Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Judi Dench. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Judi Dench. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de març del 2013

SKYFALL




Un Bond, James Bond sempre és "agradable" de veure i ho dic amb el doble sentit de la paraula per què evidentment tots els Bonds de la història estan de molt ben veure... amb permís del senyor Connery que evidentment és el millor per a mi!
Amb aquesta cinta s’ha volgut celebrar el 50è aniversari de la saga, amb una història una mica més introspectiva de lo normal. He de reconèixer que a mi les pel·lícules de James Bond crec que han de ser pel·lícules de distracció pura i dura, ja hi ha d’altres pel·lícules que ens fan pensar, aquestes ens han de distreure. Aprofundir en un personatge com James Bond no és que m’interessi gaire, però he de reconèixer que en aquest cas, i amb la direcció d’un director com Sam Mendes no em va molestar, i sincerament veure com un personatge d’aquestes característiques es va fent vell i que també és humà et fa acostar-te més a ell, tot i que evidentment no podem perdre de vista que és un personatge literari.
Sé que hi ha frikies autèntics de Bond, de fet jo tinc una amiga que li encanta, a mi no, m’ho passo bé veient-les però ja està, ara també he de dir que en aquesta història el personatge que més em va interessar va ser sense dubte el del "villano" , i és que està magníficament interpretat per Javier Bardem (encara no entenc la seva no nominació!). Bardem borda a un dolent molt dolent entre psicòpata, asocial i clarament gay, que es posa a l’alçada de M o de Bond i fins i tot diria que en les seqüències entre aquests personatges ell se’ls menja...
A qui us agradi suposo que no us l’heu perduda...a qui simplement voleu puro divertimento també el tindreu! no deixa de ser un Bond, James Bond

Puntuació: 6/10

divendres, 24 d’agost del 2012

PEL.LICULES PER ARXIVAR

De totes les pel·lícules que he anat veient aquests darrers mesos i que encara no havia comentat , n'hi ha algunes que les arxivo directament per què tot i que les he anat a veure per un interès concret, que ara comentaré , m'han decepcionat una mica.



MEN IN BLACK III
Havia vist les dues primeres entregues... reconec que Will Smith no és sant de la meva devoció però em cau simpàtic, i aquest paper li cau que ni pintat, en canvi, si que Tommy Lee Jones m'encanta i en aquesta tercera entrega en que s'afegia Josh Brolin, (aquest actor juntament Jeff Bridges són els dos únics actors que han superat amb escreix als seus pares), i Emma Thompson... no n'hi hagut prou per què la cinta m'interesses. Ara això si, he de reconèixer que el final està molt ben resolt!!
Puntuació: 6/10

LA INVENCIÓN DE HUGO
M'esperava tant de la pel·lícula del meu estimat Scorsese que vaig sortir una mica decepcionada del cinema. Evidentment la direcció és esplèndida, amb un travelling inicial espectacular però la història clarament dividida en dues parts em va costar d'entrar-hi, sobre tot la primera part. Durant la segona ja em vaig animar més amb l'homenatge que fa als inicis del cinema i a un dels seus pares, George Mèlies. Els cinèfils ho vam agrair.
Puntuació: 6/10

EL EXOTICO HOTEL MARIGOLD
La pel·lícula no m'hauria interessat gens si no fos per l'espectacular repartiment que surt: Judy Dench, Tom Wilkinson, Billy Nighy, Dev Pavel i sobretot Maggie Smith. Nomes pel fet de veure'ls a tots junts ja valia la pena anar al cinema.
Però amb un guió molt previsible i no gaire ben resolt, surt de la sala amb la sensació que el director t'ha pres una mica el pèl. No em vaig enfadar per què evidentment veure a aquesta colla de monstres en tens prou com per dir que com a mínim els has vist a ells i de la pel·lícula ja ni te'n recordes.
Puntuació: 5/10

BLANCANIEVES Y LA LEYENDA DEL CAZADOR.
Ja no em va interessar gens la versió en que sortia la Julia Roberts i en aquesta l'únic que m'interessava era evidentment la Charlize Theron. Que ella soleta fa que mantinguis l'atenció per una història força avorrida i sense cap tipus d'interès. Però veure-la a ella i veure com se n'enfot de la seva bellesa, ella que pot! per què mira que és bonica!!!! ja val la pena la seva visió.
Puntuació: 4/10

diumenge, 11 de març del 2012

MI SEMANA CON MARILYN

La Marilyn és un personatge que sempre m'ha fascinat.
Des de petita he considerat que tot i que sé que és el gran sex-symbol per excel·lència també sempre he pensat que era... és una grandíssima actriu. I a més una gran actriu de comèdia que és el més difícil de fer.
Però la seva vida personal es va menjar literalment la seva vida com a actriu. Era una dona fràgil, com la Piaf, com la Garland com tantes d'altres que no van poder-ho superar.
La Monroe era fràgil però a la vegada també sabia vendre la seva imatge i d'això se'n va saber aprofitar, potser sense voler-ho ... potser premeditadament .. mai ho sabrem però els que més a prop van ser d'ella tampoc no ho deixen clar. Ha estat , és i serà una de les dones més admirades del planeta... i durant tota la seva vida l'han imitada.... les més grans i les desconegudes...
Ara s'ha estrenat Mi semana con Marilyn. Les vivències d'un d'aquests nois-homes que van passar per la seva vida i que probablement no signifiqués res per a ella però que per el noi va ser un record que li va perdurar de per vida i que en va escriure un llibre, en realitat dos: un primer en que explicava el que va passar durant el rodatge de El principe y la corista a Anglaterra, ell com a tercer assistent de director ( o sigui com el pelapatates) i un segon llibre en que realment explicava una setmana que va passar amb ella quan va voler escapar del rodatge...
Una pel·lícula sobre la Marilyn i a més sobre la història sobre un rodatge era, evidentment obligatòria per a mi, i no em va defraudar gens.
Ja sabia que hi havia hagut molt de merder durant el rodatge, per les exigències de Sir Olivier i per les mancances, oblits i deixadeses de l'estrella, el rodatge havia esdevingut, tens, i interminable però sens dubte i com sempre havia dit Billy Wilder la càmera estava enamorada de la Marilyn i en aquella com en tantes d'altres ella va fer un gran paper.
En aquesta cinta el qui fa de noiet és un desconegut per a mi, l'altre dia el vaig veure en la publicitat d'una marca de roba, o sigui que deu sortir de la moda... el gran Sir Lawrence Olivier està interpretat i no podria ser un altre, per Kenneth Brannagh (que tant Shakespeare ha fet com el mestre!!!), i gairebé que podria dir que ho fa magistralment, perquè hi ha moments en que realment era ell, aconseguida nominació (s'ha de veure en versió original, of course), la gran Vivien Leigh la interpreta una oblidada Julia Ormond, Judi Dench interpreta a una gran dama britànica que és la única que dona recolzament a la diva americana, Emma Watson en el seu primer paper serio després dels Potters.
I llavors, està ella, la Marilyn, perquè si una cosa fa la gran Michelle Williams és simplement fer de Marilyn. Ja des del primer segon de la cinta t'oblides de qui està interpretant-la , i només la veus a ella, i retrocedeixes als anys cinquanta, en la seva època, al seu ambient i a tot allò que la rodejava.
Està simplement magnífica.... llàstima que aquest any competia amb la gran Streep i la no menys gran Close, perquè sens dubte es mereixia tots els premis del món!!!!
Grandíssima actuació!
Puntuació:9/10

divendres, 29 de gener del 2010

NINE

Anava amb molta il·lusió a veure Nine. M'encanten els musicals, és un dels meus gèneres preferits i aprofito qualsevol ocasió per anar al cinema per poder gaudir-ne en pantalla gran.

A més tenia l'antecedent de Chicago, un excel·lent musical dirigit pel mateix director, Rob Marshall i ara amb Nine els millors motius: un càsting envejable, una història molt atractiva pels cinèfils, el precedent d'una obra de teatre que havia triomfat a Broadway (Antonio Banderas de protagonista), uns escenaris naturals de Roma i uns escenaris ficticis, espectaculars en la “suposada” Cinecittá dels mítics estudis italians, una barreja de blanc i negre i color molt ben aconseguit...i per sobre de tot veure per primera vegada a Sophia Loren en pantalla gran!!!! (ho sé, ho sé, no tinc perdó!)... Ho tenia gaire bé tot....

Però .... com sempre dic... “sempre hi ha un però” , la pel·lícula li falta alguna cosa per arribar al nivell de l'antecessora, és un xic irregular i malgrat que el pes de la pel·lícula va a càrrec d'un excel·lent Daniel Day Lewis, amb un impactant accent italià (no he trobat gens a faltar Banderas) els números musicals semblen ficats una mica en pinces dins de la història, la pel·lícula és massa “teatral” (i no em queixo!) però el cinema és el cinema i el teatre és el teatre, amb això vull dir que són dos arts molt diferents i se n'ha de saber molt per a pel.licularitzar (existeix la paraula?) una obra de teatre. Rob Marshall ha de ser un increïble director de teatre, fa uns muntatges espectaculars, que si ja ho són en la pantalla, veure'ls en directe deu posar els pèls de punta...

De totes maneres, a mi em va agradar, no em va entusiasmar, però m'ho vaig passar bé malgrat el record de Chicago. La història de Guido Contini (alter ego de Federico Fellini) i el seu bloqueig que no el deixa treballar en la seva nova pel·lícula Itàlia, fa que tots els personatges que té al seu voltant passin per davant seu de maneres diferents: Judi Dench (meravellosa sastressa) que li fa una mica de veu de la consciència; Nicole Kidman (la seva musa i actriu a les seves pel·lícules), una mica “encorsetada” però demostrant una vegada més que té bona veu; Fergie, amb el numero més espectacular de la cinta malgrat ser una imitació del de la presó de Chicago, Penélope Cruz, molt s'ha dit del seu número, però que voleu que us digui, a mi em va deixar força indiferent; Kate Hudson (fent de reportera de la Vogue), i amb un número també impressionant que demostren la seva faceta de cantant i el recordatori que cada vegada s'ha sembla més a sa mare (Goldie Hawn), Sophia Loren.... que surt poquet però omple tant la pantalla , que jo ja en vaig tenir prou... i per sobre de totes elles una meravellosa i tendra Marion Cotillard (espero que amb nova nominació!!) fent de Giuletta Massina... era ella!!!!

És una bona ocasió per revisar 8 y medio.

Puntuació: 7.5/10