PEL.LICULES PER ARXIVAR

De totes les pel·lícules que he anat veient aquests darrers mesos i que encara no havia comentat , n'hi ha algunes que les arxivo directament per què tot i que les he anat a veure per un interès concret, que ara comentaré , m'han decepcionat una mica.

MEN IN BLACK III

Havia vist les dues primeres entregues... reconec que Will Smith no és sant de la meva devoció però em cau simpàtic, i aquest paper li cau que ni pintat, en canvi, si que Tommy Lee Jones m'encanta i en aquesta tercera entrega en que s'afegia Josh Brolin, (aquest actor juntament Jeff Bridges són els dos únics actors que han superat amb escreix als seus pares), i Emma Thompson... no n'hi hagut prou per què la cinta m'interesses. Ara això si, he de reconèixer que el final està molt ben resolt!!

Puntuació: 6/10

LA INVENCIÓN DE HUGO

M'esperava tant de la pel·lícula del meu estimat Scorsese que vaig sortir una mica decepcionada del cinema. Evidentment la direcció és esplèndida, amb un travelling inicial espectacular però la història clarament dividida en dues parts em va costar d'entrar-hi, sobre tot la primera part. Durant la segona ja em vaig animar més amb l'homenatge que fa als inicis del cinema i a un dels seus pares, George Mèlies. Els cinèfils ho vam agrair.

Puntuació: 6/10

EL EXOTICO HOTEL MARIGOLD

La pel·lícula no m'hauria interessat gens si no fos per l'espectacular repartiment que surt: Judy Dench, Tom Wilkinson, Billy Nighy, Dev Pavel i sobretot Maggie Smith. Nomes pel fet de veure'ls a tots junts ja valia la pena anar al cinema.

Però amb un guió molt previsible i no gaire ben resolt, surt de la sala amb la sensació que el director t'ha pres una mica el pèl. No em vaig enfadar per què evidentment veure a aquesta colla de monstres en tens prou com per dir que com a mínim els has vist a ells i de la pel·lícula ja ni te'n recordes.

Puntuació: 5/10

BLANCANIEVES Y LA LEYENDA DEL CAZADOR.

Ja no em va interessar gens la versió en que sortia la Julia Roberts i en aquesta l'únic que m'interessava era evidentment la Charlize Theron. Que ella soleta fa que mantinguis l'atenció per una història força avorrida i sense cap tipus d'interès. Però veure-la a ella i veure com se n'enfot de la seva bellesa, ella que pot! per què mira que és bonica!!!! ja val la pena la seva visió.

Puntuació: 4/10

LEJOS DE LA TIERRA QUEMADA

Fa molts dies que estic pensant en aquesta pel.lícula. A mi m'agraden les pel.lícules amb guió i si és bo encara més... tot i que a vegades també sóc consumidora de cintes de "cops de puny", les que tenen un bon guió m'atrauen molt més. I aquesta a part de tenir un molt bon guió és un bon cop de puny!!!

Lejos de la tierra quemada és el debut com a director de Guillermo Arriaga, guionista i parella de fet cinematogràfica fins fa molt poc d'Alejandro González Iñárritu, ambdós van signar pel.lícules tan impactants com Babel, 21 gramos i Amores perros.... amb això ja ho dic tot!!

Potser de direcció no és tan bona com les altres tres, potser el fet de què qui dirigeix és un guionista i a vegades això es nota però el guió, el dramatisme de la història,la riquesa de tots els personatges i sobretot la força interpretativa de Charlize Theron fan que la pel.lícula sigui de visió obligatòria.

No explicaré de què va la història perquè no vull desvetllar secrets, el guió manté l'estructura d'altres guions d'Arriaga, no és només una història la que t'explica sinó que els conjunt de petites (o grans històries), fan que al final convergeixin en una de gran arribant a un final sorprenent però malgrat tot esperat i esperençat!!

Molt sovint aquest tipus de cinema m'ha recordat molt el que ja ens tenia molt ben acostumats John Sayles.

Però tornem als personatges, i més concretament als actors... tots estan molt correctes, Joaquin de Almeida, Kim Bassinger, John Corbett, em va sorprendre molt la joveneta Jennifer Lawrence, que porta molta part del dramatisme de la història però qui realment sobresurt per davant de tothom és Charlize Theron... no és només un cara bonica i ja ens ho ha demostrat en altres papers. Em va decepcionar molt a Monster, on li van donar un Oscar que crec que no era merescut, entre altres coses perquè sota aquell maquillatge tan dolent seguia veient a una dona massa guapa, però després m'ha anat demostrant que és una actriu que cal tenir molt en compte. Aqui sense apenes maquillatge pot demostrar amb una simple mirada tota la pena i la tortura que porta carregant durant molts anys, i l'escena final amb un sol somriure ja et diu molt més que qualsevol intrepretació parlada.

Lejos de la tierra quemada és una pel.lícula dura, molt dura però necessària de veure amb una fotografia preciosa on el foc (element imprescindible en la història) és a la vegada destructor i purificador.

Puntuació: 8.5/10