LINTERNA VERDE

Sóc poc aficionada als còmics, mai no ho he sigut, i menys als americans, probablement em quedaria abans amb l'Asterix o en Tintin, dos personatges europeus o com a molt amb la Mafalda, que no sé si es pot considerar personatge de còmic.

No sóc seguidora dels còmics americans però si que he vist les pel.lícules dels seus personatges, Superman, Spiderman, Batman (segueixo pensant que El caballero oscuro és una gran historia!)... també he vist el Lobezno, Hulk.... no diferencio entre els DC i els Marvel però des de fa unes temporades sóc fervent seguidora de The Big Bang Theory, no sé si l'heu vist mai però és una sèrie de quatre nois que són superdotats i a més frikies que tenen com a element comú, entre d'altres coses, que són uns fanàtics dels còmics, sobretot en Sheldon Cooper (brutal Jim Parsons!). De tant en tant parlen de La Linterna Verde, jo no sabia qui era, n'hi ha tants de personatges de còmic!. Amb l'arribada a les pantalles d'aquest personatge i ser tant admirat per en Sheldon vaig anar a veure-la.

Es una historia distreta, no em va agradar gaire però si més no em va distreure. Hi ha una espècie de grup d'individus, per què no sé com anomenar-los, de tot l'univers que formen com una espècie de policia que tenen cura de que tot estigui en pau. La historia comença quan un d'aquests llanternes verdes lluita contra el nou enemic i ferit de mort cau a la terra i cedeix el seu anell verd (símbol de pertànyer al grup) a un terrícola en el paper de Ryan Reynolds que em va impressionar força a Buried, cosa que evidentment no ha fet aquí!. La noia en qüestió, perquè en un còmic sempre hi ha una noia bonica i sovint sense caparró, és en aquest cas és Blake Lively que la vaig veure a La vida secreta de Pippa Lee, però que també és coneguda per una sèrie anomenada Gossip Girl. El qui dóna el toc de distinció en aquesta cinta és evidentment Mark Strong , encara que també surten de secundaris Peter Sarsgaard, i uns desapareguts Angela Basset i Tim Robbins.

Linterna verde si que és una pel·lícula d'estiu, amb crispetes i una bona beguda, i un lloc per passar una bona estona a la frasqueta, ara que fa tanta calor!

Puntuació: 5/10

BURIED

Encara hi ha algú que ens sorprèn!!. Encara hi ha algú que té la capacitat de què ens mantingui asseguts a la cadira i que no ens moguem durant 90minuts mirant la pantalla i esperant pacient o impacientment a veure que li passarà al pobre protagonista!.

Aquesta és amb la sensació que vaig sortir del cinema després de veure buried la original i per què no dir, arriscada proposta de Rodrigo Cortés, un director espanyol que ha dirigit aquesta cinta on aparentment té una factura molt senzilla, però res més lluny de la realitat.

Sembla ser que el guió escrit per Chris Sparling va anar passant de productora en productora sense que ningú li fes cas a la història d'aquest camioner americà que treballa a l'Iraq i que un bon dia es desperta tancat en una taüt.

Realment, l'inici de la cinta és força angoixant i ja t'atrapa però el que podria ser una cinta de pors i de mal veure, es converteix en una història si més no interessant i per sobre de tot força original. De fet , se l'ha comparat molt amb el tipus de cinema que feia Hitchcock i si en una altre moment hauria dit que hi ha directors que no es poden comparar, en aquest cas , Cortés podria haver estat un alumne molt avantatjat del mestre del suspens.

I és que la cinta et manté en tensió durant tot el metratge i no pas pel fet angoixant d'estar tancat el protagonista durant tota la pel·lícula sinó perquè t'indignes amb tot el que li passa.

És veritat que no deu haver costat gaires diners de producció,en comparació de les majors , és clar!: un sol personatge i poc atrezzo però la complexitat de la llum o de la posició de la càmera en certs moments deu haver estat força difícil de manipular i aquí el gran encert i la originalitat del director. Ell diu que va utilitzar fins a 8 tipus de caixes diferents i és amb el que vaig intentar fixar-me més quan veia la pel·lícula i la veritat és que em va sorprendre alguns dels moviments de càmera que feia.

Ryan Reynolds era un actor que desconeixia completament, no havia vist res d'ell, (però sembla que el què més ha fet ha estat comèdia) i per mi això va ser positiu perquè em va convèncer. La seva evolució de personatge és molt creïble, tot i que crec que és impossible de poder-se imaginar una situació d'aquest tipus, ell se'n surt prou bé. El contacte que té amb l'exterior, gràcies al telèfon mòbil li permet , si més no, un bri d'esperança! Compte amb les veus dels personatges que parlen amb ell per telèfon, la seva dona és la “desapareguda” Samantha Mathis.

Vaig fer cas a Jordicine, ell em va dir que no feia por i que no ho passaria malament. Tenia raó! Com sempre , sort que li vaig fer cas!.

I sobretot, fantàstics els títols de crèdit d'inici!!! un clar homenatge al clàssic de Saul Bass.

Un interessant film , un exercici cinematogràfic original i a la vegada arriscat que cal donar-li una oportunitat. 

Puntuació: 8/10