diumenge, 30 de maig del 2010

ENS HA DEIXAT DENNIS HOPPER

A Dennis Hopper el recordo especialment en una escena: el de la lluita d'en James Dean a l'observatori de Los Ángeles a Rebelde sin causa. Va ser la seva primera pel·lícula... tot i que amb una filmografia força irregular figuren en el seu currículum títols fantàstics com: Gigante, Apocalipsis Now, Rumble Fish, El amigo americano, Blue Velvet, o horrorosos com Waterworld o Speed, on feia de dolent, lo únic que valia la pena...

Hopper era dels actors rebels de la vella escola, juntament amb Nicholson, Fonda o Walken, va viure part de la època daurada de Hollywood fins a caure en el declivi de les drogues i l'alcohol... per tornar a renéixer amb Easy Rider. Va treballar amb directors tant clàssics com moderns: Nicholas Ray, Henry Hathaway, Ford Coppola, Lynch, Wenders.. valorant la seva força interpretativa típica del l'Actors Studio.

Se n'ha anat un dels grans i és curiós que el passat mes de març li posessin l'estrella al passeig de la fama de Hollywood:i li donen tant tard??? ja te delicte...

dimarts, 25 de maig del 2010

EL PEQUEÑO NICOLÁS

Després d'uns dies de desconnexió tornem amb una cinta que si més no entres al cinema tenint en ment a la seva homòloga espanyola: Manolito gafotas. Jo he de reconèixer que la cinta de Miguel Albadalejo em va fer riure molt en el seu moment. Ja havia disfrutat llegint els llibres d'Elvira Lindo i entre Manolito, el idiota i tota la seva tropa he passat tardes (i moltes estones de tren) rient a llàgrima viva.

Anava amb il·lusió a veure El pequeño Nicolás, n'havia sentit a parlar perquè un company de la feina havia llegit els llibres. La cinta no és que em decepcionés però potser n'esperava més, suposo que la comparava , encara que no volgués, amb Manolito, i aquesta tot i tenir moments molt divertits , té un humor francès que a mi em costa d'entendre i si he de ser sincera de pair.

La vida de Nicolás és ben pacífica. Té uns pares que l'estimen, una colla d'amics fantàstica,(em va encantar el nen que fa de l'alumne més ximplet!), va a una escola un xic “antiquada”... però un dia escolta una conversa dels seus pares que fa el seu petit i feliç mon canvii completament.

El pequeño Nicolás és una comèdia costumbrista amb uns personatges prou creïbles (els seus actors són convincents, tant els adults com la colla de marrecs que surten on les situacions són d'allò més absurdes però que et deixen amb un somriure als llavis.

Compte amb l'homenatge que fan a Asterix i Obèlix, aquest és un dels millors trossos de la pel·lícula.

Per anar a veure en família.

Puntació: 5/10 (justet)

dimecres, 19 de maig del 2010

TWO LOVERS

James Gray té una filmografia reduïda a quatre cintes , i les tres primeres són bàsicament de cinema negre o policíac...Entre la primera pel·lícula i aquesta última han passat 16 anys, diu que no vol rodar cap pel·lícula sinó és amb un guió fet per ell o en el que hagi col·laborat. Això el fa un director , per a mi , interessant per què vol dir que no està pendent dels grans èxits de crispetes de cinema.

Amb Two lovers, canvia completament de registre amb una història intimista, on un noi, Leonard, magníficament interpretat per Joaquin Phoenix ( diu que aquesta ha estat la seva darrera interpretació , que ara es vol dedicar a la música... quina llàstima! perquè és un gran actor) es debat entre dos amors completament diferents, el d'una amiga de la família que li pot suposar una estabilitat emocional que ara no té , i el d'una veïna , guapa, però amb els mateixos problemes que ell i que només li pot reportar més inestabilitat.

L'actuació de Phoenix és molt convincent, realment entres en el seu personatge i pateixes amb ell, et poses al seu lloc, no saps que faries si tu també estiguessis en la seva posició, l'amor de l'amiga és el senzill, és l'estable, i ella li ofereix d'una manera incondicional el seu amor, inicialment sembla la sortida fàcil. En canvi , l'amor de la veïna (esplèndida i guapíssima Gwyneth Paltrow) és l'inassolible, aquell que és un somni , el que t'agradaria però que en el fons saps que no pots tenir... la meva amiga Margenat va dir-me que la parella no tenia química, en un primer moment vaig pensar que tenia raó, que no hi havia química entre els dos actors, però reflexionant després en la cinta vaig pensar que precisament no la podien tenir perquè són dos personatges totalment contraposats, tot i tenir massa punts en comú!

La direcció té el tempo necessari per a la història , ritme lent i pausat que et va fent entrar en una història que malgrat saber com acaba t'imagines que el final pot ser diferent, i amb unes quantes escenes precioses d'una intensitat que et fan posar la pell de gallina (sobre tot l'escenes de l'àtic, magníficament planificada i la de les escales amb l'adéu a la mare).

Compte amb els actors secundaris, un excel·lent Elias Koteas fent d'amant de la Paltrow i una meravellosa Isabella Rossellini, fent de mare abnegada que s'estima tant al seu fill que és capaç de renunciar a ell i a perdre molt. Com més gran es fa més s'assembla a la seva mare, fantàstica!!!!

Molt recomanable.

Puntuació: 8/10

dimecres, 12 de maig del 2010

ESTRENES A RECUPERAR...O NO (2)

BUSCANDO A ERIC

Reconec que va haver-hi un temps que veia totes les pel·lícules de Ken Loach i que em vaig saturar de cinema social britànic. Tenia una mica de recança per veure aquesta cinta però va ser una grata sorpresa. La història d'Eric un home desafortunat en tot , tant en la feina com en la vida personal té com a única salvació defugir de la realitat tenint un amic imaginari: Eric Cantoná el jugador de futbol. Comèdia agredolça que es deixa veure molt bé i amb un final amb somriure als llavis... cosa curiosa en Loach.

Puntuació 6.5/10

INVICTUS

Pel·lícula basada en el llibre de John Carlin El factor humano, la cinta està ambientada a la Sud-àfrica de l'època en què Nelson Mandela va sortir de la presó i es convertís en president del país. La història es centra al 1995 quan el país va celebrar el campionat de rugby... volen animar als compatriotes Mandela utilitza a l'estrella de l'equip (interpretat per un gens creïble i fins i tot diria que patètic Matt Damon), per retornar la confiança entre els conciutadans. Un dels títols més fluixos d'Eastwood on només brilla un excel·lent Morgan Freeman.

Puntuació : 5/10 (molt justeta)

IN THE LOOP

Un dels títols que se m'havien escapat en la cartellera de Barcelona i que vaig poder recuperar (afortunadament!) al Verdi-Esbarjo de Cardedeu. Sorprenent i trepidant de ritme, molt trepidant, aquesta cinta britànica que fa una crítica molt cínica del govern i de la política en general britànica, de les relacions entre els britànics i els americans i de com maneguen per sota mà tota la política mundial...Molt recomanable i que no serveixi de precedent és millor veure-la en versió doblada perquè el ritme és tan ràpid que poden escapar-se moltes parts del diàleg.

Puntuació: 8/10

diumenge, 9 de maig del 2010

LA SOLEDAD DEL CORREDOR DE FONDO

Divendres vàrem fer la penúltima sessió del Cine Fòrum a Mollet i vam passar un dels títols més importants del Free Cinema anglès: La soledad del corredor de fondo.

Dirigida per Tony Richardson (marit durant uns anys de Vanessa Redgrave), la cinta explica la història de Colin Smith (magníficament interpretat per Tony Courtenay), un noi de classe obrera que viu als voltants de Nottingham a principis dels 60. Un dia, roba en un forn i és enviat al reformatori, on ha de complir una condemna. Un cop allà, la seva manera de córrer atrau al director del centre, un esplèndid Michael Redgrave, i li veu les seves qualitats com a corredor de fons, comença a guanyar-se el favor del director i va guanyen llocs dins de la institució penitenciària. S'entrena per poder guanyar una cursa que s'ha de celebrar durant una competició amb un altre centre. Durant els entrenaments, i a través de flashbacks, va repassant la seva vida anterior , comença a veure quina és la seva situació actual i que ha de fer amb el seu futur.

Basada en la novel·la d'Alan Sillitoe, el qual també va realitzar el guió per a la gran pantalla i que Richardson va dirigir al 1962, un dels directors emergents dels documentals, i un dels noms més importants dins del moviment del cinema anglès, l'anomenat Free Cinema.

Una història que explica perfectament la rebel·lia juvenil de l'època, un jove que escull desafiar l'autoritat i que al final el que guanya és la seva pròpia autoestima. La pel·lícula col·loca als seus personatges en el seu entorn social i Richardson demostra el reflex de les bases de la societat britànica del moment.

Amb un final d'aquells que fan història, (he de reconèixer que havia vist la cinta feia molts anys i que no la recordava gaire , però del que si no me'n havia oblidat és del fotograma final, se m'havia quedat gravat a la memòria), la cinta no ha perdut gens de la seva força i tot i que hi ha moments que potser decau una mica, només una mica, la pel·lícula és pràcticament rodona.

PUNTUACIÓ: 9/10

dimecres, 5 de maig del 2010

FANTASTICO MR.FOX

La pel·lícula ja jugava amb avantatge abans d'anar-la a veure.

Wes Anderson, és ara per ara, un dels meus directors moderns que més m'agraden (junt amb Tim Burton o Spike onze), amb molt poca filmografia, ja té un lloc destacat en el món del cinema de culte amb títols com The Royal Tenenbaums, Life aquatic o Viaje a Darjeeling.

Ja n'hem parlat d'altres vegades, i ja he dit que el cinema d'Anderson és molt personal, i és d'aquells que si hi entrés gaudeixes molt, però també entenc que pot tenir forces detractors com l'estil tan personal de Jonze.

A més , aquesta vegada s'ha arriscat amb una clàssica tècnica de cinema poc treballada actualment com és la de l'stop motion, o sigui una tècnica d'animació que consisteix en fer aparentar el moviment d'objectes estàtics mitjançant una sèrie d'imatges fixes successives.

Fantástico Mr.Fox, és un conte escrit per Roald Dalh (el mateix que ja va escriure Charlie i la fàbrica de xocolata, interpretada per Johnny Depp) i publicat al 1970.

La història d'una guineu que malgrat tenir una vida tranquil·la amb la seva dona i el seu fill vivint sota un arbre apareix de nou el seu instint de voler caçar gallines dels grangers que viuen a prop de casa seva. Aquest grup de grangers enfadats pels robatoris planegen desfer-se de Mr. Fox d'una manera una mica original!

La pel·lícula d'animació compte amb les veus en el principals protagonistes de George Clooney i Meryl Streep (com a Mr. I Mrs Fox), Jason Schwartzman, Bill Murray, Owen Wilson o Willem Dafoe, d'imprescindible visió en versió original.

No us la perdeu, passarà sense pena ni glòria i és una cinta que us entretindrà.

Puntuació: 6.5/10