Ja he parlat altres vegades de la Bette Davis i de la meva debilitat per ella.
El dimarts va fer 20 anys que va morir...20 anys!!! (encara no havia superat la mort d'Ingrid Bergman set anys abans!!!) i jo que recordo perfectament quan va ser... Tot just havia rebut el premi donosti i estava a França...
Recordo que en l'excel·lent llibre de Diego Galan; Jack Lemmon nunca cenó aquí (on parla de les seves vivències com a director del Festival), explicava com havia anat l'estada de la gran Davis a la ciutat basca. Diu que no s'aguantava dreta , que estava feta un delicat saquet d'ossos i que fins al backstage del teatre va arribar amb cadires de rodes... però quan va haver de sortir a l'escenari a recollir el premi , la gent que estava al seu voltant (entre ells en Galan), es van quedar amb la boca oberta quan es va aixecar i poc a poc va anar entrant a l'escenari, treien forces d'on ningú podia imaginar-se que les tenia!!!! (no recordo qui li va entregar el premi... suposo que ho he esborrat del meu subconscient per pura enveja!). La seva profunda veu, les seves paraules encara les recordo perfectament, quan deia en el seu discurs d'agraïment que no entenia quan la gent passava pel seu costat i li deien “la loba”...
Si és que era tot un caràcter! I ho va demostrar tota la seva vida... tenia fama de ser intractable i és llegendària la seva relació d'odi amb una altra de les grans; Joan Crawford (esgarrifosa la relació de germanes a ¿Qué fue de baby Jane?), però no només amb ella , diuen les males llengües que no es va entendre en cap de les seves companyes i en canvi si que es va entendre amb pràcticament tots els seus companys...
Llegendària és també l'anècdota de l'anunci que va escriure al diari per demanar feina... dient que era separada i que havia d'alimentar als seus fills, Mankiewicz el deuria llegir per què li va passar el guió de la que seria una de les interpretacions més brillants mai vistes a la pantalla gran i el paper que li va fer remuntar la seva carrera fins llavors un xic estancada: All about Eve...
En fi, he esperat dos dies a fer el comentari per què ha tornat a ser un xoc pensar en aquella desaparició....
Ai!!! que dur és ser mitòmana!!!
Per si no us creieu lo del 'anunci...
13 comentaris:
Es duríssim ser mitòmen. Jo no ho sóc, BARGALLONETA. Que al cel sigui aquesta bona dona. Petonnaro.
Dios, qué recuerdos eso de "All about Eve" (que a ver por qué se tradujo como "Eva al desnudo").
Bonito recordatorio. Un besote.
Aixxx, quina pena he de reconeixer que no soc mitòmana, però sempre m'agradat veure-la a les seves pel.lícules.. a la Bette Davis.
Però la que més m'agrada de totes saps qui es ?? Audry Hepburn la trobo tant encantadora .. I ara que penso doncs si que soc mitòmana jaja tinc totes les seves pel.licules.. !!! i no em canso de mirar-les...
jaja vaja que coses Bargalloneta m'has fet veure que tothom tenim algo de mitòmans encara que no ens donem compte.
Molts petons guapíssima
jordicine,
i tant si ho és de dur!!! i jo que ho sóc molt!!!!!
funcionario's
ja saps com eren ... quan traduien els títols tenien una imaginació desbordant!!!!
gràcies
lisebe,
veus tu també ho ets!!!! jajajjaja
i jo de l'Audrey penso exactament el mateix que tu eh??? quin estil, quina delicadesa.... totalment el contrari de la gran Bette... les admiro a les dues...
petons per tots
una de les grans-grandíssimes. jo no soc gens mitòman però sí, a vegades, em pega per una actriu/actor i començo a veure'm tota la filmografia compulsivament.
va passar-me, en el seu moment, amb natalie portman i ara fa uns mesos ... millor no us digui ni a tu ni al jordi pel sac d'ossos que trobo un crack a les pelis. :)
Bon dia!
Només volia deixar-te un link: http://www.youtube.com/watch?v=6I3tH6tUr8s
et diré que qui toca la guitarra és en Robert Rodríguez així que esbrina qui està entre el públic jejejeje! espero que no se t'enganxi la cançó pq jo porto dos dies amb ella al cap!
Podríem quedar aquesta setmana no?
petons!
jenni
Oscar,
doncs si t'agrada a un actor/actriu i comencesa veure tota la filmografia... vols dir que això no és mitomania????? jejeje
Jenni,
impressionant!!
llegeix el teu mail que ja t'he fet una proposta deshonesta
petons
"AGORA" BUFFFF, QUASI CLAPO,FARRAGOSA I POTSER MAL EXPLICADA. GUIO? LABORATORI? NO HU SER DIR,PERO FALLA.
MITOMANA JO? SIIIIIII
JUGANT .....
Eva al desnudo és una de les meues preferides i l'actriu m'encantava ja des de petita. Un bon apunt!
Això de l'anunci va ser molt comentat en el seu temps, també deien 'quan més dolenta és Bette, millor és la pel·lícula'.
Una dona extraordinària, efectivament.
Jugant,
doncs ara que he escrit el post d'Agora no sé que n'opinaràs???
Kweilan,
gràcies...
Bette és gran.... moooolt gran!!! ja no n'hi han com ella...
Júlia,
jajajja això no ho sabia!!! però tenia molta raó el que ho va dir!!! perquè les seves millors pel.lícules era quan interpretava de doenta, tot iq ue a Eva no, i també està genial!
petons a les tres
Gràcies a aquest post he vist aquest finde 'Whatever happened to Baby Jane?' i m'ha encantant. L'última vegada que la vaig veure era una nena i em vaig quedar amb l'escena de la rata (of course!). Què gran la Davis, mara meva! A continuació vaig estar mirant entrevistes seves al 'Sant Youtube', quina dona, quin caràcter! Hi ha una que surt feta una pansa pelleringa, no debia ser gaire abans de la seva mort, que ole la crítica que fa dels 'seus crítics' a la gala dels Oscar. Digna de veure!
Un petó 'mitòmana velocípeda'!
I has disfrutat eh??? no sé quina de les dues és pelandrusca!!!!
això de la pansa pelleringa m'ha encantat!!! m'ho apunto!!
un petonarru preciosa!!
Publica un comentari a l'entrada