Vaig tenir la gran sort de poder assistir a la preestrena de Intocable, presentat per el programa de ràdio de La claqueta de la que sóc seguidora de fa mooolts anys!!!!
Era una pel·lícula que ja tenia present d'anar a veure però vaig tenir la sort com ja he dit d'avançar-me a la seva estrena.
Tot i que no soc gran seguidora del cinema francès, he de reconèixer que sovint m'avorreix terriblement, a vegades en sóc contradictòria per què últimament he disfrutat de cintes com Pequeñas mentiras sin importancia o Tímidos anónimos que em van tornar una mica la fe en aquest cinema!
Intocable arribarà a les nostres pantalles com la pel·lícula (a punt està!) més vista de tots els temps a França. Gairebé 18 milions d'espectadors que és ràpid de dir-ho però la crítica l'avala.
És una bona història, és una bona pel·lícula, ho he de reconèixer.... un preciós cant a l'amistat entre dos homes aparentment diferents, vaja que no tenen res a veure.
Phillipe (François Clouzet) és un ric tetraplègic que busca un assistent, un dia en que estan fent entrevistes per trobar-ne un, apareix en Driss (Omar Sy) un noi negre de l'extraradi de Paris amb antecedents que només vol la signatura del ric per poder cobrar de l'atur. Li diu que torni a l'endemà que ja li signarà.
Llavors li ofereix la feina i ell accepta pel simple fet que la seva mare la fet fora de casa i no sap on anar!!!
I es aquí on comença una bonica història d'amistat en que el noi tracta humanament al ric.
El guió és tan ric en matisos , és tendre, és seriós però a la vegada còmic, tracta el tema de la tetraplegia i en general dels malalts crònics amb una delicadesa extrema... en cap moment cau en la llagrimeta fàcil, hi ha moments surrealistes però que podrien passar i que fan que estiguis amb un somriure d'orella a orella durant tota la pel·lícula: l'essència de la història és el que realment importa, és una historia humana, que permet superar barreres i mirar molt més enllà sense tenir en compte ni estereotips ni punyetes. És una comèdia fresca, un cant a la vida....
Clouzet, no m'havia de demostrar res, ja sé que és un gran actor però en aquesta cinta és llueix... només mou el cap i el munt de expressions i sensacions que ens mostra en la seva cara són impagables... Omar Sy li va prendre el Cèsar a Jean Dujardin, que si no hagués estat ell li hauria donat de ben grat per què realment està magnífic... però el meu cor se'n va cap el protagonista de The Artist.
Imprescindible!
Puntuació: 9/10
