UN DIOS SALVAJE

De tant en tant surts del cinema donant gràcies als germans Lumiére i al seu invent!!

Aquest és el cas de Un dios salvaje, una petita obra mestra dirigida pel gran Roman Polanski, amb guió de Yasmina Reza una renombrada directora teatral.

Dos nens es barallen al parc. Un li trenca unes dents a l'altre.

Els pares de la víctima conviden als altres pares a intentar resoldre el conflicte.

El que comença sent una xerrada distesa acabarà sent una baralla constant de recriminacions i escridassades entre els dos matrimonis que rebel·len les seves ridícules contradiccions i malentesos.

Brutal posada en escena de Roman Polanski on no deixa que els seus personatges es moguin d'escena (ja sé que és una obra de teatre), en una habitació que sembla una presó per a ells i que té un poder d'atracció que no els deixa marxar d'allà, a l'igual que els personatges de El ángel exterminador del gran Buñuel.

Sense gaires possibilitats de moviment de càmera, Polanski es mou per l'espai jugant constant i magistralment amb els miralls de casa del matrimoni Foster- Really i va ofegant poc a poc als seus personatges amb uns diàlegs corrosius.

I què puc dir dels quatre....monstres??? aquesta és la paraula monstres de la pantalla per què no tenen altre nom...

John C.Really; la seva evolució de personatge va in crescendo a mida que passa el metratge, sembla ser el conciliador inicial però perd els papers; Christopher Waltz (que bo que és!!!) és simple espectador d'una guerra en la qual es manté al marge fins que li toquen la moral i el mòbil!!!... Jodie Foster, m'encanta, ho reconec, perd els papers de seguida i no sap com recuperar-los, està espectacular... i Kate Winslet... (la millor, se'ns dubte!) la seva interpretació, magistral, es digne de nominació! Està tan gran... tan immensa, que vomita literalment el seu paper!!!!

80 minuts de pur cinema.... en Polanski no en necessita més per fer una pel·lícula d'Oscar!.

Puntuació:10/10

POLA NEGRI I POLONIA

Ja he tornat de Polònia!!! La veritat és que és un país que m'ha sorprès molt!!! no m'ho esperava i m'ha agradat moltíssim!!! És molt verd i totes les ciutats que he visitat són precioses, Wroclaw, Gdansk, Poznan, Lodz (on està l'únic museu del cinema de Polònia!), Varsovia, Cracòvia.... totes tenen places, carrers, monuments o edificis... racons que valen la pena ser fotografiats i a més molts són tan cinematogràfics!!!. Una de les visites més impactants que vam fer va ser a Auschwitz, on dies abans a casa de l'amiga on vam estar a Varsòvia havíem vist El pianista de Roman Polanski, i vam reconèixer alguns dels escenaris on s'havia rodat la cinta. Però de la que vull parlar-vos avui és de Pola Negri. No en tenia ni idea de que era polaca. Potser molts de vosaltres no sabeu qui és.... jo li reconec el nom i sé que era una actriu de cinema mut, no la tinc molt present per què és de les actrius que no va superar el pas del cinema mut al parlat, però en el seu moment va ser una actriu important dins del món cinematogràfic que estava naixent, d'entre d'altres coses per què va ser amant de Rodolfo Valentino (malgrat la seva coneguda homosexualitat) i del gran Charles Chaplin. Encara que també se la coneixia per la seves mítiques baralles amb Theda Bara i Gloria Swanson. Nascuda com a Barbara Apollonia Challupiec , més coneguda com a Pola Negri, va néixer a la ciutat de Janowa, que ara és territori rus. Va començar com a ballarina però una lesió li va impedir seguir i es va decantar cap al món de la interpretació on va entrar a estudiar art dramàtic a Varsòvia. Després es va traslladar a Berlín, on coneixeria al seu amic i qui la va fer famosa: Ernst Lubitsch. Amb ell va fer les seves millors interpretacions: Los Ojos De La Momia (1918), Carmen (1918), Madame Du Berry (1919), Sumurum (1920) , El Gato Montés (1921). Amb l'arribada del cinema sonor va arribar també el seu declivi, i als anys 40 es va retirar del cinema. Va morir als 91 anys.