SKYFALL

Un Bond, James Bond sempre és "agradable" de veure i ho dic amb el doble sentit de la paraula per què evidentment tots els Bonds de la història estan de molt ben veure... amb permís del senyor Connery que evidentment és el millor per a mi!

Amb aquesta cinta s’ha volgut celebrar el 50è aniversari de la saga, amb una història una mica més introspectiva de lo normal. He de reconèixer que a mi les pel·lícules de James Bond crec que han de ser pel·lícules de distracció pura i dura, ja hi ha d’altres pel·lícules que ens fan pensar, aquestes ens han de distreure. Aprofundir en un personatge com James Bond no és que m’interessi gaire, però he de reconèixer que en aquest cas, i amb la direcció d’un director com Sam Mendes no em va molestar, i sincerament veure com un personatge d’aquestes característiques es va fent vell i que també és humà et fa acostar-te més a ell, tot i que evidentment no podem perdre de vista que és un personatge literari.

Sé que hi ha frikies autèntics de Bond, de fet jo tinc una amiga que li encanta, a mi no, m’ho passo bé veient-les però ja està, ara també he de dir que en aquesta història el personatge que més em va interessar va ser sense dubte el del "villano" , i és que està magníficament interpretat per Javier Bardem (encara no entenc la seva no nominació!). Bardem borda a un dolent molt dolent entre psicòpata, asocial i clarament gay, que es posa a l’alçada de M o de Bond i fins i tot diria que en les seqüències entre aquests personatges ell se’ls menja...

A qui us agradi suposo que no us l’heu perduda...a qui simplement voleu puro divertimento també el tindreu! no deixa de ser un Bond, James Bond

Puntuació: 6/10

HITCHCOCK

No havia sentit ni llegit gaire bones crítiques de la pel·lícula però com a cinèfila no em podia d’estar d’anar-la a veure... per la historia... per els personatges...per saber que va passar en tot el procés de rodatge de Psicosis... era massa la curiositat que no vaig poder-ho evitar... i suposo que m’esperava tan poc que no em va decepcionar del tot. Cert que és fluixeta però si deixes de banda com està dirigida , que  evidentment és el que menys interessa (segurament hauria donat molt més de si amb una altra direcció!) ,la pel·lícula per als que ens agrada el cinema clàssic aporta detalls interessants i en el meu cas desconeguts. Crec que la història d'Ed Guin mostrant el paral·lelisme amb Norman Bates sobra del tot,  però després quan et centres en tot el procés de la pel·lícula a mi personalment em va resultar força atractiu.

Ja sabia de la importància d'Alma Hitchcock, magníficament interpretada per Hellen Mirren, la dona que va aguantar més de 30 anys al geni del suspens, encara que hauríem de dir que la geni era ella , perquè quan van començar la qui realment sabia de cine era ella no pas ell, la que retocava els guions, o es posava a la sala de muntatge per arreglar les pel·lícules del mestre. La qui li treia les castanyes de foc vaja!. Aquí queda molt ben reflectit i la veritat és que els diàlegs entre el matrimoni estan molt ben caracteritzades... dos grans actors per a dos grans personatges.

Ben sabut era la obsessió que tenia Hitch per les rosses , el que jo no sabia era de la obsessió  per Vera Miles, que aquí interpreta Jessica Biel, i de com li va fer la vida impossible quan va saber que estava embarassada i no podia fer el personatge que va interpretar Janet Leigh... aquí una més que convincent Scarlett Johansson.

Tampoc sabia que era una pel·lícula que va produir el mateix Hitchcock invertint tots els seus diners , fins i tot la casa, amb el perill de perdre-ho tot si la pel·lícula no era un èxit (cosa que va portar al gaire bé trencament del matrimoni ja de per si molt malmès), però una vegada la seva obsessió per la historia no el va fer tirar enrere en res.

La pel·lícula va ser un dels més grans èxits del mestre i amb unes escenes que ja han passat a la historia del cinema.

Per curiositat, si no l’heu vista, està bé... val la pena conèixer una mica d’història del cinema més clàssic.

Puntuació :7/10

ARGO

Basada en fets reals, Argo ens explica els fets que es van produir el 4 de novembre de 1979 , mentre la revolució iraniana estava en el seu moment més important, alguns militants van entrar a l’ambaixada americana i van prendre com a ostatges a 52 presoners. Però enmig del caos , sis d’ells van poder escapar i es van refugiar a casa de l’ambaixador canadenc. Sabent que era qüestió de temps que els poguessin descobrir, la CIA encomana a un dels seus agents a que els tregui del país. Davant de la dificultat planeja un pla una mica rocambolesc però amb un final amb possibilitats: buscar exteriors per a una pel·lícula de ciència ficció. El final ja és conegut.

He de reconèixer que Ben Afleck té moltes possibilitats com a director. És un bon director, ja ho ha anat demostrant amb Adiós, pequeña adiós ; The town o Argo... i de fet amb aquesta cinta crec que ha demostrat que ja està consolidat com a bon director no pas com a actor, per a mi el pitjor de la pel·lícula (que no se sap dirigir?)

Amb aquesta cinta li ha arribat el reconeixement internacional acaparant moltíssims premis , dels quals, probablement el més preuat i el que menys s’esperava va ser l'Oscar... aquesta vegada ben merescut!.

Amb un tempo molt encertat , la història et va passant molt bé i a més et té en tensió durant tot el metratge amb un final que malgrat saps que passarà no et deixa indiferent.

Cal també tenir en compte la colla de secundaris que acompanyen a Affleck i que evidentment li donen mil voltes a la seva interpretació , sobre tot a una parella com Alla Arkin i John Goodman que esta en estat de glòria.

Enhorabona per l’arribada d’un bon director, espero que continuí la seva carrera darrere la càmera per què com a actor és molt fluix.

Puntuació: 9/10

ESTRENES PER A OBLIDAR

EL CHEF

Volen aprofitar l’èxit d' Intocable, una comèdia més que recomanable, els seus productors van aprofitar-ho juntament amb la col·laboració  d’un actor com Jean Reno per fer aquesta pel·lícula, molt mediocre però que per passar l’estona veient com fan els plats a la cuina està bé. Lamentable la seqüència amb Santiago Segura. SI no l’heu vista no aneu corrents al videoclub.

Puntuació 4/10

GOLPE DE EFECTO

John Goodman, Amy Adams, Justin Timberlake i sobretot un solvent Clint Eastwood no són suficients per a salvar una pel·lícula força avorrida que mínimament pot interessar a qui li agradi el beisbol. Particularment no em desagrada veure un partit d’aquest esport però la pel·lícula no em va interessar en absolut!.

Puntuació. 3/10

LOOPER

Tot i que el plantejament de la pel·lícula semblava força interessant el final perd una mica d’interès, malgrat la redundància!. A mi no m’agrada però reconec que aquí Bruce Willis no se’m va fer tan insuportable com sempre i tant Gordon-Levitt com una meravellosa Emily Blunt se salven fent unes interpretacions si més no correctes!. De totes maneres per veure-la un diumenge a la tarda i tirar enrere per saber que va passant no està mal!

Puntuació 6/10

EL VUELO

Ja sé que els Oscars han de tenir la quota de drogates i alcohòlics i també que un actor com Denzel Washington s’ho mereix però la pel·lícula és sens dubte la més fluixa d’aquesta selecció... no val la pena!

Puntuació 2/10 (per ell i la Melissa Leo)