PEL.LÍCULES VIST DURANT L'ÈPOCA DE NADAL!

Després d'uns dies out i de les nominacions als Oscars i els Globus d'Or, ara ja si que comença la temporada forta i bona d'estrenes a les sales de cinema. De cara al Oscars les estrenes s'acumulen és per això que he decidit fer un comentari conjunt de les pel·lícules que vaig veure en època de Nadal i que encara no havia comentat. La majoria de crispetes...

MISIÓN IMPOSIBLE 4: EL PROTOCOLO FANTASMA.
Buff, no sé a on arribarà a parar, però molt lluny no... i de fantasma n'és una mica... i em refereixo a Tom Cruise que ja des del principi de la seva carrera em va semblar un noiet guapo de cara però res més.... no m'ha demostrat mai res en totes les seves pel·lícules i en aquesta el més de dolent de tot és que surt en cadascun dels plànols de la cinta....l'únic interessant la presència d'alguns dels secundaris com Michael Nyqvist conegut per la trilogia Millenium sueca o Paula Patton la mestra de Precious, però la història no val res, moltes localitzacions, paisatges espectaculars però res més...

Puntuació: 3/10

SHERLOCK HOLMES: JUEGOS DE SOMBRAS.
El personatge de Sherlock Holmes sempre m'ha caigut bé tot i la seva misogínia i el seu caràcter esquerp, és un paio que em cau bé. En la primera pel·lícula reconec que m'ho vaig passar força bé , la direcció de Guy Ritchie, trepidant i sorprenent em va deixar asseguda a la butaca del cinema. A més la interpretació de Downey Jr. i de Jude Law també van afavorir que m'ho passés d'allò més bé. Però ja ho diuen que les segones parts no sempre són millors, i aquesta no és la excepció.... més del mateix, repeticions de la jugada , bons, diria que molt bons moviments de càmera però res més. La noia... i pura coincidència és la de Millenium suec.!!

Puntuació: 5/10

ARTHUR CHRISTMAS

La gran sorpresa del Nadal, sens dubte!!.No m'esperava res, i fins i tot vaig anar sense llegir res de la història... la meva sorpresa va ser quan vaig adonar-me que era un producte de la factoria Aardman, els creadors de Wallace i Gromit un dels meus personatges animats preferits.... així que vaig entrar plenament en la història , que cal dir-ho està molt bé!

Puntuació: 8/10

LA CONSPIRACIÓN
La última pel·lícula de Robert Redford, és una interessantíssima proposta sobre el judici a la dona que se suposa va ser la que va conspirar contra l'assassinat d'Abraham Lincoln, el primer president dels Estats Units. Tot i que és una història complexe , Redford ens la fa viure en primera persona, a través de Mary Surrat una estupenda Robin Wright, la dona que va canviar les lleis del país, però que ho va pagar amb la seva mort.

Puntuació: 8/10

LA DAMA DE HIERRO

 

Vaig a ser ràpida: La dama de hierro, no val res.!!! i no cal gastar gaires més paraules amb ella.... ara la Meryl.... si que és mereix una gran entrada!!!

Cada vegada estic més convençuda que Meryl Streep no és d'aquest món. És única en la seva espècie!! No hi ha ningú com ella... ningú, ni dona ni home ni animal, i això que hi ha animals que es mereixen l'Oscar i tots els premis (sinó fixeu-vos amb Uggie, el gosset de The Artist!).

Però tornem a la gran Meryl!!

He de confessar aquí i davant de tothom que a mi , quan jo era més joveneta la Meryl Streep no m'agradava (i això ho pot confirmar la meva amiga Margenat que sap tots els meus secrets cinematogràfics més inconfessables) no li trobava el què, però poc a poc i analitzant les seves interpretacions allò que era un rebuig inicial va passar a ser una successió d'admiracions per cada pel·lícula que veia... fins al final, que se m'enfot el que vagi a veure perquè només la vull veure a ELLA.

No recordo quan va ser la primera vegada que la vaig veure però gaire bé podria dir que va ser en la seva primera aparició en una pantalla gran: Júlia (la meravellosa historia d'amistat entre Vanessa Redgrave i Jane Fonda que per cert va ser ella qui la va acomiadar en els Globus i va professar la seva admiració!) i en que fa un petit paper que l'arribes a odiar (probablement per això la meva mania inicial).

Després vindria El cazador i primera nominació de 16!!! esplèndida... i tants d'altres papers... fem-ne un repàs del que més m'han impactat.

Aviso...gaire bé en tota la seva filmografia ha rebut premis o nominacions, cosa que feia, premi que queia, si ja ho dic jo que no és d'aquest món...

Té una filmografia extensa i si segueixo l'ordre cronològic mencionaria especialment: Manhattan, amb Woody Allen, Kramer contra Kramer amb Dustin Hoffman, La mujer del teniene francés i La decisión de Sophie.... la esplèndida Memorias de África ... totes hauríem volgut volar amb Robert Redford o dir-li que si a Clint Eastwood a Los puentes de Madison... però llavors va arribar Las horas i és llavors quan la meva admiració per Meryl ja va ser tan gran que creia que no podria superar un paper com aquell on merescudament hauria d'haver guanyat un altre Oscar, però és que llavors va fer Mamma Mia! on ballava i cantava i se n'enfotia d'ella mateixa, i vaig pensar ja està ja no pot fer res millor... i va i ens presenta el paper de monja a La duda i vaig tenir por, vaig sortir cagada del cinema amb la seva interpretació no vaig poder dormir en dos dies, se m'apareixia la seva cara per tot arreu... i em vaig dir ara si, ja ha arribat a dalt de tot i pataplaf.... fa de Júlia , una cuinera americana que va a aprendre cuina a França i llavors em va desarmar i ja vaig caure definitivament als seus peus. Però ara fent de Margaret Thatcher (obligatòria veure-la en anglès!!) està simplement magistral i la seva caracterització fa posar els pèls de punta!!!!! On té el sostre de la interpretació aquesta dona??? no ho sé però crec que encara té corda per estona...

Aquest any igualarà a Ingrid Bergman en els Oscars .... perquè aconseguirà el tercer... de moment esperar el 24 per les nominacions i després ja em direu.

I com deia Cary Grant, l'amic íntim d'Ingrid Bergman: “Ingrid es mereix un premi cada any , estigui o no nominada”... el mateix dic per la Meryl. Amén.

Puntuació: 3/10. Meryl Streep: cal que li posi puntuació????

ATTACK THE BLOCK

Tinc unes amigues més jovenetes que jo però que són tan o més cinèfiles que un dia em van obligar a veure Zombies Party i Napoleon Dynamite,jo em pensava que no valdrien res però encara els hi vaig trobar certa gràcia... quan vaig veure que estrenaven Attack the block i que era del mateix tipus , vaig anar-la a veure.

I no em va decepcionar, evidentment no espereu la pel·lícula de l'any però és distreta.

Una colla de jovenets d'un barri marginal de Londres, es dediquen a fer petits delictes a la seva zona, la pel·lícula comença quan aquesta colla assalta a una jove infermera que viu al seu mateix bloc. La cosa empitjora quan del cel cau una espècie de càpsula que conté a una alienígena estil Alien (de la pel·lícula de la Sigourney Weaver) i els nois se la carreguen. Passejant-la per tot el barri i després amagant-la al bloc, els companys extraterrestres decideixen anar-la a rescatar i ho fan de la manera més bèl·lica possible. Com que l'atac només és en la zona del bloc de pisos dels nois, sembla que la batalla passa desapercebuda, i ells sols hauran de salvar al món.

Attack the block recorda molt a aquelles pel·lícules dels anys vuitanta sobre monstres com els Gremlins o els Goonies però una mica més gamberra.

És una història molt entretinguda i passa d'allò més bé, si un dia en teniu ganes la podeu veure en dvd.

Puntuació:6/10

DRIVE

Una habitació buida, un home que parla pel telèfon posant les seves condicions, no hi ha marge d'error. Un atracament , el protagonista absolut és ell, s'escapen, arriba la persecució, descobrim que té una sang freda espectacular...

Així comença Drive. No sabem res del personatge, (només que és mecànic i que treballa parcialment d'especialista de cinema perquè és un gran conductor) ni tan sols el seu nom, ni d'on ve, ni quin passat té, no té família, no sabrem gaire res de la seva vida però a mida que va passant la pel·lícula i a través d'accions que fa o de coses que diu, descobrim un personatge fred, que no té sentiments però que en canvi és capaç de lligar-se emocionalment a una veïna que en un moment determinat necessita ajut i que ell farà tot el possible per recolzar-la , però la cosa és complica... i molt.

Drive, és una pel·lícula sorprenent. Com a mínim em va sorprendre. El director danès Nicolas Winding Refn, fa una pel·lícula freda on els únics moments de calidesa la posen els personatges de la veïna i el seu fill i quan el protagonista està amb ells.

No vull explicar gaire més cosa del que passa a la història perquè després de la presentació dels personatges la pel·lícula deriva en un thriller de cinema negre que gaire bé esdevé dels millors dels clàssics del gènere.

Amb una posada en escena acurada, una direcció impecable on la càmera només segueix al conductor, amb una música impactant i una fotografia mil·limetrada (compte amb l'escena de l'ascensor!), els actors són sense cap mena de dubte el millor de la historia. Ryan Grosling , perfecte en el seu paper de samurai modern demostra una vegada més i ja en porta unes quantes aquest darrer any, que és un dels millors actors de la seva generació. Carey Mulligan, una debilitat ho reconec, però és que la seva mirada és de les més intenses que he vist mai!! i a més és una gran actriu, posa la part més tendra i delicada dins d'un món sec, dur i molt fred. Albert Brooks (que sembla que estarà molt premiat per aquest paper!) fa realment por juntament amb el seu col·lega Ron Perlman (el meu estimat Vincent).

Una pel·lícula d'acció i pur cinema negre... Molt recomanable.

Puntuació:8/10

MELANCHOLIA

Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir que no m'agrada Lars von Trier.

Li reconec que és un bon director i que com a un dels creadors del moviment Dogma nascut en terres nòrdiques, el col·loca en la llista dels grans. Però a mi no m'agrada.

El trobo un director prepotent (i algú em podrà dir que s'ho pot creure i això no ho discutiré) però el fet de que una persona que es diu Lars Trier es posi al mig von (i encara que no se la posi en majúscula!) pel fet de fer-se reconèixer com a un burgès o per tenir alguna cosa en comú amb els grans Eric von Stroheim o Josef von Sternberg, em sembla de lo més pedant que pugui existir.

Crec que la primera pel·lícula que vaig veure d'ell va ser Rompiendo las olas i quan tothom deia que era una meravella jo ja no entenia perquè el maltractament de la pobra Emily Watson... després vindria Bailando en la oscuridad, atrevir-se amb un musical ja era arriscat però a sobre tractar al personatge de la Bjork d'aquella manera em va semblar molt impertinent, jo ja m'anava carregant però li vaig donar una altra oportunitat amb Dogville, i tot i que formalment he de reconèixer que em va agradar i que la Patricia Clarkson estava espectacular, la meva paciència es va acabar del tot. Em vaig dir a mi mateixa que no veuria res més d'ell. Troyana va insistir en que veies Melancolia (ja m'havia saltat Els idiotes o Anticrist que ni m'havia atrevit a veure!!) i la vaig veure.

Melancolia és d'aquelles pel·lícules que visualment són boniques si hi entres , és clar! per què el mateix podríem dir de El árbol de la vida, són formes molt personals de fer cinema però la pedanteria del senyor VON Trier va molt més enllà. El retrat d'una noia que no hi toca, com és la fantàstica Kristen Dunst que a mi , aquí, hi ha moments que li donaria una bofetada!!, no em serveixen per poder veure més enllà, ja sé que no sóc gens objectiva, GENS!! però és que es carrega el món... i no em digueu que aquest senyor no té aspiracions de Déu!!.

Jo no sóc contraria a una pel·lícula pessimista ni derrotista de fet sóc una fervent admiradora de les pel·lícules demolidores de Michael Haneke... són tant o més derrotistes i en canvi jo les trobo amb molt més sentit.

En fi, aquesta vegada m'ha sortit més un comentari molt més personal dels que normalment faig...i ja sé que ningú o gaire bé ningú estarà d'acord amb aquesta vegada però amb Lars von Trier són visceralment negativa.

Puntuació: 2/10 per alguna escena i per la Dunst

AVUI A ZINÉFILAS

Avui a Zinéfilas li dedico la entrada a les meves estimades-odiades llistes.

Vull dir que he fet una llista de lo millor i de lo pitjor de l'any 2011, d'una manera molt personal!!!
SI voleu ja sabeu, us hi podeu passar!
Que els Reis us hagin portat moltes coses!!!!!!

GLEE

Avui per començar l'any, volia fer-ho d'una manera diferent i tot i que ja tinc pel·lícules a comentar fa temps que em ronda pel cap dedicar-li una entrada a una sèrie a la que em reconec totalment enganxada: GLEE.
Digueu-me simplona perquè la sèrie ho és: una colla d'adolescents de l'Amèrica profunda que dins del centre són uns inadaptats i que passen l'estona en un club de cant que anomenen Glee. La sèrie no donaria més de si sinó fos per els números musicals que hi surten, alguns autèntiques delícies pels qui som amants d'aquest gènere.

És una sèrie totalment anàrquica, i en alguns episodis et poden sortir cançons d'intèrprets actuals com Lady Gaga, Madonna, Adele, Beyoncé o la desapareguda Amy Winehouse i d'altres clàssics com Beatles, Gloria Gaynor, Bonnie Tyler o la gran Barbra Streisand per la qual , dos dels seus personatges tenen autèntica devoció. I altres episodis que els han dedicat a musicals concrets, o a temes musicals de grans Musicals de Broadway com The Rocky Horror Picture show (brutal!!!), West Side Story,Cantando bajo la lluvia, Els Miserables o el Thriller de Michael Jackson... Així com cada vegada va creant més expectació el fet de que surten actors o actrius coneguts en episodis puntuals com Gwyneth Paltrow, Britney Spears, Olivia Newton-John, Neil Patrick Harris, John Stamos, o les grans Carol Burnett i Patti Lupone.

Tots els actors són joves amb projecció, saben cantar i ballar i ara per ara la que sembla que té més sortida és Lea Michele.

Si us agraden els musicals, deixeu els perjudicis enrere i mireu algun episodi, són simpàtics... jo us deixo algun vídeo (de més o menys qualitat) de temes musicals que surten en alguns...

IMAGINE JOHN LENNON

LANDSLIDE

BACK TO BLACK, AMY WINEHOUSE

RUMOUR HAS IT/SOMEONE LIKE YOU, ADELE

ELS MISERABLES

THE HORROR PICTURE SHOW

RIVER DEEP/MOUNTAIN HIGH (IKE I TINA TURNER)

I WANT YOU HOLD YOUR HAND BEATLES

I WILL SURVIVE (GLORIA GAYNOR)

CANDYMAN (CRHISTINA AGUILERA)

A BOY LIKE THAT

SOMEWHERE