Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mark Rufalo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mark Rufalo. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de juliol del 2012

MÉS SUPERHEROIS

THE AMAZING SPIDERMAN
Ens va arribar una nova versió de l'home aranya, amb una actor diferent a Tobey Maguire, ara que ja m'hi havia acostumat!
És una versió més infantil, és la impressió que jo vaig tenir, que no pas El caballero oscuro que és molt més per públic adult.
En aquesta nova versió (que té pinta de continuació!) el relleu l'agafa un jove actor Andrew Garfield, americà però criat a Anglaterra,que probablement el recordareu com al company del protagonista de La red social, i amb d'altres cintes com Leones por corderos, El imaginario doctor Parnasus, Las hermanas Bolena, però sobretot en Never let me go, on la seva actuació em va trasbalsar molt i que el van consolidant poc a poc com a una jove promesa a tenir en compte.
 
La noia en qüestió és també una altra promesa; Emma Stone, que ja em va sorprendre a Criadas y señoras, i a Crazy ,stupid love, però que també ha fet força cosa per adolescents.... 
 
Els dos convincents en una història que ja coneixem i que pocs canvis es veuen en la seva història original, potser el fet de presentar als pares (ell en Campbell Scott aii que lluny queda d'aquell turista a El cielo protector!), i d'un dolent encarnat excel·lentment pel britànic Rhys Ifans (que sempre el recordarem en calçotets com l'amic de Hugh Grant a Notting Hill)
L'aparició de Stan Lee, que jo esperava, la millor de les que he vist!
Una pel·lícula distreta si no vols pensar en res!.
Puntuació: 6/10

LOS VENGADORES
Puro divertimento!!! Això és el que jo espero d'una pel·lícula de còmics, passar-m'ho bé i amb aquesta m'ho vaig passar la mar de bé!
La reunió de varios superherois: El capità America, Thor, Iron Man, la viuda negra, Hulk... crec que no em deixo a ningú!, fa que tots juntets alhora es provoqui una muntanya de testosterona que omple tot el cinema... 
 
La veritat és que el guió és molt entretingut i la lluita de forces i de narcisisme que hi ha entre tots, fan que passis una molt bona estona. 
 
Les escenes en que estan tots, són molt divertides.
Es nota però, la qualitat dels actors bons (Johanson, Downey Jr i sobre tot Mark Ruffalo) enfront els que són més limitadets con Chris Evans o Chris Hemsworth alies maridet de Elsa Pataki, sort que en moments conjunts els bons salven la situació.
Especialment brillen Iron Man (Downey Jr.) i Hulk , un Ruffalo en estat de gràcia que fins i tot de color verd te'l mires amb ulls de debilitat, i no t'importa que reparteixi cops de puny a tort i a dret!.
Els secundaris, Skargard, Paltrow, Samuel L Jackson, fan correctament la seva funció.
En fi bona pel·lícula de crispetes també!
Puntuació: 7/10


dilluns, 18 d’abril del 2011

LOS CHICOS ESTAN BIEN


Vaig descobrir a Lisa Cholodenko com a directora a High Art una pel·lícula petita però amb una història trista i rica de matisos i personatges, amb unes joveníssimes Ally Sheedy i Radha Mitchell (què uns anys més tard treballaria amb Woody Allen a Melinda y Melinda) i una altra actriu de la qual des d'aquesta pel·lícula fent de Greta (un dels seus millors papers!!! i això és difícil de decidir perquè tot allò que fa és perfecte!!!) què he seguit des de llavors (i estem parlant de l'any 98): la meravellosa Patricia Clarkson, tot un descobriment per a mi. Com deia, és una pel·lícula trista on Cholodenko parlava de la homosexualitat femenina.
Ara torna a tractar el tema amb Los chicos estan bien, però d'una manera ben diferent, totalment normalitzat, cosa que he trobat molt interessant, malgrat ser una pel·lícula correcte però que no aporta gaire més del que es pot dir sobre relacions de parella, relacions familiars, o relacions entre pares i fills.
El que si que em va interessar molt de la història, van ser sens dubte els dos personatges femenins principals, aquesta parella de lesbianes, que s'estimen i que han format una família, noi i noia amb l'esperma del mateix home. Els problemes a la família començaran a aparèixer quan el fill vol saber qui és el seu pare i aquest, (un fantàstic Mark Ruffalo) apareix en escena. Les dues mares entraran en conflicte sobre la seva relació i el que els pot afectar amb l'entrada del nou “membre de la família”.
Encara no entenc per què Julianne Moore no va estar nominada a l'Oscar juntament amb Annette Benning. Les dues estan meravelloses en el paper de les dues mares i crec que va ser força injust que s'oblidessin d'ella. Benning està increïble però també s'ha de dir que l'equilibri que li dóna Moore en moltes de les escenes que fan juntes l'han ajudat a que la seva interpretació fos gaire bé magistral!!!
Hi ha moltes escenes boniques... jo em quedo especialment amb dues: la primera quan estan sopant a casa de Ruffalo i la Benning s'acaba de donar compte del que ha passat (no ho explicaré per no desvetllar!!) , aquella fosa que fa Cholodenko per donar-li tot el protagonisme i l'expressió de la cara de l'Annette són magnífics i la segona és quan Moore tanca la tele i explica el que sent a tots tres (mare i fills), l'expressió de la Benning posa la pell de gallina i el discurs de la Julianne et fa caure una llàgrima.
Ja ho he dit, potser no és una gran pel·lícula però si que es d'aquelles que s'han de veure només per gaudir de dues meravelloses interpretacions.
Puntuació: 7/10 (4 punts repartits entre elles!)