Sóc una persona bastant "caguetes", i això a vegades no lliga amb el cinema, perquè mai , o gairebé quasi mai he pogut veure una pel.lícula de por (és el preu que s'ha de pagar per ficar-te dins de la història), amb això vull dir que no he vist ni El resplandor ni El exorcista... les clàssiques si que les he vist però amb reserves (vaig trigar molt a veure l'home llop o Frankenstein o la mòmia), i recordo que vaig estar setmanes amb una por al cos després d'haver vist Los pájaros (pel.lícula terrorífica!!) o Psicosis...Per això m'havia negat a veure Déjame entrar, perquè era una pel.lícula de vampirs i ja ho havia passat fatal amb El baile de los vampiros de Roman Polanski...què és de riure....
En fi, després de deixar-me convèncer, entre d'altres per Jordicine, vaig decidir anar-la veure amb la previsió de què sóc miope i en aquells moments que ho necessités em podria treure les ulleres....
Res més lluny de la realitat.... quan vaig sortir de cinema,impactada, vaig descobrir que havia vist una de les millors pel.lícules de l'any, amb una poesia visual esfereïdora i amb una història de vampirs , si, però d'amistat i amor realment increïble!!!
Ambientada als anys 80 (ho descobreixes pel cub Rubik), Déjame entrar ens explica la història d'Oskar un nen de 12 anys que estar patint els abusos dels seus companys d'escola, i sommia amb la venjança. Eli és una nena de la seva edat que ve a viure al costat de casa seva i malgrat ser una mica estranya comença a fer-se amiga d'Oskar. Eli és qui li dóna força al noi per què pugui enfrontar-se amb els seus agressors, però Oskar al descobrir la realitat d'Eli ha d'afrontar la realitat i prendre una decisió que li canviarà la vida.
Déjame entrar és una d'aquelles pel.lícules que després d'haver passat uns dies de la seva visió seguexies pensant en ella i és que està plena de detalls, no és una història de vampirs, el director Tomas Alfredson, dirigeix una pel.lícula freda en la forma, el paisatge és un protagonista més, el 90% és neu, però càlida i tendre a l'hora de presentar als seus personatges, a tots... començant per l'avi que cuida a l'Eli, matusser i espantadís, que ja no sap com matar a les víctimes, als amics del bar que no saben el què està passant, a la dona que quan se'n dóna compte del que li passa decideix el què decideix ... però per sobre de tot estan els dos protagonistes principals, dos actors novells, és la seva primera pel.lícula, amb una química tan extraordinària que fan que se't posin els pèls de punta i no precisament de por... Oskar, la seva evolució és preciosa, viu en un entorn familiar que no l'ajuda gens i se sent totalment sol davant els companys i Eli, l'autèntica ànima de la pel.lícula, una vampir que no ho vol ser però que és el seu sino i que és capaç de renunciar a tot pel simple fet de tenir un amic.... meravellosa i impactant l'escena en que Oskar no la deixa entrar a casa....
Els plànols curts, on mai acabes de veure tota la escena fan de Déjame entrar una pel.lícula inquietant però de la qual no pots apartar-hi la vista i ho diu una que és caguetes!!!!
No us la perdeu, feu-me cas.... és una autèntica delicia!!!
Puntuació: 9/10
