Carta de una desconocida del 1948 és una pel·lícula de Max Ophüls a la qual li tinc molt de carinyo, ja no per la pel.lícula en si, sinó perquè trobo que és una de les històries més tristes però a la vegada més boniques que he vist mai al cinema. La història d'una joveneta interpretada per Joan Fontaine que s'enamora bojament del seu nou veí, un prestigiós concertista de piano , Louis Jordan, que viu obsessionada per un amor no correspost. El pianista finalment accedirà a viure uns dies amb la noia, però ell marxarà oblidant-la i deixant-la embarassada. Ella li explica la seva història a través d'una deliciosa però a la vegada trista carta.
Aquest cap de setmana he anat a veure Lola Montes, la última pel·lícula dirigida per aquest director alemany. És una versió restaurada fotograma a fotograma digitalment per la Cinemateca Francesa, i és l'únic que va realitzar en color, colors vius en el que cada pla sembla un quadre. Una autèntica meravella.
La pel·lícula ens explica la història de Lola Montes (Martine Carol) una cortesana (personatge real) que va ser coneguda per tota Europa durant el S XIX i que va ser amant d'importants homes de l'època com Franz Liszt o el rei Lluís I de Baviera. Però ara, Lola Montes s'ha convertit en l'atracció d'un circ de Nova Orleans, on un mestre de cerimònies (fantàstic Peter Ustinov, inoblidable Neron) , explica la seva escandalosa vida al públic mentre ella va realitzant números acrobàtics.
Amb un narració cinematogràfica espectacular Ophüls, mitjançant travellings laterals (i algun de circular), que donen a entendre la fluïdesa del pas de la vida de Montes, ens va explicant la seva història a través de flashbacks que ens centren en la trama. L'estil narratiu de la direcció em va recordar molt a la de Carta de una desconocida, escenaris molt carregats,gairebé barrocs, on cada una de les seqüències és un autèntica meravella visual. N'hi ha moltes però el símil que fa de la seva ascendent pujada fins al cim del circ amb la de la seva arribada a la cort de Lluís de Baviera és senzillament magistral!, i el seu final, també.
En fi, ja sé que darrerament poso notes molt altes en la puntuació però és que aquest cap de setmana només he vist autèntiques joies del cinema... Obres mestres que no es poden deixar de veure!
Puntuació : 10/10
