Després de les vacances de Setmana Santa i d'uns petits problemes de visió tornem intentat recuperant pel·lícules que fa uns quants dies que ja he vist.
Chéri, és el retrobament entre Stephen Frears i Michelle Pfeiffer , vint anys després d'haver coincidit en l'excel·lent Las amistades peligrosas.
A principis del segle XX, París segueix sent el centre del món i les cortesanes, són dones boniques, experimentades en l'art del seduir i que tenen un paper molt important dins de l'època: Léa de Lonval és una d'aquestes cortesanes que ha aconseguit portar una vida agradable , amb prou diners per no haver de seguir exercint la seva professió. Un matí , una antiga companya i rival Madame Peloux (excel·lent i divertida Kathy Bates) arriba amb el seu fill ,Chéri un jove seductor i li proposa a Lonval que l'ensenyi a convertir-lo, diguem que amb un home de profit. Ella accepta i el que en un principi havia de ser un simple ensenyament acaba en un enamorament mutu que fa que trasbalsi la societat de l'època.
La cinta, que va ser presentada en el darrer Festival de Berlín, ens mostra un drama d'una parella amb una diferència d'edat considerable i probablement una relació que no és entesa en una època en què les aparences eren el més important.
Stephen Frears ha dirigit una novel·la de Collette partint del guió de Christopher Hampton (que també van col·laborar en Las amistades peligrosas), una cinta que a priori m'interessava molt però que malgrat la seva bona direcció, les possibilitats de dramatitzar un amor impossible no s'aconsegueixen davant certa apatia de part del repartiment , sobre tot del jove Chéri que no li arriba ni a la sola de la sabata, ja no de la Michelle, sinó de la pròpia Kathy Bates.
Val a dir que el vestuari és deliciós i una delicada banda sonora fan que juntament amb les seqüències en què participen Bates i Pfeiffer la pel·lícula no es faci tan pesada. I sobretot la interpretació de la bella Michelle Pfeiffer (una de les més debilitats) fan que malgrat tot això , totes les escenes en que hi surt ella tinguin una elegància especial i brilli amb llum pròpia.
Jo no necessito res més!
Puntuació: 5/10
