Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quentin Tarantino. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quentin Tarantino. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 d’abril del 2013

DJANJO DESENCADENADO





Quentin Tarantino és un director estrany per a mi... a vegades m’agrada , a vegades no... mai sé si m’agradarà el que veuré d’ell o no. De fet la majoria de pel·lícules no m’entusiasmen però sempre hi ha una escena o un pla seqüència que em deixen aclaparada i decideixo que m’agrada... he arribat a la conclusió que és un gran director d’escenes però que el resultat final de les seves pel·lícules no són sempre rodones.
S’ha de reconèixer i això ho té al seu  favor, que Tarantino és un gran cinèfil, li encanta el cinema, l’ha estudiat, el coneix com pocs i ha vist pel·lícules que segur que cap de nosaltres sabem que existeixen i això és demostra en el seu cinema, fent homenatges a persones o personatges que ell sempre ha admirat... i una altra cosa que se li ha d’acceptar és que és un gran director d’actors...a part de que evidentment sap escollir-los i treure-li el millor suc d’ells i que arribin a realitzar unes interpretacions genials... i aquest és el cas de Christopher Waltz que està tan genial fent de dentista en aquesta cinta que li va valer un Oscar del tot merescut... però tampoc ens podem oblidar de Jamie Foxx que li dóna perfectament la rèplica o d’un lletgíssim Leonardo di Caprio (sembla increïble oi??) .
A mi la història no és que m’interesses gaire, les pel·lícules de l'Oest no són el meu fort però hi ha escenes, (i remarco el fet de que les dirigeix molt bé), que em van divertir molt: sobretot la del Ku Klux Klan, enmig d’un moment dramàtic es posen a discutir si les caputxes estan ben fetes o no!, la vaig trobar genial o la de la presentació del personatge de Di Caprio, o la del final... o la que protagonitza el propi Tarantino... i com se’n riu d'ell  mateix!!
En fi, Tarantino en general no m’agrada però he de reconèixer que a vegades veure les seves pel·lícules poden ser puro divertimento i que valen la pena.!
Puntuació: 7/10





dissabte, 26 de setembre del 2009

MALDITOS BASTARDOS

En Quentin Tarantino estima el Cinema. Et pot o no agradar el tipus de cinema personal que fa, però ell s'estima el Cinema en lletres grans. I ho demostra pel·lícula rera pel·lícula.

Jo no sóc gens entusiasta del cinema tarantinià, tot i que tinc les meves col·legues del cineclub que ho són i molt, però a mi tanta sang i tants tiros a vegades m'avorreix una mica... encara que sempre he reconegut que en Tarantino és un gran cinèfil i que sap dirigir molt bé.

Tothom em parlava de Malditos bastardos com a una obra gran i de lo millor que ha fet... jo evidentment vaig anar amb una mica de recança al cinema...però,sempre hi ha un però... vaig sortir gratament sorpresa.

Analitzem la pel·lícula. El primer que em va sorprendre és el preciós homenatge que fa al cinema alemany, parla de Leni Riefenstahl (una grandíssima directora alemanya), de G.W. Pabst... de les moltes referències cinèfiles que fa com comparar a Goebbels amb O'Selznick (que vaig trobar genial!!!); o les referències a Hitchcock (moviments de càmera de seqüències d' Encadenados) o a l'spaguethi western, sobretot a l'inici de la pel·lícula...

La cinta està estructurada en 5 episodis, normal en els guions de Tarantino,(potser la diferència és que aquesta vegada ho fa d'una manera lineal, no circular) i en gaire bé tots ells hi apareixen un grup de “pistolers redimits i venjadors” (clara referència al western) que apareixen per anar-se carregant a nazis que es troben pel camí (encertadíssims tots ells, potser en Pitt, el capità d'aquest grup està un xic sobreactuat però molt divertit).

Cada un dels episodis té un tempo personal i en cada un t'explica una historia que després aniràs lligant a mida que passa el metratge. No sé quin és el que em va agradar més... potser és va excedir una mica amb el del bar tot i que la Diane Kruger està impressionant... però els millors episodis són evidentment on surten els dos grans descobriments de la cinta: Melanie Laurent, personatge que no esbrinaré però que requereix especial atenció i que la seva venjança serà espectacular i Christoph Waltz , actor austríac que és menja literalment a qualsevol dels actors que té al costat en escena. Cada vegada que el tenia davant ja em posava nerviosa del què passaria, i és que la seva caracterització de nazi és antològica, digne successor del paper que va fer Ralph Fiennes a La lista de Schindler.

En Tarantino se'n fot i passa de tot, i com que somniar és gratuït reinventa la història elaborant un final nazi que ja ens hauria agradat a tots.

Puro divertimento... segurament la tornaré a veure!!

Puntuació: 9/10