles mateixes havien interpretat el mateix paper a Broadway.

Se n'ha anat un altre dels grans!.