Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anne Hathaway. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anne Hathaway. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de juliol del 2012

EL CABALLERO OSCURO: LA LEYENDA RENACE (BATMAN 3)

No sóc una seguidora fervent dels còmics, no m'agraden especialment, però no sé que faig que sempre els veig!
I evidentment aquest tercer Batman també l'he vist.
Primera perquè els he vist tots i segona per què el director és Christopher Nolan , un dels directors més interessants que crec que hi ha avui dia.
Memento considerada una pel·lícula de culte, em va semblar una història molt interessant , poc convencional i no apte per a tots es públics, així com Insomnia on Al Pacino ho passa realment malament per què no pot dormir en tot el metratge. Inception, ja en vaig parlar en el seu moment, però li deuria agradar per què ha tornat a treballar amb l'excel·lent Marion Cottillard. Després en parlarem d'ella.Però centrem-nos en la cinta.
No és la història que m'ha atret més , tot i que la trobo molt interessant, crec que el metratge, massa llarg, fa que allargui certs moments que es podrien explicar d'una manera més fluida i no allargar escenes perquè si. Explica masses coses i tot i que té un bon muntatge, això no ho nego que fa que no et perdis en cap moment, no treu que tres quarts d'hora menys de cinta s'agrairien. En una pel.lícula així el que vols és espectacularitat i grans escenes d'acció i això Nolan ho dóna en safata.
La història? És interessant sens dubte, els amants del còmic hi gaudiran, o això és el que em va dir una amiga que m'ha ensenyat a entendre una mica més el personatge... obscur, profund, massa fosc per a mi.. suposo que jo tinc el concepte de que els còmics són per passar-t'ho bé i em sobte que hi hagi aquesta filosofia.
Sens dubte però, el que més em va agradar és el final. Un final molt ben resolt, que evidentment no explicaré, i que deixa oberta la porta per a una quarta part, on apareixerà el seu etern company molt ben perfilat en la seva aparició en aquesta cinta.
En quants als personatges i als actors que els protagonitzen, repeteixen un extraordinari Christian Bale on el seu Batman segurament serà el més recordat dintre d'uns anys, més que en Keaton o l'horrorós Clooney. És el més complert on la interpretació de Bale demostra una vegada més lo gran actor que és.
Gary Oldman, Morgan Freeman i l'extraordinari Alfred-Michael Caine, segueixen sent uns secundaris de luxe (i una aparició especial de Liam Neeson) , on sense ells part de la pel·lícula no tindria raó de ser.
Les noves aportacions: les noies, on hi ha la cara i la creu amb una meravellosa Cotillard, resolen el seu personatge de manera gairebé bé prefecte (s'ha de reconèixer que la seva evolució de personatge és molt bona!) i la nova catwoman (que en cap moment es fa referència al seu nom, cosa que agraeixo enormement a Nolan) on tot i que Anne Hathaway que no suporto està de forma correcte, no li arriba a la sola de la sabata de la Michelle o fins i tot si m'apureu a la Halley Berry on els seus personatges eren molt més calculats i espectaculars.
Em va sorprendre també l'aparició de Mathew Modine, actor que avui perdut la pista i malgrat no tenir un paper molt agraït resol bé la seva papereta.
En quant al “villà” de la cinta , Bane, el trobo francament ridícul, no sé qui vaig sentir dir-li que només li faltava la corretja i el gos al costat, i és cert, no em va motivar absolutament gens i tot i així té una de les escenes més peculiars de la cinta: malgrat Batman tenir els artilugis o els gadgets més poderosos i Bane les armes més mortíferes, resolen les seves diferències a base de cops de puny!! ho vaig trobar genial! 
 
Evidentment el més gran dels dolents per a mi serà el Joker de Heath Ledger.
La cinta arrasarà, of course!! però no deixa de ser un bon entreteniment per a una tarda d'estiu, no us deixeu les crispetes!!!
Puntuació: 7/10

divendres, 25 de novembre del 2011

ONE DAY

Siempre el mismo dia, és la historia de Dexter i Emma, des del moment que es coneixen, el mateix dia que tots dos es graduen a la Universitat, el 15 de juliol del 1988. A partir d'aquest dia, i a través de diferents 15 de juliols es van explicant que fan i que és de les seves vides.
Emma , interpretada per Anne Hathaway és una noia treballadora amb principis i molta ambició, amb ganes de canviar el món però que no té gaire sort i en Dexter, interpretat per Jim Sturgess (actor completament desconegut per a mi) és un noi ric, una mica caradura i tot un “donjuan”.
La curiositat de la història és que cada 15 de juliol ens anem trobant als dos personatges en diferents moments de la seva vida, alguna vegada es troben , d'altres no i anem observant com es debilita o s'enforteix la seva relació depenen del moment en que es troben tots dos. S'estimen, són els millors amics fins que descobreixen que són quelcom més i que ja no poden viure l'un sense l'altre.
Sincerament és una fluixa comèdia romàntica que només em va atraure per dues raons: la primera per què la seva directora és Lone Scherfig, que va dirigir anteriorment An education, una pel·lícula que personalment em va impactar molt per la seva temàtica i la interpretació de Carey Mulligan i la segona i més important és que surt Patricia Clarkson, aquest monstre d'actriu que allà on surt és menja i roba la pantalla de qualsevol que estigui al seu costat.... però què bona que és aquesta dona!!!
Anne Hathaway, personalment no m'agrada però li reconec l'esforç del seu clar accent britànic i se't va fent simpàtic el seu personatges a mida que passa la historia.
Però la pel·lícula no té res.... simplement simpàtica per veure-la un diumenge de pluja al sofà amb una manteta a sobre.
Puntuació: 4/10 (i per què tres punts van per la Patricia)