Si ja ho dic jo que quan en cau un en cauen tres, no fa ni quinze dies ploràvem la mort de Liz Taylor, aquesta darrera setmana ens han deixat dos professionals més del món del cinema... i ben diferents: Sidney Lumet i Alfred Lucchetti.
Sidney Lumet
Era un dels directors del famós grup de la generació de la televisió, com John Frankenheimer, Martin Ritt o Robert Mulligan, va ser actor abans que director.
La seva filmografia comença amb un dels clàssics de la història Doce hombres sin piedad on denota clarament la seva formació televisiva, i a on va aconseguir la seva primera nominació a l'Oscar.
Tot i tenir una carrera d'alts i baixos és evident que Lumet ha dirigit grans títols del cinema: Serpico i Tarde de perros (ambdues amb Al Pacino), Larga jornada hacia la noche (amb Kate Hepburn), Network, La noche cae sobre Manhattan, la molt notable Antes que el diablo sepa que hayas muerto, el remake de Gloria de John Cassavettes o dues de les que tinc especial carinyo Buscando a Greta (amb Anne Bancroft) i Asesinato en el Orient Express amb la meravellosa Ingrid Bergman que amb aquest paper va guanyar el seu tercer Oscar.
Alfred Lucchetti
Patriarca d'una llarga nissaga d'actors, Luccheti era de descendència italiana.
Tot i que va començar tard en el món de l'espectacle (als 39 anys perquè el van acomiadar “afortunadament per a nosaltres” de l'empresa de química on treballava), la llarguíssima trajectòria de Luccheti va des de teatre, cinema i culebrots a TV3.
L'any 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i també fou guardonat amb el premi Max de teatre així com l'honorífic de cine de la Generalitat de Catalunya i el premi Butaca concedit pel públic. Va ser gran impulsor de la creació al 1981, de l'Associació d'actors i directors de Catalunya del qual va ser-ne el president.
Sens dubte ens ha deixat un dels grans a Catalunya.
