Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir que no m'agrada Lars von Trier.
Li reconec que és un bon director i que com a un dels creadors del moviment Dogma nascut en terres nòrdiques, el col·loca en la llista dels grans. Però a mi no m'agrada.
El trobo un director prepotent (i algú em podrà dir que s'ho pot creure i això no ho discutiré) però el fet de que una persona que es diu Lars Trier es posi al mig von (i encara que no se la posi en majúscula!) pel fet de fer-se reconèixer com a un burgès o per tenir alguna cosa en comú amb els grans Eric von Stroheim o Josef von Sternberg, em sembla de lo més pedant que pugui existir.
Crec que la primera pel·lícula que vaig veure d'ell va ser Rompiendo las olas i quan tothom deia que era una meravella jo ja no entenia perquè el maltractament de la pobra Emily Watson... després vindria Bailando en la oscuridad, atrevir-se amb un musical ja era arriscat però a sobre tractar al personatge de la Bjork d'aquella manera em va semblar molt impertinent, jo ja m'anava carregant però li vaig donar una altra oportunitat amb Dogville, i tot i que formalment he de reconèixer que em va agradar i que la Patricia Clarkson estava espectacular, la meva paciència es va acabar del tot. Em vaig dir a mi mateixa que no veuria res més d'ell. Troyana va insistir en que veies Melancolia (ja m'havia saltat Els idiotes o Anticrist que ni m'havia atrevit a veure!!) i la vaig veure.
Melancolia és d'aquelles pel·lícules que visualment són boniques si hi entres , és clar! per què el mateix podríem dir de El árbol de la vida, són formes molt personals de fer cinema però la pedanteria del senyor VON Trier va molt més enllà. El retrat d'una noia que no hi toca, com és la fantàstica Kristen Dunst que a mi , aquí, hi ha moments que li donaria una bofetada!!, no em serveixen per poder veure més enllà, ja sé que no sóc gens objectiva, GENS!! però és que es carrega el món... i no em digueu que aquest senyor no té aspiracions de Déu!!.
Jo no sóc contraria a una pel·lícula pessimista ni derrotista de fet sóc una fervent admiradora de les pel·lícules demolidores de Michael Haneke... són tant o més derrotistes i en canvi jo les trobo amb molt més sentit.
En fi, aquesta vegada m'ha sortit més un comentari molt més personal dels que normalment faig...i ja sé que ningú o gaire bé ningú estarà d'acord amb aquesta vegada però amb Lars von Trier són visceralment negativa.
Puntuació: 2/10 per alguna escena i per la Dunst
