Vaig tenir la gran sort
de poder assistir a la preestrena de Blancanieves al Liceu de
Barcelona amb les protagonistes i l'equip tècnic encapçalats pel
director Pablo Berger. Amb una orquestra en directe interpretada per
la Sinfonietta Monteolvido i amb la gran cantant Sílvia Pérez Cruz
tenint el protagonisme absolut de la única veu que s'escolta durant
tot el metratge.
Així és, pel·lícula
en blanc i negre i muda, Blancanieves és simplement un
magnífic viatge sensorial... de tots els sentits!
Ara ja estic llegint i
escoltant comentaris sobre la pel·lícula... se la compara amb The
artist, és evident, les dues sense paraules i en un espectacular
blanc i negre... però res a veure la una amb l'altra, mentre la
francesa fa un meravellós homenatge al mon dels inicis del cinema,
l'espanyola s'endinsa en una versió “taurina” del conte dels
germans Grimm.
Potser l'únic retret que
li puc fer és aquest, que per a mi és massa taurina però si te'n
oblides del context , i jo ho vaig fer de seguida, entres en un món
de conte.
Blancanieves, és
una adaptació molt lliure del popular conte, ambientada als anys 20
al sud d'Espanya on Blancaneus és Carmen, una bonica jove que viu la
seva infantesa maltractada per la seva madrastra, una infermera que
s'ha casat amb el seu pare, un famós torero després d'haver quedat
paralític d'una “cogida” d'un brau el mateix dia que va néixer
ella i va morir la seva mare. Amb la trobada d'una colla de nans
començarà un viatge apassionant on ens trobarem amb un final
inesperat i sorprenentment gòtic.
La posada en escena, la
música (de pèls de punta!!! tan bona com la The artist!), el
vestuari, la història, la magnífica direcció!!... fan de la
pel·lícula una visió obligatòria....però.... i com sempre els
peròs.... el que fa imprescindible anar-la a veure són els actors:
començant per les joves , la nena i la jove Blancaneus , que no
desentonen gens a Pere Ponce i uns formidables Josep Maria Pou i
Ramon Barea.., a una gran dama com és Ángela Molina, meravellosa
interpretació d'àvia de la protagonista... però per sobre de tots,
una cada vegada més gran Maribel Verdú, amb un infinit ventall de
matisos en la seva interpretació de malèfica madrastra que a mi em
van fer quedar-me enganxada a la butaca del Liceu. Compte.... la seva
presentació en escena... fa tanta por la seva mirada que se la pot
comparar amb una de les millors mirades de Bette Davis... i no crec
que exageri amb la comparació!
No en tinc dubte.... es
mereix el Goya d'aquest any! I crec que el pot guanyar!!!!
I la pel.lícula una obra mestra!
I la pel.lícula una obra mestra!
Puntuació: 10/10
Aquí teniu unes quantes
fotos de la gran nit al Liceu
