Fa més de 20 anys que segueixo La claqueta.
És un programa de cinema que ha passat per molts dials i que actualment està a Ràdio Marca Barcelona. No sé si és un dels programes de cinema més antics però jo el recordo haver escoltat els diumenges , els dissabtes a la tarda i ara els dissabtes al matí de 9 a 11. No sempre el puc escoltar però si sóc a casa, el primer que faig és engegar la ràdio. L'equip de Pepe Nieves, amb Ramon Esteban , Edmon Ors, Margarita Chapate i d'altres col.laboradors han fet que el cinema hagi estat per a mi una constant a la ràdio. Sempre ha estat un referent, sobre tot Margarita Chapate (crec que sempre coincideixo amb ella) a qui vaig poder saludar durant la visió de Glasses al BAFF, i que ahir va rebre una placa, ben merescuda, per tota la seva trajectòria al programa. A l'octubre celebraran la seva 28ena temporada en antena. Impressionant!
Doncs bé, ahir als Verdi Park van fer una sessió sorpresa per a tots els oients que havien participat en el concurs de quines havien estat les millors pel.lícules de la història del cinema a nivell mundial i espanyol: El Padrino, la trilogia del Padrino, Sin Perdón i per part espanyola El verdugo. La sessió va començar amb una sèrie de 7 tràilers clàssics, a quin més impressionant. Varem poder veure: Casablanca, El hombre que mató a Liberty Valance, Teléfono rojo, Qué noche la de aquel dia!, El apartamento (quina delicia!!), Psicosis i Los gavilanes del estrecho. El més espectacular sense cap mena de dubte va ser el de Psicosis!!!, presentat pel mateix Hitchcock (de fet semblava un curtmetratge), va ser brutal!!!!. Un cop acabada la sessió de tràilers van passar El Verdugo. com a pel.lícula sorpresa.. quina meravella!!! i veure-la en pantalla gran!!!!! Va ser màgic!! Reflexionant sobre la pel.lícula, encara no puc entendre com va poder passar la censura... i és que té uns diàlegs tan clars i tan punyents que jo crec que ni ells mateixos es pensaven que passarien ni el primer diàleg del guió. I és que hi ha cada frase escrita per Rafael Azcona i Luis Garcia Berlanga que té una mala baba impressionant. L'havia vist feia molt de temps però no la recordava i refrescar-la ahir va ser tot un autèntic plaer , veure a més l'angoixa en que viu permanent el futur botxí (fantàstic Nino Manfredi), aprenent del seu sogre, l'autèntica ànima de la pel.lícula, un Pepe Isbert absolutament meravellós (sempre he dit que Isbert és un dels millors per no dir el millor actor espanyol que hi ha hagut) i una contrapunt en la dona-filla, una Emma Penella amb aquella veu tan penetrant.... el que us dic una autèntica delícia.En fi va ser una nit molt agradable, plena de sorpreses que espero repetir si ho tornen a organitzar!
