Des del 17 de febrer fins el 13 de juny al Caixa Fòrum de Barcelona fan l'exposició dedicada a Federico Fellini: El circ de les il·lusions.
Jo ja hi he anat, però hi tornaré per passar-m'hi més estona i per poder parar-me en detalls que una primera vegada sempre et perds, és una exposició que només es centra en les imatges, i explora l'univers fellinià, inclou més de quatre-centes obres i presenta moltes de les obsessions de Fellini i quines són les seves fons d'inspiració com a matèria del seu profund procés creatiu. En una paraula: imatge; ja sigui dibuixada o en moviment...
Aprofito de fer aquest comentari perquè ja feia dies que el volia fer-ho però amb els Oscars, i que encara tinc moltes pel·lícules a comentar, encara no ho havia fet. I és que ara mateix acabo de revisar Las noches de Cabiria. Una autèntica meravella. No la recordava, l'havia vist de petita... en ella es mostren moltes de les obsessions de Fellini, (i que es poden veure en l'exposició).
Cabiria, (interpretada magistralment per Giuletta Masina, única protagonista de la història) és prostituta i exerceix en els barris més pobres d'una Roma en constant evolució i plena de problemes socials, i somia en trobar l'amor verdader que l'aparti del carrer. La seva bondat i una certa ingenuïtat la converteixen en una víctima constant d'homes que s'aprofiten d'ella, que la roben i que la peguen. Però Cabiria és positiva per naturalesa i sempre té esperança. Sembla que tot canviarà quan coneix a un comptable que vol casar-se amb ella.
Fellini ens proporciona una obra magistralment dirigida, amb unes imatges tendres però a la vegada dures, sobre tot aquella mirada final de Masina , (foto de dalt) amb una llàgrima estil arlequí, demostrant que se'n riu del personatge però que se l'estima profundament; i amb una banda sonora de Nino Rota espectacular.
Masina, interpreta a un personatge tendre i ingenu, que ja en les primeres seqüències de la pel·lícula t'enamora, somrius amb ella, vibres amb ella i pateixes amb ella.... l'expressivitat de la seva cara , la manera de moure el cos, la gràcia dels seus moviments, fan que la seva evolució del personatge sigui insuperable!
Quina sort he tingut avui de poder-la recuperar!
