Perquè vaig anar a veure 2012, us estareu preguntant molts de vosaltres???
Intentaré donar-vos algunes raons que no teniu per què creure-us:
Primera: des de que vaig al cinema, d'això ja fa moooolts anys.... sempre tinc ganes cada 6 o 7 mesos anar a veure una pel·lícula que jo anomeno de les “cops de puny!” potser algú altre en diria de crispetes, no vol dir que no en vegi més sovint però aquest tipus de gènere catastrofista no m'interessa en absolut malgrat això, de tant en tant el vaig a veure.
Segona: sempre tinc l'esperança que anar a veure una pel·lícula d'aquestes signifiqui tornar a veure una espècie de Terremoto, El coloso en llamas.... tornar a veure aquell cinema dels anys 70!!! però totes les esperances s'esvaïxen....
Tercera: és evident, que aquests tipus de pel·lícules només es poden veure en pantalla gran per l'espectacularitat de les seves imatges, a la televisió perden tot el seu “poc encant” que poden tenir!
Quarta: John Cusack i Thandie Newton???? dos atractius protagonistes a més de ser dos grandíssims actors la feien.... per què no hi havia d'anar ?.... si ells la feien jo la podia veure, no? Es mereixien un vot de confiança... però és clar! no comptava en que a vegades han de treballar i guanyar-se les garrofes i fer autèntiques ximpleries com aquesta... i és una llàstima perquè això és una creu per a les seves filmografies
No sé si us he convençut... avui no és tampoc la meva intenció però en fi, el seu llarg metratge salvat només en part per els seus primers 30 minuts i la espectacularitat d'efectes digitals, especials i el que tota màquina pot fer no ajuden a que la pel·lícula repeteixi el mateix cànon durant els 200 i pico minuts que dura.... us he de confessar que em vaig adormir durant una estona i això que el soroll que feia era brutal!!!
Puntuació: 2/10
