Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vanessa Redgrave. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vanessa Redgrave. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de maig del 2010

LA SOLEDAD DEL CORREDOR DE FONDO

Divendres vàrem fer la penúltima sessió del Cine Fòrum a Mollet i vam passar un dels títols més importants del Free Cinema anglès: La soledad del corredor de fondo.

Dirigida per Tony Richardson (marit durant uns anys de Vanessa Redgrave), la cinta explica la història de Colin Smith (magníficament interpretat per Tony Courtenay), un noi de classe obrera que viu als voltants de Nottingham a principis dels 60. Un dia, roba en un forn i és enviat al reformatori, on ha de complir una condemna. Un cop allà, la seva manera de córrer atrau al director del centre, un esplèndid Michael Redgrave, i li veu les seves qualitats com a corredor de fons, comença a guanyar-se el favor del director i va guanyen llocs dins de la institució penitenciària. S'entrena per poder guanyar una cursa que s'ha de celebrar durant una competició amb un altre centre. Durant els entrenaments, i a través de flashbacks, va repassant la seva vida anterior , comença a veure quina és la seva situació actual i que ha de fer amb el seu futur.

Basada en la novel·la d'Alan Sillitoe, el qual també va realitzar el guió per a la gran pantalla i que Richardson va dirigir al 1962, un dels directors emergents dels documentals, i un dels noms més importants dins del moviment del cinema anglès, l'anomenat Free Cinema.

Una història que explica perfectament la rebel·lia juvenil de l'època, un jove que escull desafiar l'autoritat i que al final el que guanya és la seva pròpia autoestima. La pel·lícula col·loca als seus personatges en el seu entorn social i Richardson demostra el reflex de les bases de la societat britànica del moment.

Amb un final d'aquells que fan història, (he de reconèixer que havia vist la cinta feia molts anys i que no la recordava gaire , però del que si no me'n havia oblidat és del fotograma final, se m'havia quedat gravat a la memòria), la cinta no ha perdut gens de la seva força i tot i que hi ha moments que potser decau una mica, només una mica, la pel·lícula és pràcticament rodona.

PUNTUACIÓ: 9/10

divendres, 12 de febrer del 2010

VANESSA REDGRAVE: UNA ACTRIU AMB LLINATGE

Fa molt de temps que volia dedicar-li un comentari a Vanessa Redgrave. Una actriu a la que li he tingut autèntica debilitat des de petita. És una d'aquelles actrius que, és igual el que faci, jo incondicionalment vaig al cinema a veure-la (la última que he vist és La grandeza de vivir!). Ara he trobat el moment perquè avui he descobert que li han concedit el premi honorífic BAFTA, a sota poso la notícia.

Amb una vida dedicada al cinema i al teatre, Redgrave pertany a una d'aquelles famílies que han fet història en aquest món, filla del director Michael Redgrave, germana de Lynn Redgrave, casada amb Franco Nero i Tony Richardon i mare de Joely i Natasha Richardson (morta recentment a conseqüència d'un accident d'esquí.)

Amb aquest llinatge és evident que porta el talent a la sang i ho demostra amb cada una de les seves interpretacions, ja sigui a la pantalla com a gran dama dels escenaris i nosaltres com a espectadors gaudim de cada una de les seves creacions com a actriu. Tot i que també se la coneix per ser una persona conscienciada amb la causa social, cosa que li ha provocat més d'un problema... recordo quan va rebre l'Oscar per Julia , el seu discurs polític va provocar que poques vegades més hagi estat convidada a la cerimònia.

Jo vaig tenir l'immens honor de veure-la quan va estar a Sant Sebastian per rebre el premi Donosti (li va donar Núria Espert). Encara recordo amb moltíssima emoció quan, molts periodistes esperaven davant de les escales i dins del Maria Cristina a que arribés. Dues amigues i jo ens havíem pogut situar a dins de l'Hotel, jo més concretament estava just davant la porta. Quan ella va entrar, es va dirigir a mi, i em va donar la mà, em va dir hola, amb la senzillesa que només caracteríiza als més grans.... jo estava en estat catatònic, com us podeu imaginar, i només vaig poder donar-li la mà i fer un petit i minúscul somriure. Vaig trigar dos dies a rentar-me la mà... tinc a les meves dues testimonis que ho poden corroborar!!... em va costar reaccionar a la emoció que havia tingut per poder no només veure sinó poder parlar (si es pot dir així!!) amb una de les que jo considero millors actrius de tots els temps!.És el pes que tenim els mitòmans!!

Com actriu, és excel·lent, pot fer millorar la intensitat i riquesa d'una cinta encara que no valgui res i la seva filmografia és tan extensa que ha tingut la oportunitat de poder treballar amb els millors directors (Zinemman, Logan, Antonioni, de Palma,Ivory, Zeffirelli, ) i actors de moltes generacions , extensa llista, que no acabaríem mai.

Jo, crec que em vaig enamorar d'ella amb Júlia, basada en un petit relat de Lillian Hellman (que interpretava Jane Fonda i a on feia un petit paper una desconeguda Meryl Streep!) que s'anomena Pentimento. El seu paper és tan ric de matisos que supera qualsevol actuació... Però com ja he dit la seva carrera és tan llarga, i no para de treballar, que no sabria amb quina pel·lícula més quedar-me: Camelot, Isadora, Asesinato en el Orient Express, Blow- up, Mrs. Dalloway, Little Odessa, Lulu on the bridge, Expiación (només surt una escena, però engrandeix tota la pel·lícula!!), i tantes altres que em deixo!!! que no acabaria mai el comentari!!

En fi, us deixo amb la notícia...

"La actriz británica Vanessa Redgrave recibirá a finales de mes un premio de la Academia Británica de las Artes Cinematográficas y de la Televisión (BAFTA) en honor a su carrera profesional en las artes escénicas durante 60 años. Esta distinción la han recibido actores como Charlie Chaplin, Alfred Hitchcock, Steven Spielberg, Sean Connery, Elizabeth Taylor y Julie Christie. La actriz ha afirmado en un comunicado que "está encantada de recibir este homenaje" ya que declara que "mirar la lista de anteriores galardonados demuestra lo importante que es este premio" y añade que "el hecho de que Alfred Hitchcock fuera el primero en recibirlo lo hace mucho más especial, ya que mi padre hizo su primera película con él". La actriz recibirá el premio el próximo 21 de febrero durante la gala de los premios BAFTA.

dijous, 21 de gener del 2010

PEL.LÍCULES VISTES AL NADAL

No és una cosa que faig sovint perquè m'agrada prendrem temps en cada una de les pel·lícules de les quals faig un comentari... però se m'acumula la feina perquè durant el Nadal he vist força cosa i avui he decidit comentar tres pel·lícules de cop, bastant fluixes per cert, però que també es mereixen un petit comentari.

MAL DIA PARA PESCAR.

I mal dia per anar al cinema! Diria jo... no deuria tenir un bon dia perquè em va semblar fluixa i avorrida i amb un tempo massa lent, i això que he llegit bones crítiques de la pel·lícula i sembla ser que és la candidata als Oscar per Uruguai. Però a mi, la història de dos perdedors com són un timador que es fa passar per príncep italià (excel·lent interpretació de Gary Piquer, això si que ho reconec) i que va pels pobles acompanyat per un ex-boxejador oferint un combat amb una recompensa de 1000 dòlars per qui sigui capaç de guanyar-lo, no em va convèncer.

Puntuació: 2/10

LOVE HAPPENS

El dia que vaig veure-la necessitava una comèdia, primer error: és un dramón. Aaron Eckhart és un actor que em mereix respecte i sempre ha fet treballs molt interessants (la seva carera em recorda força a la de Catherine Keener), segon error i el fet de treballar amb Aniston creia que podria ser una parella amb química: tercer error.

La història és de lo més tòpica i sensiblera, que no sensible, o sigui que busca la llagrimeta fàcil i jo personalment no em vaig creure en cap moment la història d'un tipus que es dedica a fer seminaris d'autoajuda (quan realment qui la necessit és ell) i que es topa amb una florista que li resoldrà tots els problemes.

Molt fluixa i decepcionant

Puntuació: 1/10

LA GRANDEZA DE VIVIR

La història és molt fluixeta, una noia per escapar de la seva vida es refugia a la residència d'avis perduda en mig del bosc que té la seva germana. El cap de setmana de Nadal, tots els avis marxen menys quatre i ella haurà de quedar-se a cuidar-los... són difícils de tractar però la convivència els farà canviar. La pel·lícula no m'hauria interessat si no fos pel càsting, quatre excel·lents actors: Brenda Ficker, Imelda Stauton, Joss Ackland i una sempre meravellosa Vanessa Redgrave (de la qual tinc pendent fer un post des de fa temps!!). Però passa bé i només per veure'ls amb els val la pena.

Puntuació 4/10

dijous, 19 de març del 2009

HA MORT NATASHA RICHARDSON

Ja havia escoltat la notícia fa un parell de dies, havia tingut un accident esquiant al Canadà , i ara estava ingressada a un hospital de Nova York. Tenia 45 anys i era filla de Toni Richardson i la gran Vanessa Redgrave, germana de Joely Richardson i dona del també actor Liam Neeson. La seva filmografia no era molt extensa , potser a on més la recordo és a Nell, on compartia cartell amb Jodie Foster i el que llavors es va convertir en el seu marit. Havia treballat amb la seva mare a The white countess i a El amanecer (un rotllo de pel·lícula però amb un repartiment espectacular!!!) No era una actriu que seguia especialment però si m’ha impactat la notícia, és evidentement per lo jove que era però també per què era filla d’una de les meves actrius preferides: Vanessa Redgrave. (Espero que no s’acompleixi la profecia, perquè ja tenim la primera, bé no!! ara recordo que dilluns moria Ron Silver: l'advocat a El misterio Von Bulow!!)