LA DAMA DE HIERRO

 

Vaig a ser ràpida: La dama de hierro, no val res.!!! i no cal gastar gaires més paraules amb ella.... ara la Meryl.... si que és mereix una gran entrada!!!

Cada vegada estic més convençuda que Meryl Streep no és d'aquest món. És única en la seva espècie!! No hi ha ningú com ella... ningú, ni dona ni home ni animal, i això que hi ha animals que es mereixen l'Oscar i tots els premis (sinó fixeu-vos amb Uggie, el gosset de The Artist!).

Però tornem a la gran Meryl!!

He de confessar aquí i davant de tothom que a mi , quan jo era més joveneta la Meryl Streep no m'agradava (i això ho pot confirmar la meva amiga Margenat que sap tots els meus secrets cinematogràfics més inconfessables) no li trobava el què, però poc a poc i analitzant les seves interpretacions allò que era un rebuig inicial va passar a ser una successió d'admiracions per cada pel·lícula que veia... fins al final, que se m'enfot el que vagi a veure perquè només la vull veure a ELLA.

No recordo quan va ser la primera vegada que la vaig veure però gaire bé podria dir que va ser en la seva primera aparició en una pantalla gran: Júlia (la meravellosa historia d'amistat entre Vanessa Redgrave i Jane Fonda que per cert va ser ella qui la va acomiadar en els Globus i va professar la seva admiració!) i en que fa un petit paper que l'arribes a odiar (probablement per això la meva mania inicial).

Després vindria El cazador i primera nominació de 16!!! esplèndida... i tants d'altres papers... fem-ne un repàs del que més m'han impactat.

Aviso...gaire bé en tota la seva filmografia ha rebut premis o nominacions, cosa que feia, premi que queia, si ja ho dic jo que no és d'aquest món...

Té una filmografia extensa i si segueixo l'ordre cronològic mencionaria especialment: Manhattan, amb Woody Allen, Kramer contra Kramer amb Dustin Hoffman, La mujer del teniene francés i La decisión de Sophie.... la esplèndida Memorias de África ... totes hauríem volgut volar amb Robert Redford o dir-li que si a Clint Eastwood a Los puentes de Madison... però llavors va arribar Las horas i és llavors quan la meva admiració per Meryl ja va ser tan gran que creia que no podria superar un paper com aquell on merescudament hauria d'haver guanyat un altre Oscar, però és que llavors va fer Mamma Mia! on ballava i cantava i se n'enfotia d'ella mateixa, i vaig pensar ja està ja no pot fer res millor... i va i ens presenta el paper de monja a La duda i vaig tenir por, vaig sortir cagada del cinema amb la seva interpretació no vaig poder dormir en dos dies, se m'apareixia la seva cara per tot arreu... i em vaig dir ara si, ja ha arribat a dalt de tot i pataplaf.... fa de Júlia , una cuinera americana que va a aprendre cuina a França i llavors em va desarmar i ja vaig caure definitivament als seus peus. Però ara fent de Margaret Thatcher (obligatòria veure-la en anglès!!) està simplement magistral i la seva caracterització fa posar els pèls de punta!!!!! On té el sostre de la interpretació aquesta dona??? no ho sé però crec que encara té corda per estona...

Aquest any igualarà a Ingrid Bergman en els Oscars .... perquè aconseguirà el tercer... de moment esperar el 24 per les nominacions i després ja em direu.

I com deia Cary Grant, l'amic íntim d'Ingrid Bergman: “Ingrid es mereix un premi cada any , estigui o no nominada”... el mateix dic per la Meryl. Amén.

Puntuació: 3/10. Meryl Streep: cal que li posi puntuació????

EL MUNDO SEGUN BARNEY

El mundo según Barney és d'aquelles pel·lícules que passen sense pena ni glòria per la pantalla i després quan les recuperes per la tele o per DVD et saben greu no haver-les vist en cinema.

I és que ho té tot, un molt bon argument basat en una novel·la de l'escriptor canadenc Mordecai Richler i unes interpretacions que estan a l'alçada d'una història que t'enganxa des del primer moment.

Paul Giamatti és d'aquell grup d'actors curiosos, estil John C Reilly, Steve Buscemi, John Turturro o Phillip Seymour Hoffman que són poc agraciats però que es mengen a l'actor principal guapo quan comparteixen pantalla, són grans actors que fan pujar el nivell de la pel·lícula o que et fan anar al cinema només pel fet de que saps que surten ells.

El mundo segun Barney és la historia d'un home aparentment normal i corrent que té una vida extraordinària. Se'ns explica durant quatre dècades i amb moments viscuts pel personatge i totes les persones importants que van apareixen a la seva vida.

Barney ens explica la seva pròpia història: la real, desmentint la que aparentment ens vol explicar un escriptor que acaba d'escriure la seva biografia, i vol desmentir alguns dels capítols més comprometedors del seu passat: els seus negocis, els seus tres matrimonis fracassats, i sobretot la misteriosa desaparició del seu millor amic Boogie, del qual ell és principal sospitós de la seva mort.

A Barney li comença a fallar la memòria i té la mala costum d'emborratxar-se fins a perdre el sentit en els moments claus és per això que ens porta amb pas insegur pel camí dels seus records a la vegada que és a ell mateix qui s'explica la seva pròpia història.

Excel·lent actuació de Giamatti, que no cal que ens demostri res per què és un gran actor. La sorpresa de la cinta són els secundaris,com Scott Speedman fent del seu amic o un extraordinari Dustin Hoffman fent del seu pare (les seqüències entre ells són realment imprescindibles en la història) però sobre tot tenir molt en compte a dues de les tres dones: Minnie Driver (On erets??? excel·lent i esperpèntica segona dona) i una meravellosa i a descobrir Rosamund Pike (que vaig descobrir a An education on feia d'amiga tonta de Carey Mulligan) i que aquí és el contrapunt de Barney, la dona que el coneix perfectament , que l'estima i que està amb ell fins al final tot i que es separen, és la dona a qui més estima el personatge. I és que realment l'actuació de Pike et fa estimar al personatge.

Si encara la teniu per algun cinema a prop no us la perdeu!

Puntuació: 8.5/10