Feia temps que volia veure-la, i tot i que he de confessar que aquesta l'he vista a casa no per això no es mereix una entrada... i a més per la porta gran.
Amb aquesta cinta i La caja 507, probablement Enrique urbizu es guanyi el nom de director espanyol de thrillers. I no estaria malament perquè ambdues cintes serien l'enveja de qualsevol director americà...
Amb un inici que ja et deixa enganxada a la butaca, en aquest cas al sofà de casa... amb un Coronado impressionant, (merescudíssim Goya!) et vas endinsant en una història que comença a Madrid on un diumenge qualsevol l'inspector Santos Trinidad (torno a dir impressionant Coronado) molt begut es veurà involucrat en un triple assassinat. Amb un testimoni que el podria incriminar comença una recerca per a buscar a aquesta persona que el podria dur directament a la presó. Paral·lelament la jutgessa encarregada del cas també va avançant en la investigació i ambdós aniran descobrint, cadascú per la seva banda, que les aparences enganyen i que no sempre tot és tan clar com sembla!
Amb una factura estètica impressionant, on mostra els baixos fons de , en aquest cas Madrid , però que bé podria ser qualsevol altra ciutat, i un guió que ja els hi agradaria a més d'un director americà... Urbizu ens plantifica cops de punys directes en cada escena que surt , sobre tot en Coronado, on els seus silencis, els seus gots de whisky i les seves mirades farien correr a més d'un.
A destacar també Juanjo Artero, que cada vegada que el veig no puc evitar veure a aquell Javi de Verano Azul pero que en realitat ha crescut i s'ha convertit en un gran actor.
El final... espectacular! No l'explico però em va deixar com va començar la pel·lícula, enganxada a la cadira.
I el cartell de la pel·lícula , un dels més impactants que he vist últimament.
Me'n penedeixo molt de no haver-la vist en pantalla gran , perquè realment s'ho mereixia!.
Puntuació: 9/10
