George Cukor va dirigir Ricas y famosas dos anys abans de morir, va ser la seva darrera pel.lícula i certament va ser un fantàstic testament. Considerat el millor director d'actrius, en la seva llarga filmografia té títols imprescindibles que tots hauriem d'haver vist , tals com: Las cuatro hermanitas, La dama de las Camelias, Vivir para gozar (meravellosos Grant -Hepburn), Mujeres, Lo que el viento se llevó (malgrat que en els crèdits després va signar Victor Fleming), Historias de Filadelfia, Luz de gas (com vaig odiar a Charles Boyer!!!), Ha nacido una estrella, My fair lady o Viajes con mi tia.... i me'n deixo tantes...Ricas y famosas és la història d'una preciosa amistat entre dues dones al llarg de les seves vides, des de que estan a l'escola fins que arriben als cinquanta, una amistat que passa per totes les fases possibles, una història tendre i sensible que sobreviurà a qualsevol problema, per què s'estimen , s'entenen i s'han ajudat sempre i això enriquirà la seva amistat.
George Cukor amb aquesta cinta va aconseguir dirigir una de les millors pel.lícules que tracten sobre l'amistat amb una delicadesa que va demostrant en cada una de les escenes, sobretot les protagonitzades per les dues actrius principals; Candice Bergen i Jacqueline Bisset (què guapa que estava!!!), el duel interpretatiu de les dues fan que la història vagi evolucionant al llarg del temps tant temporal com emocionalment creant un climax devastador i meravellós en dues escenes , que per a mi, són les millors de la pel.lícula. La primera quan es recriminen l'una a l'altra l'odi , el mal que s'han fet, l'enveja que ha perdurat entre elles durant tant de temps, amb el trencament de l'ós de peluix, aquella joguina que significava tant per elles, el nexe d'unió "físic" de la seva amistat... i la segona, una de les escenes més boniques que mai he vist en una pel.lícula, aquell final... quan Merryl (Candice Bergen) se'n va de la festa, en el seu honor, per què se sent petita i insignificant sense Liz (Jacqueline Bisset), no és ningú, ha d'escollir entre la fama i l'amistat i evidentment, se'n va a buscar a la seva amiga a la casa de fusta. Cukor fa que m'emocioni cada vegada que veig l'escena...
Ricas y famosas era un remake del 1943, Old Acquaintance i Cukor va aconseguir superar sens dubte la pel.lícula de Vincent Sherman interpretada per Miriam Hopkins i la gran Bette Davis. Com a curiositat, en la cinta del 1981 sortia una joveníssima Meg Ryan ("de la cual nunca más se supo") , fent de filla de la Bergen.
No he sabut trobar el video de la seqüència final (si algú la troba que me l'envii , si us plau!!! li estaré eternament agraïda!!), però us deixo la cançó composada per George Delerue, una de les músiques més boniques que he sentit mai.
7 comentaris:
Una gran pel.lícula que no m'importa veure-la sovint. He passejat pel teu bloc -molt interessant- i he vist que també coincidim a la pel.li de "Eva al desnudo" que l'he vist moltes, moltes vegades i que no em cansaria maide veure-la. El teu post sobre les anècdotes m'ha agradat molt. Felicitats! i t'aniré llegint.
Coincido con kweilan y contigo.
Gran entrada, campeona.
La película tiene un formato episódico que le permite crear varios clímax a lo largo de toda la historia. Así, a los dos momentos que mencionas (por supuesto, los más grandes) deberíamos añadir otros como la monumental bronca de las dos amigas en la casa de la playa, en la que cruzan como flechas frases magistrales de celos creativos; el fabuloso polvo en el wc del avión; el otro fabuloso polvo con un jovencísimo Matt Lattanzi (más tarde marido de Olivia Newton-John), o la frustrada comida en el apartamento de Liz, donde Doug (el marido de Merry) se le declara unos minutos antes de la llegada de su mujer... Ya quisieran muchos directores poner broche a su carrera de una forma tan magistral.
kweilan,
primer de tot benvingut i gràcies.
A mi tampoc m'importa anar-la veient de tant en tant, és molt bonica i emotiva.
si t'agrada Eva al desnudo , per sempre és ja ets un dels meus;-)!!!
Funcionario's
gracias y más viniendo de ti se agradece más la felicitación
Fanny Brice
que decirte, y cuanta razón tienes, evidentemente que todas las escenas que describes son... espectaculares, y como no, si las interpretaba ese pedazo actriz que es la Bisset,no??
la bronca ... monumental pero tan real como la vida misma...
un besazo
Doncs jo, ara mateix, no la tinc en ment, Bargalloneta. Un petó.
Sin lugar a duda tengo que ir al cine... un placer olvidado desde que eso significa una hora de ida y otra de vuelta.
¡por dios! Quiero un cine en mi pueblo... o un pueblo con cine tanto da jajaja
Besos guapa.
EP MACA¡, L'ELIAS INCREIBLE,SI POTS AL NACIONAL FALTA GENT.L'OBRA MOLT BONA PERO EL TEATRE.....NECESITES UN AUDIFON,SI TENS BUTAQUES DE 15 E. NO ENTENC COM AQUEST PROBLEMA SEGUEIX ANYS I ANTS.
JUGANT........
Publica un comentari a l'entrada