Sherlock Holmes és un personatge de literatura que sempre m'ha caigut bé. I més que llegir-lo, l'he llegit poc, ho confesso, sempre que l'han fet per la tele l'he vist. De fet, recordo especialment a dos Sherlocks, al Jeremy Brett de la fantàstica sèrie britànica, i al Basil Rathbone que va donar vida al personatge a vàries pel.lícules.
Ara amb la nova versió de Guy Ritchie, és vol donar un toc de modernitat, si més no cinematogràfica, al personatge. I Ritchie en aquest aspecte ho aconsegueix, Holmes, és hàbil, deductiu, prepotent, borratxo, fuma pipa.. té totes les característiques típiques del personatge de Sir Conan Doyle i el director amb això ha retratat un perfecte Holmes, evidentment sota la presència d'un Downey Robert Jr, en estat de gràcia des de ja fa unes quantes pel·lícules. Realment està creixent com actor, (encara que jo encara recordo impactada la seva interpretació com a Charlot) i és tot un plaer veure'l interpretar qualsevol tipus de paper, malgrat que últimament només faci acció.
Downey està recolzat per dos grans actors que li fan ombra en tot moment, el seu inseparable Dr. Watson, aquí sota la presència d'un Jude Law del tot cavaller britànic, i molt creïble en els seu paper i Mark Strong, (que ja ha col·laborat amb Ritchie) a on la seva presència de dolent és tan profunda que roba els plànols de tots els altres personatges.
El guió, és molt irregular i particularment em van agradar molt més les escenes en que hi ha la pura deducció del cas que no pas les escenes d'acció, que hi han de ser!, sinó no seria un Holmes modern, però Doyle, va crear a un personatge més deductiu que de cops de puny...
És evident, que és un producte merament de crispetes, puro divertimento, i has d'anar amb aquesta perspectiva, si vas així , t'ho passaràs bé.. i el final és el principi d'una segona part...
Puntuació: 6/10
