George Clooney està
seguint de molt a prop els passos de Clint Eastwood o de Robert
Redfort, correctes actors, fins i tot diria que en algun moment
brillants que estan fent carrera com a directors i que personalment
ho estan fent molt millor que en la interpretació. Clooney està
demostrant poc a poc que pot arribar a ser un gran director, ja ens
ho va ensenyar amb Buenas noches y buena suerte i a ara
novament ens ho demostra amb Los idus de Marzo.
Com el seu títol indica
estem davant d'una tragèdia grega. Sthepen Meyers magníficament
interpretat pel cada vegada millor Ryan Gosling (no m'estranya que
se'l disputin), és un idealista i molt bon comunicador que treballa
per la campanya presidencial del governador interpretat pel Clooney.
La continua pressió que
rep per part de tothom ve afegida per una proposta de feina del cap
de l'equip contrincant... Ell no sap que fer: ser fidel al seu i
dir-ho o per altra banda està en silenci per benefici del seu propi
equip... però les aparences enganyen i no sempre tot ens surt com
voldríem. Que és el que prefereix la veritat o guanyar?
Ja amb Buenas noches y
buena suerte, Clooney ens va demostrar que està molt capficat en
la política, hi entén i és un tema recorrent en les seves
histories. Els qui no hi entenem gaire, en la qual m'incloc, sovint
ens podem perdre, i a mi em va passar en aquesta pel·lícula però
això , en cap dels casos, li treu mèrit a una història molt ben
explicada en el que les ambicions, , la política, els lios de
faldilles, les mentides .... estan totes ficades en un mateix sac,
on es sacseja i a partir d'aquí surt una campanya presidencial com
se suposa que no deu ser molt diferent a les que són en realitat.
Amb un repartiment de
luxe, Clooney construeix a través de varies histories paral·leles
una cinta madura, amb un contingut potent i en el que no hi ha
dolents o bons , en tot cas tots són corruptes, i els primers... els
del partit al qual ell pertany, cosa que l'honora perquè no ha
deixat malament als “altres”.
Compte amb el
repartiment, començant per ell mateix i per l'anomenat Gosling hi
surten: Marisa Tomei (com més gran es fa més fantàstica resulta!)
fent de periodista experta en política; Phillip Seymour Hoffman,
vaia monstre de la interpretació!!!!, Paul Giamatti, un altre que no
queda pas enrere!!!; i Evan Rachel Wood, la jove que provoca tot el
tram final de la cinta i que sent la més joveneta i potser amb la de
menys experiència se surt prou bé davant dels companys que té al
costat.
De molt bona visió tot i
que és difícil de seguir pels qui no entenem gaire de política.
Puntuació :9/10