Lasse Hallström ens té acostumats a una de freda i a una de calenta.
No és un director especialment interessant per a mi, però reconec que algunes de les seves pel·lícules m'han agradat força.
Querido intruso , la vaig trobar una comèdia deliciosa, impactant l'estrena de Leonardo Di Caprio a ¿A quién ama Gilbert Grape?, una més que interessant Atando cabos i tant Las normas de la casa de la sidra (amb un merescudíssim Oscar per Michael Caine) com Chocolat, em van semblar propostes molt bones.
Crec que va relliscar amb Algo de que hablar (malgrat una meravellosa Kyra Sedwick, que es menjava a la Roberts) o La gran estafa que em semblaven guions molt interessants però que no estaven gens ben resolts.
Ara amb aquesta empalagosa i nyonya història , en què torna a repetir amb Richard Gere, l'ha ben pifiat. I és que la direcció de la pel·lícula no s'aguanta per enlloc i això que la història, basada en un fet real , prometia molt!.
Ja sabeu que no puc evitar no veure una pel·lícula on surt un animaló, especialment un gos, i jo tota il·lusionada vaig anar al cinema a veure la història real de Hachiko un gos japonès de la raça Akita, una raça distingida i senyorial, que va viure als anys 20 i que quan el seu amo va morir , ell anava a esperar-lo a l'estació cada dia...el va sobreviure més de 10 anys. Com a recompensa a la seva fidelitat , aquest gos té un monument davant on esperava al seu amo a la ciutat japonesa.
La pel·lícula és un cant a l'amistat i a la fidelitat que els gossos tenen envers als seus amos, i en aquest sentit la cinta està bé, de fet el millor és el gos!!, perquè tant en Gere com la Joan Allen, que fa de la seva dona estan patètics.
Hallström es recrea en certes seqüències que es podria estalviar i deixa que la llàgrima fàcil sigui el fil conductor de la pel·lícula i això és quelcom que no aguanto dels directors, és poden explicar històries sensibles sense haver de fer plorar a l'espectador.
En fi, només pels qui us agraden els gossos, aquest és una monada!, i us la recomano que la veieu a casa, ben tapadets amb una manteta quan surti en dvd, ara no us gasteu els diners!
Puntuació: 3/10 i pel gos!!!
13 comentaris:
Mònica,
el que seria una pel·lícula alimentícia per al Gere....
un petó
Buffff... Jo pel·lícules d'animalets, què vols que et digui! I si a sobre hi surt el Richard Gere en pla pastelón...
Et faré cas, llavors. Tot i que, de seguir el temps com fins ara, serà sense manteta :)
En Richard m'agrada però aquesta peli no em fa el pes...
petons wapa!
El Richard Gere m'agrada però ha fet pelis molt dolentes. Aquesta és una d'elles pel que dius. Gràcies per la crítica!
no coneixia aquesta peli però ara no estic per veure pelis de gossets i menys amb el Gere pel mig, et faré cas i la deixaré pel dvd
Aquesta m'haurien de portar-me lligat al cine... com el gos. En cas contrari segur que no l'aniré a veure. Un petó.
Trina,
I tant!!! jajjaja jo no ho hauria dit millor!! pel.lícula alimientícia... aquesta és bona, me l'apunto!!
Roger,
aquesta vegada estic totalment d'acord amb tu!!!
òscar,
ja ho pots ben dir.... arribarà algun dia el fred????
joana,
no perdis 7 euros.... no val la pena
Kweilan,
però dolenta, dolenta... eh??? de les que fan història...
Deric,
agafa-la del dvd si no en trobes cap més d'interessant eh???
jordicine,
jajjajja , no no pateixis que jo no t'hi portaré
petons per tots!
jajaja... he arribat al teu blog des del Doctor Quatermass... no la pensava anar veure al cine... pero després de la teva crítica m'estic plantejant no veure-la ni en DVD
;)
Gine,
benvingut!!!!
doncs ja saps!!! segur que hi ha d'altres pel.lícules que t'interessen molt més!!!
2 punts pel Gere i un pel gos, no?? jajajajajjaj.... i tot per passar una bona estona "mirant" pq pel que dieu no val la pena res més.
reina mora,
no, no!!!! 3 punts pel gos i cap pel Gere jajjajajaa
doncs a mi em va agradar molt un 7/10
Publica un comentari a l'entrada