LO IMPOSIBLE

És difícil poder parlar d'una pel·lícula com aquesta quan el que més ha predominat han estat els sentiments. Ja sé que el cinema precisament és això... sentiments i tot el que et provoca. Però a vegades també ha d'haver-hi quelcom més.

Potser descol·loco amb aquesta introducció.

He de començar dient que Lo imposible m'ha impactat molt.

Ho reconec, hi ha escenes tant esborronadores que et queden a la retina de l'ull i et fan posar la pell de gallina. Confesso que hi havia moments en que estava totalment paralitzada a la butaca del cinema. Els primers plans dels personatges principals, eren un recurs “fàcil” (i no ho dic despectivament!) per fer-te posar a la pell del què els hi estava passant a ells com si ho estiguessis visquen tu mateix, i això no sempre és fàcil d'aconseguir.

Lo imposible, aconsegueix quelcom impossible, i és que sabent el final, sabent el què va passar, sabent quina és la història real d'aquesta família espanyola reconvertida en anglosaxona, sabent tot això , vols saber el que passa al final. I això tampoc és fàcil d'aconseguir, gens fàcil...

Tampoc és fàcil d'imaginar el què realment va passar, per molt “hiperrealisme” que J.A. Bayona ens vulgui demostrar, per molt que el guió l'hagi signat Maria Belón, la mare de la família espanyola, per molt que s'hagi rodat en els mateixos escenaris de Tailàndia, jo personalment no puc ni imaginar-me per un moment quina va ser la magnitud de la tragèdia.... si hi ha algú que ho pot fer que m'ho expliqui però crec que són situacions que si no les vius, és impossible poder-les explicar o ni imaginar!

No sóc persona que coneixi la tècnica cinematogràfica, però crec que no faig cap bestiesa si dic que els efectes especials, visuals i sonors de la pel·lícula són impecables, vius el moment com el viuen els personatges amb tanta intensitat que esborrona. Segurament s'emportarà més d'un premi de l'Acadèmia!.

Els actors estan impressionants, sobretot per a mi el fill gran Tom Holland, portant molta part de la història i fent-ho de forma impecable. Els dos altres germans també estan molt bé. Ewan McGregor, no havia de demostrar res però si algú en tenia dubte l'escena de l'estació d'autobusos és esgarrifosament brutal, i les petites aportacions de Marta Etura i una cada vegada més meravellosa Geraldine Chaplin són impressionants!.

I no, no em deixo a Naomi Watts, menció especial, no sé si per bé o per mal.... potser algú se'm llençarà a la jugular però a mi no em va acabar de fer el pes. Està molt bé, sens dubte, està en alguns moments impressionant, i després de saber que moltes per no dir tots les escenes les va rodar ella, em mereix molt més respecte, però .... em falta alguna cosa....

Tot i que evidentment la pel·lícula s'ha de veure, i la recomano hi ha una cosa em va molestar i és aquests “moments sensibleros” que en molts dels casos es podien haver tractar d'una altra manera. El toc “spielgberià” que Bayona pinta alguna de les escenes fan que decaigui el moment cinematogràfic que en altres moments són d'una intensitat molt més sensibles.

Evidentment, és d'obligada visió!. No hi ha dubte que és una gran pel·lícula i si tenim en compte que tot l'equip tècnic és espanyol, encara més... amb un pressupost de poc més de 30 milions d'euros s'ha fet una feina que segurament als EEUU hauria triplicat, si no més, el seu cost de producció.

Puntuació : 8/10

BEGINNERS

Després d'uns dies de tenir el blog en stand-by, he de reconèixer que he vist poc cinema, ja se sap que la cartellera els mesos d'estiu és molt baixa en qualitat cinematogràfica i és evident que no m'esperava res del que he vist però tot i així he tingut alguna que altra sorpresa. No és el cas de la pel·lícula que ara comento, però si per alguna raó vaig anar a veure aquesta cinta és pel trio protagonista, després en parlarem.

Oliver està entrant en la maduresa i coneix a Anna, una noia una mica esbojarrada mesos després d'haver perdut al seu pare. El pare reconeix la seva homosexualitat quan ja es gran i això el fa canviar de vida i d'humor i els seus darrers anys els viu amb il·lusió, llegat que transmet al seu fill un cop mor.

Beginners és una comèdia dramàtica que es recolza en les relacions humanes, sobretot amb la de pares i fills. El pare ensenya com estimar i gràcies això Oliver aprèn a estimar a Anna, malgrat les seves incerteses i la seva covardia.

Com deia la pel·lícula, bàsicament em va interessar per els tres protagonistes principals: Ewan McGregor, actor britànic, molt bon actor, que sempre és agradable de veure , en tots els sentits, tant et pot fer un paper dramàtic com una comèdia, actor complert; Mélanie Laurent , que vaig descobrir, afortunadament, en Malditos bastardos, on feia un paper espectacular i que després he anat seguint, segurament també la recordareu a El concierto. I evidentment, el pare, Christopher Plummer, un d'aquells actors que és igual el que faci perquè com una vareta màgica allò que toca, ho converteix en màgia, reconec que em va deixar meravellada de petita a The sound of music on Mary Poppins (Julie Andrews , vull dir!!!) i totes les noies del cine ens quedàvem bocabadades amb ell. No ha parat de treballar i ara és un secundari de luxe i un luxe veure'l en pantalla.

La pel·lícula és fluixeta però una tarda de diumenge, si no feu res, mireu-la no us decebrà , nomes per veure'ls a ells.

Puntuació: 6/10

EL ESCRITOR

Sempre surts satisfet del cinema quan veus una bona pel·lícula, si està ben dirigida i si el que t'expliquen t'interessa. Havia escoltat bones crítiques de la nova pel·lícula de Roman Polanski (fa molt poc que he vist per primera vegada,Repulsión, i em va impactar força) i em vaig decidir a anar-la a veure.

No em va decepcionar en absolut, bon guió, bones interpretacions, una música que t'enganxa i amb un ritme que va creixent i que et va posant cada vegada més nerviosa i una direcció tan acurada que fa que la cinta et recordi constantment al més pur estil cinema clàssic.

La història està basada en una novel·la de Robert Harris, en la qual un escriptor que escriu biografies, és contractat per acabar les memòries del ex-primer ministre anglès Adam Lang (les males llengües diuen que basada en la figura de Toni Blair). El seu agent li assegura que està davant de la oportunitat de la seva vida. Però el projecte no va sortint com ell s'ho espera i a mesura que va indagant més sobre la vida del ministre més problemes va tenint, entre d'altres que el seu predecessor va morir en estranyes circumstàncies.

El ritme que va marcant Polanski en aquest thriller és lent i en comptagotes però necessari per anar creant una atmosfera angoixant, que no saps què passa i que ho vas descobrint a mida que ho descobreix el pobre escriptor que poc a poc es va trobant en una trama complexa i de la qual no sap con sortir-se'n.

Els actors estan més que correctes, Ewan McGregor, que porta tot el pes de la pel·lícula, està molt convincent, Pierce Brosnan, fent d' ex- primer ministre, Kim Catrall, al més pur estil rossa Hitchcock i una estupenda Olivia Williams (que fa poc hem vist a An education) en un paper que costarà d'oblidar. James Belushi i un meravellós Elli Wallace tenen un petit paper dins la trama.

Polanski fa un clar homenatge a Hitchcock amb una barreja de pel·lícules com el personatge de James Stewart a El hombre que sabia demasiado o més clarament el personatge de Cary Grant a Con la muerte en los talones, sobre tot en aquesta casa de la platja on passa gran part de la pel·lícula i que em va recorda terriblement a la casa de James Mason.

Sobre tot fixeu-vos bé en l'inici i el final de la cinta... impactants!!!

Puntuació: 8.5

LOS HOMBRES QUE MIRABAN FIJAMENTE A LAS CABRAS

A vegades ets molt conscient de què, quan vas al cinema, allò que vas a veure ja saps que serà una enredada. Però tot i sent conscient i vas...

Per què?? hi ha molts motius, sovint el meu és els actors o actrius que surten, hi ha noms que només pel fet de que surtin ja em fan anar al cinema i veure'ls. Si a més és un conjunt d'actors potents , tinc motius addicionals.

Aquest és el cas de Los hombres que miraban fijamente a las cabras. A part del títol és clar i el cartell que anuncia la pel·lícula. Però no em podia negar a veure la cinta sortint en George Clooney, Ewan McGregor, Jeff Bridges i un força desaparegut Kevin Spacey.

La pel·lícula.... no té cap interès, és avorrida i si m'apreteu ni tan sols hi ha guió... perquè qui es creu que un grup de l'exèrcit està especialment entrenat per a utilitzar poders paranormals com a armes secretes?, i que el poder d'en Clooney és matar a les cabres mirant-les als ulls....

Tot i està basada en una novel·la de Jon Ronson, el debutant actor a la direcció Grant Heslov, desaprofita una perfecta ocasió per a fer una pel·lícula divertida amb un conjunt d'excel·lents actors.

Ara això sí, té un parell de gags molt divertits (la pobra cabra), i un moment de guió molt bo, quan McGregor pregunta qui és el Jedi perquè no sap qui és... o el moment final quan es droguen tots.

McGregor, és el periodista que es trobar amb tot el sarau, Clooney, divertit com mai, però potser una mica histriònic, Jeff Bridges, recent flamant guanyador de l'Oscar, es troba com a peix a l'aigua fent de hippy seudomilitar, i Kevin Spacey, que ja se li nota com li passen els anys, fent de dolent que podria haver-s'hi abonat una mica més.

De totes maneres, es nota que durant el rodatge s'ho deuen haver passat d'allò més bé perquè malgrat tot, la química entre els quatre actors és evident!

Puntuació: 5/10 (aprovadet pels pèls i pels actors)