UN DIOS SALVAJE

De tant en tant surts del cinema donant gràcies als germans Lumiére i al seu invent!!

Aquest és el cas de Un dios salvaje, una petita obra mestra dirigida pel gran Roman Polanski, amb guió de Yasmina Reza una renombrada directora teatral.

Dos nens es barallen al parc. Un li trenca unes dents a l'altre.

Els pares de la víctima conviden als altres pares a intentar resoldre el conflicte.

El que comença sent una xerrada distesa acabarà sent una baralla constant de recriminacions i escridassades entre els dos matrimonis que rebel·len les seves ridícules contradiccions i malentesos.

Brutal posada en escena de Roman Polanski on no deixa que els seus personatges es moguin d'escena (ja sé que és una obra de teatre), en una habitació que sembla una presó per a ells i que té un poder d'atracció que no els deixa marxar d'allà, a l'igual que els personatges de El ángel exterminador del gran Buñuel.

Sense gaires possibilitats de moviment de càmera, Polanski es mou per l'espai jugant constant i magistralment amb els miralls de casa del matrimoni Foster- Really i va ofegant poc a poc als seus personatges amb uns diàlegs corrosius.

I què puc dir dels quatre....monstres??? aquesta és la paraula monstres de la pantalla per què no tenen altre nom...

John C.Really; la seva evolució de personatge va in crescendo a mida que passa el metratge, sembla ser el conciliador inicial però perd els papers; Christopher Waltz (que bo que és!!!) és simple espectador d'una guerra en la qual es manté al marge fins que li toquen la moral i el mòbil!!!... Jodie Foster, m'encanta, ho reconec, perd els papers de seguida i no sap com recuperar-los, està espectacular... i Kate Winslet... (la millor, se'ns dubte!) la seva interpretació, magistral, es digne de nominació! Està tan gran... tan immensa, que vomita literalment el seu paper!!!!

80 minuts de pur cinema.... en Polanski no en necessita més per fer una pel·lícula d'Oscar!.

Puntuació:10/10

MILDRED PIERCE: JOAN CRAWFORD VERSUS KATE WINSLET

Fa poc que vaig llegir que aviat farien una serie per la HBO sobre Mildred Pierce i que la seva protagonista seria Kate Winslet. M'encanta aquesta actriu. Quan vaig descobrir que la farien pel plus vaig decidir gravar-la. He vist el primer episodi però he parat, he anat gravant els altres episodis per una tarda fer una maratón.

Llavors vaig pensar que podia recuperar la pel·lícula original: Alma en suplicio, (del qual el títol original és el nom de la protagonista: Mildred Pierce), interpretada per Joan Crawford i dirigida pel gran Michel Curtiz.

Joan Crawford és una actriu que mai m'ha entusiasmat, suposo que per què el seu odi i enemistat eterna amb Bette Davis deu haver influenciat, les seves baralles llegendàries eren conegudes arreu i la seva actuació conjunta a Qué fue de Baby Jane? Amb la gran Bette va deixar ben clar aquesta situació.

Però tornem a Joan Crawford i a Mildred Pierce. No conec molt la filmografia de la Crawford, conec més “cotilleos” de la seva vida privada, com per exemple que va ser presidenta de la Pepsi Cola, que va estar casada amb Douglas Fairbanks o que a part de la llista de conquestes masculines també en va tenir forces de femenines en les que s'inclouen les de Marilyn Monroe o fins i tot la de la Bette Davis que la va rebutjar.

L'altra dia vaig veure Alma en suplicio. No l'ha havia vista, Crawford va guanyar l'Oscar a millor actriu per aquest paper de l'any 1945. La historia és de cinema negre i pel que he vist en el primer episodi de la HBO no comença de la mateixa manera però espero a veure la sèrie completa. La pel·lícula de Curtiz comença amb un assassinat i Crawford està esplèndida durant tota la pel·lícula però la que més em va sorprendre va ser Ann Blyth que sempre l'havia vist en papers de bona noia (El mundo en sus manos amb Gregory Peck) i que aquí fa un paper que em va recordar a Jean Simmons a Angel Face.

Sens dubte, m'agradarà la mini sèrie de televisió. Kate Winslet va guanyar l'Emmy per aquest paper, el primer episodi que ja he vist ella està espectacular i el repartiment que l'acompanya augmenta les meves ganes de veure-la sencera.

Una tarda que tingui lliure me la miraré d'un tirón.... la Kate s'ho mereix.

NO ÉS UNA MIRADA QUALSEVOL

Moltes actrius i actors al llarg de la història de la televisió han fet anuncis. Crec que es podria fer una tesi doctoral de qui ha fet anuncis des dels inicis d'aquest mitjà de comunicació. Es probable que qui s'emporti el primer premi siguin els cotxes i les colònies, no??

De fet, Lancome és una de les firmes que sempre han apostat per grans actrius, començant per la meravellosa Isabella Rossellini, que va ser la inspiració durant molt de temps, amb un contracte impressionant, passant per Anne Hathaway, Clive Owen o l'espanyola Ines Sastre.

No analitzaré els anuncis per què no m'interessen gaire, però si que feia temps que no hi havia un anunci que cridava tant la meva atenció. I és que quan Kate Winslet apareix en l'últim anunci d'aquesta firma comercial em quedo enganxada a la pantalla. Podríeu preguntar-me quin anunci és i no us sabria respondre, (ara ja sí, ja sé que anuncien!!), però amb el què em vaig enganxar des del primer moment va ser amb la mirada.

Sempre m'han agradat les mirades, en un dels meus primers comentaris, vaig fer una crida general a quina era la mirada que més us havia frapat de la història del cinema, jo sempre he dit que la més impactant per a mi va ser la que Debra Winger i Shirley MacLaine és feien a l'última escena de La fuerza del cariño, però la que Winslet fa en aquest anunci , crec que la supera... hi ha una tendresa i una sensibilitat que em fan posar els pèls de punta... si no l'heu vist , fixeu-vos bé amb aquesta mirada... una autèntica petita joia.