ESTRENES A RECUPERAR...O NO (1)

Tinc un recull de varies pel·lícules que no he comentat i que vaig deixant aparcades, és per això que faré un de calaix de sastre en la que les aniré comentant.

GARBO

Sorprenent i desconeguda per a mi l'existència d'aquest espia català que sembla que va canviar la història d'Europa durant la Segona Guerra Mundial i no exagero. Aquest excel·lent documental dirigit per Edmon Roch ens endinsa en la vida increïble del doble espia català Joan Pujol, un home que va saber enganyar tant als britànics com sobretot als alemanys... i a la Història en general. Imprescindible la seva visió.

Puntuació:8/10

LOS CONDENADOS

Dos ex guerrillers se retroben 30 anys després en una excavació il·legal, per veure si troben a un company, però la tensió i els s

ecrets que s'amaguen entre ells farà que la relació es vagi deteriorant i al final no tot serà el que s'esperaven. Isaki Lacuesta sense focalitzar el lloc retrata una història crua i que ens pot recordar a molts indrets. També interessant de veure.

Puntuació: 7/10

AMERRIKA

Aquesta se m'havia escapat i gràcies als cinemes Verdi-Esbarjo de Cardedeu la vaig poder recuperar. Una història senzilla però amb un alt contingut social.Muna una mare separada que abandona Cisjordania amb el seu fill per anar als EEUU on creu que és terra promesa i on realitzarà tots els seus somnis... res més lluny de la realitat. Una història simpàtica però a la vegada molt dramàtica.. amb una meravellosa Hiam Abbas, com sempre!

Puntuació: 7.5/10

ALGO PASA EN HOLLYWOOD

Amb repartiment impressionant (Robert de Niro, una extraordinària Catherine Keener, Robin Wright Penn, Stanley Tucci, Brice Willis, Sean Penn,John Turturro) aquesta comèdia negra ens explica dues setmanes en la vida d'un productor de Hollywood. Durant aquestes 24 hores veurem quina és la bogeria que haurà de viure per tal d'anar resolen la seva feina i també la seva vida personal.Va passar sense pena ni glòria però realment val la pena de veure.

Puntuació:7/10

JIM JARMUSCH I/O TERRY GILLIAN

Són dos directors ben diferents però amb peculiaritats similars. La més significativa és que tots dos no són comercials, tenen un públic molt específic, i tant en Gillian com en Jarmusch sinó entres en el seu món ,reconec que a vegades costa de digerir.

Però anem per parts per què he vist les darreres pel·lícules d'ambdós i les dues amb el seu estil diferent, me'n agradat força.

LOS LÍMITES DEL CONTROL

Aquesta pel·lícula està ambientada en espectaculars i variats paisatges de l'Espanya actual, alguns són urbans i d'altres són paisatges desèrtics, i ens explica la història d'un misteriós personatge que va fent el viatge completament sol però que al llarg del camí anirà trobant a d'altres tan peculiars com ell. Anirà fent activitats totalment fora de la llei i amb un objectiu final que no descobrirà a ningú.

Jarmusch, que és un director a tenir molt en compte, demostra una vegada més una història estranya i hipnòtica i molt suggerent plena de personatges ambigus, com en totes les seves pel·lícules. La pel·lícula té un casting excepcional i molt variat: John Hurt, Bill Murray, Tilda Swinton,Hiam Abbas, Gabriel Garcia Bernal i Luis Tosar que acompanyen a un inquietant Isaach De Bankolé.

Puntuació: 7/10

EL IMAGINARIO DEL DOCTOR PARNASSUS

Terry Gilliam, t'ha d'agradar. Sinó, és un autor que pot carregar massa, el seu potencial imaginatiu és tan brutal que només es pot comparar amb el de Tim Burton, salvant totes les distàncies, és clar!.

A mi m'agrada i el poder de les seves imatges et fan entrar i et captiven de tal manera que durant una estona te'n oblides de tot. El imaginario del doctor Parnassus té a més el “morbo” de veure la última i inacabada actuació de Heath Ledger, que va morir sense poder donar el toc final al personatge de Tony, però que Gillian ha sabut resoldre molt bé amb tres amics de l'actor, Johnny Depp, Collin Farrell i Jude Law.

La pel·lícula, situada a la època actual ,ens explica la història d'un mag que té un show itinerant on el públic té la irresistible oportunitat d'escollir entre la llum o la tristesa de les seves pròpies emocions i tristeses.

És evident que el reclam de la cinta és en Ledger però no podem deixar de banda que el protagonista principal, el doctor, està protagonitzat però un fantàstic Christopher Plummer, l'inoblidable pare Von Trapp de Sonrisas y lágrimas.

Tot un espectacle visual que si voleu veure no ho deixeu de fer a la sala gran perquè a la televisió perdrà molt.

Puntuació:6.5/10

THE VISITOR

De tant en tant et trobes petites joies a la cartellera, que semblen predestinades a passar sense pena ni glòria però que tu hi disfrutes tant que tens ganes que tothom la vagi a veure. És el cas de The visitor, una història senzilla, amb una actors que no reconeixes i que estan lluny del glamour de Hollywood, amb un director gaire bé novell en el cinema (que no pas en la televisió), Thomas McCarthy (que ja va realitzar una altre petita joia The station agent amb la meravellosa Patricia Clarkson).. però que quan surts del cinema , ho fas amb un somriure a la boca , malgrat ser una pel.lícula dura, i amb el convenciment de que el cinema encara et pot aportar coses noves, molt noves... Walter Vale (interpretat magníficament per Richard Jenkins) és un professor universitari vidu que ha perdut la seva vocació. Viu a Connecticut i el seu director l’obliga a anar a Nova York a fer una xerrada, i això provoca que torni al pis que té a la gran ciutat. Però allà es troba amb la sorpresa que hi té ocupes: una parella formada per Tarek un noi siri que toca el jembé i Zainab una noia senegalesa que fa joies i les ven al carrer. Davant la primera sorpresa de trobar-se’ls a casa seva, finalment els deixa quedar-s’hi. La pel.lícula té dues grans parts ben diferenciades, la primera és la que explico , la segona, canvia radicalment i fa que també el personatge se’n doni compte de la vida tan buida que porta i que necessita, d’alguna manera ajudar i canviar. Però aquesta part no l’explicaré. The visitor, és un cant a l’amistat , a la solidaritat, a l’ajut a l’altre , però també parla de molts altres temes, la injustícia social, el racisme .... I no oblidem a la mare del noi, Hiam Abbas, una actriu israelí, que jo la vaig descobrir a Los limoneros i que a partir d’ara penso seguir perquè s’ha de tenir molt en compte!!!! Richard Jenkins és d’aquells actors que quan el veus a la pantalla mai saps com es diu, però sempre el reconeixes.. en aquesta pel·lícula va estar nominat a l’Oscar d’enguany... no m’estranya!!!! És una de les millors nominacions que s’han donat.. a partir d’ara no oblidaré pas el seu nom!!!!!

Puntuació : 8/10