És difícil poder parlar
d'una pel·lícula com aquesta quan el que més ha predominat han
estat els sentiments. Ja sé que el cinema precisament és això...
sentiments i tot el que et provoca. Però a vegades també ha
d'haver-hi quelcom més.
Potser descol·loco amb
aquesta introducció.
He de començar dient que
Lo imposible m'ha impactat molt.
Ho reconec, hi ha escenes
tant esborronadores que et queden a la retina de l'ull i et fan posar
la pell de gallina. Confesso que hi havia moments en que estava
totalment paralitzada a la butaca del cinema. Els primers plans dels
personatges principals, eren un recurs “fàcil” (i no ho dic
despectivament!) per fer-te posar a la pell del què els hi estava
passant a ells com si ho estiguessis visquen tu mateix, i això no
sempre és fàcil d'aconseguir.
Lo imposible,
aconsegueix quelcom impossible, i és que sabent el final, sabent el
què va passar, sabent quina és la història real d'aquesta família
espanyola reconvertida en anglosaxona, sabent tot això , vols saber
el que passa al final. I això tampoc és fàcil d'aconseguir, gens
fàcil...
Tampoc és fàcil
d'imaginar el què realment va passar, per molt “hiperrealisme”
que J.A. Bayona ens vulgui demostrar, per molt que el guió l'hagi
signat Maria Belón, la mare de la família espanyola, per molt que
s'hagi rodat en els mateixos escenaris de Tailàndia, jo personalment
no puc ni imaginar-me per un moment quina va ser la magnitud de la
tragèdia.... si hi ha algú que ho pot fer que m'ho expliqui però
crec que són situacions que si no les vius, és impossible
poder-les explicar o ni imaginar!
No sóc persona que
coneixi la tècnica cinematogràfica, però crec que no faig cap
bestiesa si dic que els efectes especials, visuals i sonors de la
pel·lícula són impecables, vius el moment com el viuen els
personatges amb tanta intensitat que esborrona. Segurament
s'emportarà més d'un premi de l'Acadèmia!.
Els actors estan
impressionants, sobretot per a mi el fill gran Tom Holland, portant
molta part de la història i fent-ho de forma impecable. Els dos
altres germans també estan molt bé. Ewan McGregor, no havia de
demostrar res però si algú en tenia dubte l'escena de l'estació
d'autobusos és esgarrifosament brutal, i les petites aportacions de
Marta Etura i una cada vegada més meravellosa Geraldine Chaplin són
impressionants!.
I no, no em deixo a Naomi
Watts, menció especial, no sé si per bé o per mal.... potser algú
se'm llençarà a la jugular però a mi no em va acabar de fer el
pes. Està molt bé, sens dubte, està en alguns moments
impressionant, i després de saber que moltes per no dir tots les
escenes les va rodar ella, em mereix molt més respecte, però ....
em falta alguna cosa....
Tot i que evidentment la
pel·lícula s'ha de veure, i la recomano hi ha una cosa em va
molestar i és aquests “moments sensibleros” que en molts dels
casos es podien haver tractar d'una altra manera. El toc
“spielgberià” que Bayona pinta alguna de les escenes fan que
decaigui el moment cinematogràfic que en altres moments són d'una
intensitat molt més sensibles.
Evidentment, és
d'obligada visió!. No hi ha dubte que és una gran pel·lícula i si
tenim en compte que tot l'equip tècnic és espanyol, encara més...
amb un pressupost de poc més de 30 milions d'euros s'ha fet una
feina que segurament als EEUU hauria triplicat, si no més, el seu
cost de producció.
Puntuació : 8/10
