Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris George Cuckor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris George Cuckor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de desembre del 2009

LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ ESTÀ D'ANIVERSARI

Podríem dir que Lo que el viento se llevó és una de les pel·lícules mítiques de la història juntament amb Casablanca o Ciudadano Kane??? Jo diria que sí. Potser n'hi ha d'altres segur, però Lo que el viento se llevó té tots els ingredients per ser-ho.

Basada en la novel·la del mateix nom escrita per Margaret Mitchell, on l'autora va copsar els seus coneixements sobre la guerra de Succesió americana barrejant la seva pròpia experiència amb turmentoses relacions d'una parella d'Atlanta, que s'ha convertit en una obra mestra de la literatura universal.

Però centrem-nos en la pel·lícula. Ja des dels inicis de la superproducció la pel·lícula tenia tots els ingredients per arribar a ser mítica. Aquí us deixo algunes curiositats:

  • El productor David O'Selznick va comprar els drets de la novel·la a l'any 36. La pel·lícula no es va estrenar fins el 15 de desembre del 1939. Ahir va fer 70 anys.

  • Moltíssimes actrius de l'època van voler ser Scarlett O'hara, algunes van fer veritables ximpleries per aconseguir el paper. Algun exemple: Joan Bennet, Bette Davis , Katherine Hepburn, Joan Crawford, Lana Turner, Susan Hayward. La qui va estar més a prop d'aconseguir el paper va ser Paulette Goddard, però la seva relació amb Charles Chaplin la van allunyar del projecte. El germà de O'Selznick, Marion, li va dir un dia: “He trobat la teva Scarlett!” i li va presentar a una jove anglesa anomenada Vivien Leigh. Algú veu alguna altra actriu en el paper? Jo no. (Hi ha un documental tan extens com la pel·lícula en el què es veuen moltes tomes de les proves que es van fer aquestes grans actrius)

  • La cinta va guanyar 10 Oscars dels 15 als quals estava nominada. Hattie McDaniel va ser la primera actriu de color en aconseguir l'estatueta

  • Tres directors van estar implicats en el rodatge de la pel·lícula: Sam Wood, Victor Fleming (que és l'únic que va sortir en els crèdits) i George Cukor que havia de ser l'oficial però que les males llengües diuen que Clark Gable el va fer fora per què era gai

  • El famós incendi d'Atlanta, va ser la primera escena que es va rodar sense encara tenir a Vivien Leigh de protagonista, (les escenes eren rodades per substitutes) i els decorats que es van cremar eren d'altres pel·lícules entre les quals hi havia King Kong.

  • Clark Gable sempre va dir que el personatge que més odiava de la seva carrera era el de Rhett Butler

  • Joan Fontaine va dir quan li van fer el casting per a fer de Melania que aquell era un paper que li aniria molt bé a la “bleda” de la seva germana (sempre s'han odiat), el director li va fer cas i ha estat el paper més important en la carrera de Olivia de Havilland

  • La filla de Gable i Leigh havia de ser una joveníssima Liz Taylor però el seu pare no va voler

  • En el pla seqüència dels ferits a l'estació, hi ha més de 250.000 figurants, evidentment la gran majoria són ninots, només els de les primeres files són actors reals...

En fi, podríem dir moltes més coses però com va dir la Scarlett: “Ya pensaré en ello mañana”.

(Dedicat a la meva amiga Lucha)

diumenge, 17 de maig del 2009

ESCENES INOBLIDABLES (3): RICAS Y FAMOSAS

George Cukor va dirigir Ricas y famosas dos anys abans de morir, va ser la seva darrera pel.lícula i certament va ser un fantàstic testament. Considerat el millor director d'actrius, en la seva llarga filmografia té títols imprescindibles que tots hauriem d'haver vist , tals com: Las cuatro hermanitas, La dama de las Camelias, Vivir para gozar (meravellosos Grant -Hepburn), Mujeres, Lo que el viento se llevó (malgrat que en els crèdits després va signar Victor Fleming), Historias de Filadelfia, Luz de gas (com vaig odiar a Charles Boyer!!!), Ha nacido una estrella, My fair lady o Viajes con mi tia.... i me'n deixo tantes...
Ricas y famosas és la història d'una preciosa amistat entre dues dones al llarg de les seves vides, des de que estan a l'escola fins que arriben als cinquanta, una amistat que passa per totes les fases possibles, una història tendre i sensible que sobreviurà a qualsevol problema, per què s'estimen , s'entenen i s'han ajudat sempre i això enriquirà la seva amistat.
George Cukor amb aquesta cinta va aconseguir dirigir una de les millors pel.lícules que tracten sobre l'amistat amb una delicadesa que va demostrant en cada una de les escenes, sobretot les protagonitzades per les dues actrius principals; Candice Bergen i Jacqueline Bisset (què guapa que estava!!!), el duel interpretatiu de les dues fan que la història vagi evolucionant al llarg del temps tant temporal com emocionalment creant un climax devastador i meravellós en dues escenes , que per a mi, són les millors de la pel.lícula. La primera quan es recriminen l'una a l'altra l'odi , el mal que s'han fet, l'enveja que ha perdurat entre elles durant tant de temps, amb el trencament de l'ós de peluix, aquella joguina que significava tant per elles, el nexe d'unió "físic" de la seva amistat... i la segona, una de les escenes més boniques que mai he vist en una pel.lícula, aquell final... quan Merryl (Candice Bergen) se'n va de la festa, en el seu honor, per què se sent petita i insignificant sense Liz (Jacqueline Bisset), no és ningú, ha d'escollir entre la fama i l'amistat i evidentment, se'n va a buscar a la seva amiga a la casa de fusta. Cukor fa que m'emocioni cada vegada que veig l'escena...
Ricas y famosas era un remake del 1943, Old Acquaintance i Cukor va aconseguir superar sens dubte la pel.lícula de Vincent Sherman interpretada per Miriam Hopkins i la gran Bette Davis. Com a curiositat, en la cinta del 1981 sortia una joveníssima Meg Ryan ("de la cual nunca más se supo") , fent de filla de la Bergen.
No he sabut trobar el video de la seqüència final (si algú la troba que me l'envii , si us plau!!! li estaré eternament agraïda!!), però us deixo la cançó composada per George Delerue, una de les músiques més boniques que he sentit mai.