Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emma Stone. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emma Stone. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de juliol del 2012

MÉS SUPERHEROIS

THE AMAZING SPIDERMAN
Ens va arribar una nova versió de l'home aranya, amb una actor diferent a Tobey Maguire, ara que ja m'hi havia acostumat!
És una versió més infantil, és la impressió que jo vaig tenir, que no pas El caballero oscuro que és molt més per públic adult.
En aquesta nova versió (que té pinta de continuació!) el relleu l'agafa un jove actor Andrew Garfield, americà però criat a Anglaterra,que probablement el recordareu com al company del protagonista de La red social, i amb d'altres cintes com Leones por corderos, El imaginario doctor Parnasus, Las hermanas Bolena, però sobretot en Never let me go, on la seva actuació em va trasbalsar molt i que el van consolidant poc a poc com a una jove promesa a tenir en compte.
 
La noia en qüestió és també una altra promesa; Emma Stone, que ja em va sorprendre a Criadas y señoras, i a Crazy ,stupid love, però que també ha fet força cosa per adolescents.... 
 
Els dos convincents en una història que ja coneixem i que pocs canvis es veuen en la seva història original, potser el fet de presentar als pares (ell en Campbell Scott aii que lluny queda d'aquell turista a El cielo protector!), i d'un dolent encarnat excel·lentment pel britànic Rhys Ifans (que sempre el recordarem en calçotets com l'amic de Hugh Grant a Notting Hill)
L'aparició de Stan Lee, que jo esperava, la millor de les que he vist!
Una pel·lícula distreta si no vols pensar en res!.
Puntuació: 6/10

LOS VENGADORES
Puro divertimento!!! Això és el que jo espero d'una pel·lícula de còmics, passar-m'ho bé i amb aquesta m'ho vaig passar la mar de bé!
La reunió de varios superherois: El capità America, Thor, Iron Man, la viuda negra, Hulk... crec que no em deixo a ningú!, fa que tots juntets alhora es provoqui una muntanya de testosterona que omple tot el cinema... 
 
La veritat és que el guió és molt entretingut i la lluita de forces i de narcisisme que hi ha entre tots, fan que passis una molt bona estona. 
 
Les escenes en que estan tots, són molt divertides.
Es nota però, la qualitat dels actors bons (Johanson, Downey Jr i sobre tot Mark Ruffalo) enfront els que són més limitadets con Chris Evans o Chris Hemsworth alies maridet de Elsa Pataki, sort que en moments conjunts els bons salven la situació.
Especialment brillen Iron Man (Downey Jr.) i Hulk , un Ruffalo en estat de gràcia que fins i tot de color verd te'l mires amb ulls de debilitat, i no t'importa que reparteixi cops de puny a tort i a dret!.
Els secundaris, Skargard, Paltrow, Samuel L Jackson, fan correctament la seva funció.
En fi bona pel·lícula de crispetes també!
Puntuació: 7/10


diumenge, 25 de desembre del 2011

CRAZY STUPID LOVE

Inicialment , Crazy stupid love no em cridava gens l'atenció, primera per què Steve Carrell no és un actor que precisament m'agradi gaire,i segon per què pintava a una comedieta romàntica de les bobalicones que últimament se'n veuen masses... però mirant el planter d'actors i actrius que sortien , em van fer reflexionar: Marisa Tomei?, Julianne Moore?, Ryan Grosling?, Kevin Bacon?, Emma Stone que ara sembla que estigui a tot arreu (ja em va sorprendre a Criadas y señoras), que tots aquests actors haguessin fet un projecte junts potser no era tanta casualitat. Vaig canviar d'idea i la vaig anar a veure.
I em vaig trobar amb una grata sorpresa.
Crazy stupid love és un drama, però ben maquillat de comèdia. A partir d'un sopar romàntic en què la seva dona li demana el divorci, Cal (Carrell) decideix prendre una decisió diferent , i una nit va un bar on coneix a un solter d'or que l'ensenyarà a seduir a les dones i a pujar la seva autoestima. Bons diàlegs i una bona resolució de la historia fan que aquesta pel·lícula se li doni una oportunitat per ser visualitzada.
Però sobre tot el que més em va agradar van ser els actors. Davant d'un bon guió no m'estranya que els que surten diguessin que si al projecte, Marisa Tomei, en cada aparició seva aquesta dona va millorant en grandiositat, surt poc però omple la pantalla, està tant surrealista que rius en cada moviment que fa...., Kevin Bacon, actor solvent fent una comèdia? i Ryan Grosling, que és un actor que el tinc per seriós, la seva pròpia filmografia així ho certifica: el creyente, Half Nelson, Lars y una chica de verdad (interessantíssima pel·lícula),però amb aquesta comèdia em demostra que és un actor amb molts més registres... i sobre tot una meravellosa, estupenda i fantàstica Julianne Moore (se m'acaben els adjectius Troyana, però se'ls mereix oi??) que segueixo dient que és igual el que faci, perquè tot ho fa bé...
Se'ns dubte aquesta és una comèdia dramàtica que mereix una oportunitat per ser vista.
Puntuació: 7/10

divendres, 18 de novembre del 2011

CRIADAS Y SEÑORAS



De tant en tant ens arriba a la cartellera una d'aquelles pel·lícules que són típicament americanes i que et fa una mica de cosa anar-les a veure per allò de que et resultaran força llunyanes.
Amb Criadas y señoras tenia aquesta sensació. Però una vegada més , em vaig equivocar! Afortunadament.
Per on puc començar?
La història, alguns diran que és carrinclona o massa tòpica, és possible però també és real i segur que les dones de color de finals dels 60 del sud d'Amèrica van viure situacions similars o pitjors... i és que la història d'aquestes dones era molt dura, havent abolit l'esclavitud elles encara eren esclaves d'una societat “blanca” en que havien de deixar els seus fills per cuidar als de les famílies blanques benestants. Unes dones que no tenien dret a res i que havien de callar davant de les injustícies a que estaven exposades.
La posada en escena i una direcció artística magnífica, una recreació preciosa de finals dels seixanta en aquella Amèrica profunda al Missisipi, on tots els detalls estan molt ben cuidats, des dels vestits, a la diferència dels barris, als menjars.....
La direcció de Tate Taylor un debutant darrera la càmera fa d'aquesta adaptació del llibre The help de Kathryn Stockett (un betseller la seu país!) , una recreació gens lacrimògena d'una societat dura per a certa part de la població amb uns diàlegs punyents i si més no alguna vegada, poques, divertits... amb una banda sonora de Thomas Newman que acompanya en tot moment a les imatges.
I em deixo pel final al repartiment, magnífic repartiment de dones a quina millor....Viola Davis (l' actriu que em va deixar enganxada a la cadira en aquella espectacular conversa amb Meryl Streep a La duda) i una debutant Octavia Spencer , porten el pes de la “part negra” de la història, correctíssimes les dues, i un planter de noves actrius americanes com Emma Stone (que l'he vista fa poc a la interessant Crazy , stupid love), interpretant a la noia que vol escriure un arriscat llibre sobre les experiències de les dones de color, Bryce Dallas Howard, la “dolenta” de la pel·lícula, o Jessica Chastain (El árbol de la vida, La deuda...) fent un paper molt agraït i on té les millors escenes amb Olivia Spencer. Sense oblidar-me de les veteranes Sissy Spacek, Allyson Janney o Mary Steenburgen. Totes magnífiques!!
Com a curiositat i és que jo durant la projecció vaig tenir molt present Tomates verdes fritos, és que la mammy de Sketter (Emma Stone) és Cicely Tyson la mateixa que sortia a la pel·lícula del 1991 i la que precisament deia allò de “el secreto está en la salsa”.... en aquesta pel·lícula podríem dir que “el secreto está en la tarta” ja m'entendreu quan la veieu!!
Segur que estarà present a les nominacions dels Oscars!!! Realment val la pena!
Puntuació: 8/10