Jo no he estat mai gaire aficionada a l'animació , diria mentida si no he vist totes les pel.lícules Disney, per què les he vistes, i amb reestrenes incloses, però jo no tenia coneixement o no m'havia fixat molt amb altre tipus d'animació.
Dels últims anys cap aqui, he descobert Dreamworks o Pixar ,amb excel.lents produccions, però a part de Heidis i abelles Maya.... l'animació japonesa era per a mi, la que veia a les sèries de televisió.
Però fa anys vaig descobrir per casualitat El viaje de Chihiro, i em va deixar impressionada, després vaig recuperar La princesa Mononoke, i vaig donar-me compte de que hi havia un altre tipus d'animació, i l'artífex era Hayao Miyazaki, un venerable japonès que és un geni fent animació. No he vist d'ell ni Porco Roso ni El castillo ambulante, però Ponyo en el acantilado m'ha agradat molt.
Ponyo és la senzilla història d'amistat entre un nen de cinc anys, Sosuke i una peix Ponyo que vol ser nena. La tendresa de la història juntament amb la bellesa de les imatges fan de Ponyo una pel.lícula visualment preciosa amb escenes realment impactants, com la del tsunami o la de la presentació del personatge de Ponyo dins del mar.
Feta de la manera tradicional, a mà, dibuix per dibuix, com es feien abans, cosa que contrasta amb les noves tecnologies, els ordinadors i els 3D que ens arriben dels americans, Ponyo emociona i no per la senzillesa del les seves imatges sinó per la tendresa dels seus personatges, començant per Sosuke i Ponyo i seguint per la mare, dona ferma però a la vegada tendra amb el seu fill i amb la relació que estableix amb la peix; i les àvies de la residència que són molt divertides... però també hi ha personatges més imaginaris com els pares de la peix; el pare que no vol que Ponyo entri en el món dels humans, cruels i bruts per naturalesa (impactant les imatges de les escombreries que hi ha sota el mar), o la mare, majestuosa on té una conversa amb la mare de Ponyo que no s'escolta però que et dóna a entendre que elles comprenen perfectament la situació.
Una curiositat: he posat el cartell americà perquè m'han impactat les veus americanes; Cate Blanchet, Liam Neeson, Betty White, Lily Tomlin , Matt Damon i Cloris Leachman (recordeu, la froilan d' El Jovencito Frankenstein!!!!)
Estic totalment d'acord amb el meu amic blocaire Jordicine, que diu que aquesta pel.lícula és imprescindible, jo ho reafirmo.
Puntuació : 9/10
