Ho he dit moltes vegades que a potser vaig a veure una
pel·lícula sense saber de que va i em trobo amb una sorpresa molt agradable.
Novament m’ha passat amb Las ventajas de ser un marginado... no sé qui me la va recomanar però
creia que anava a veure una pel·lícula més sobre estudiants de final
d’institut.
És cert, l’inici de la historia es sobre això, un noi
marginat que arriba a l’institut i ningú li fa cas, un noi acadèmicament molt
bo però que no té habilitats socials i que coneix a una parella de germans que
estan a l’últim curs i que d’alguna manera "l’adopten". La
pel·lícula ens mostra com aquest
personatge va madurant una mica per què li toca una mica per què la vida
l’empeny... però el dolor del passat sempre hi és, el seu precari equilibri
comença a fer-se massa evident.
Per què la història és diferent a les altres? la
pel·lícula està basada en el llibre del mateix director, Stephen Chbosky, una
historia que des de que va ser editada de seguida es va convertir en una obra
de culte i que és tant llegida com prohibida als instituts americans.
Chbosky dirigeix amb una naturalitat i una exquisida sensibilitat la historia de
Charlie en el camí iniciàtic de la seva vida. L’autor va escriure el llibre en
un moment difícil de la seva vida, però ,segons ell diu, estava preparat per
escriure sobre perquè bones persones han de passar mals moments i com una
família de bons amics pot ajudar-te a superar-los. El va escriure en forma de
cartes, el protagonista, Charllie , escriu a un amic no identificat però que ben be podria ser
l’amic que s’ha suïcidat, i li va explicant tots els problemes i sentiments que
pateix ell com a adolescent, i parla de temes candents a la seva edat, com
d’iniciació al sexe o l’ús de les drogues i l’alcohol.
Charlie com qualsevol noi de la seva edat ha d’anar
sobrevisquent a aquesta etapa de la seva
vida però ho fa ajudat per un parell de personatges una mica més grans que ell
(estan en l'últim curs de l'institut), Sam, amb una més que correcte Emma Watson
que surt de l’encasellament de la Hermione del Harry Potter, una noia bonica
però rebel de la qual el protagonista se n’enamora i el seu germanastre Patrick
, una ànima jove i rebel que no li té por a res. Influeix també d’una manera
positiva , el professor de llengua del noi, interpretat per un sempre perfecte
Paul Rudd.
Potser el títol no crida l’atenció, i saber que va
d’adolescents fa que no es vulgui visionar però és una bona història, petita plena de sentiments
que val la pena veure.
Puntuació: 9/10
