HOMENTAGE A LA UNITED ARTISTS

L'altre dia vaig anar a sopar a casa d'unes amigues,entre plat i plat i rialles, hi havia posada una música que m'agradava. Al preguntar qui era em van dir: Katie Melua, no en tenia ni idea de qui era però la música era suau i agradable. Vaig quedar-me el compacte i me'l vaig gravar.

La sorpresa va ser meva quan la primera cançó del disc era Mary Pickford. Vaig començar a escoltar-la atentament, fins i tot vaig buscar la lletra per saber si realment estava entenen el que deia.

A part de ser una bonica lletra i música, la cançó és un preciós homenatge a l'actriu americana (la primera novia d'Amèrica), i als seus companys; Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i D.W.Griffith, els quatre fundadors que van fer néixer una de les més importants companyies de cinema de principis de segle XX: la United Artists (aquest any es celebra el 90è aniversari!!!).

No me'n vaig poder estar de buscar al youtube si hi havia el video de la cançó.... i ja l'he vist no sé quantes vegades. Hi ha imatges reals d'aquell moment juntament amb trossos de pel·lícules de tots quatres.

Mireu-vos-el... és preciós!!!

CHARLES CHAPLIN: UN GENI

Demà és l'aniversari de naixement de Charles Chaplin: hauria fet 120 anys!!

M'ha anat molt bé aquesta data perquè ja tenia en ment fer un comentari sobre el genial artista. Dilluns després de totes les celebracions de Setmana Santa, em vaig enganxar a la tele, al canal dels clàssics durant tota la tarda... i és que el programa s'ho mereixia, vaig veure dues pel.lícules del director anglès amb uns documentals previs a les cintes explicant la pel.lícula que després projectaven.

El primer documental el presentava l'actriu i directora noruega Liv Ullman, anava descobrint aspectes no només tècnics de la pel.lícula sinó molts altres aspectes interessants que després vaig poder anar veient al film. El segon documental, del mateix estil, era presentat per Bernardo Bertolucci, que en certs moments s'emocionava explicants escenes tendres de la pel.lícula

Les pel.lícules en qüestió eren: Una mujer en Paris del 1923 i de l'etapa muda, que té com a principal característica que és la primera pel.lícula dirigida per Charles Chaplin en que ell no hi surt, per això potser no va tenir tan d'èxit perquè no sortia el llavors tan famós Charlot. La història és dura per què és l'amor d'una parella predestinada al fracàs i de fet acaba molt malament. Com a curiositat surt un joveníssim Adolph Menjou i la que llavors era la seva parella Edna Purviance, que la va tenir sempre en la seva nòmina fins que va morir.

La segona pel.lícula era Candilejas (1952), confeso que no la recordava gaire, i em va encantar!!!!, la seva visió em va ratificar el que ja sabia, i és que en Chaplin era un geni... sabia combinar el drama i la comèdia d'una forma magistral, i ell mateix en les seves interpretacions eren d'una bellesa i una tendresa exquisides. Però de geni no només ho era com a actor, és que ell era qui escrivia la música, el guió, la producció (era un dels quatres amos de la United Artist juntament amb Douglas Fairbanks, Mary Pickford i David W. Griffith) i evidentment la direcció... en aquesta pel.lícula també hi sortien en un paper petit: Buster Keaton i el seu fill Sidney Chaplin.

És sens dubte un dels més grans del cinema de tots els temps!!!