L'altre dia vaig tenir la oportunitat d'anar a veure la preestrena de Blog, pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, i vaig quedar gratament sorpresa.
L'argument de Blog ens pot recordar a alguna sèrie o pel·lícula que ja hem vist, i és que la directora és va fixar en una notícia que va llegir al diari i en va decidir escriure una història.
Com deia , la pel·lícula està dirigida per Elena Trapé una jove directora que segueix els passos de Mar Coll (Tres dias amb la família) i Roser Aguilar (Lo mejor de mí) , en el que s'anomena Proyecto Ópera Prima, una col·laboració entre l'ESCAC l'escola de direcció de Cinema i Audivisuals i Escándalo Films una productora potent dins del mercat espanyol en que potencien (i financien) projectes de directors/es novells , alumnes que surten de l'ESCAC.
Aparentment podríem pensar que és una història més d'adolescents però en realitat és el retrat d'un grup de noies de classe mitja- alta, ben educades, intel·ligents, estudioses que decideixen establir un vincle secret , un objectiu comú que elles consideren una veritat universal: la necessitat de viure emocions fortes que les diferenciïn dels altres.
El plantejament de la pel·lícula és força interessant, val a dir que és una història que fa 20 anys no s'hauria pogut fer, jo crec que ni plantejat ja que el tema principal de la pel·lícula, a part dels valors que aquests són universals, són les noves tecnologies. Les protagonistes estableixen vincles a través dels blogs i del messenger. Els sentiments, les actituds, el què pensen i volen fer , tot està plantejat d'una manera virtual. De fet hi ha un element interessant a nivell tècnic que és molt important per la història i és que gran part de la pel·lícula està rodada en càmera subjectiva (sempre hi ha una jove o una altra que van gravant el que fan i el que els hi passa). Plantejament que com dic em va resultar inicialment difícil d'entendre però que a mida que anava passant la pel·lícula m'agradava més i feia que entrés molt més en la història per què la feien molt més realista, (de fet llegint coses sobre la pel·lícula, sembla ser que la idea era que les protagonistes es rodessin a elles mateixes amb càmeres domèstiques com a part del seu diari personal, el límit de la realitat i de la ficció és present en la cinta quan la directora va demanar a les noies que es gravessin a casa i que deixessin la càmera a les seves habitacions i que diguessin el que volguessin davant d'ella).
Aquest fet, fa molt més valenta la cinta, si a més s'hi afegeix que les noies no són actrius professionals (la directora va haver de fer un casting molt intens per escollir a les protagonistes....) fan que encara tingui molt més sentit donar-li un vot de confiança la visió de la pel·lícula.
Hi ha molt bona compenetració entre totes les noies (i no es coneixien de res!) hi ha uns jocs de mirades i de gestos interessants, i una bona presentació de personatges sobre tot de la Marta ,l'alumna que engega “el projecte” però poca explicació de la història (que es va desvetllant a mida que passa el metratge), cada noia té el seu rol: la lider, la indecisa, la ingènua, la enamorada... totes elles amb uns valors comuns i per sobre de tots ells, el sentiment de pertinença a un grup, en el que no es fallaran i que sempre estaran juntes...un sentiment molt important per aquesta edat... i per totes.
Per defecte de professió, vaig trobar a faltar algun aspecte més pedagògic, més educatiu.. em feia preguntes que no queden resoltes en la pel·lícula, totes demostren maduresa, intel·ligència, segures d'allò que volen fer per què tenen un objectiu comú... però cap d'elles pensen en les conseqüències??? en el que pot passar?...
No sé si les noies seguiran en el món de la interpretació però per si de cas , cal tenir en compte a partir d'ara noms com: Candela Antón, Anna Castillo, Lidia Torrent, Lola Errando, Sara Gómez, Irene Trullen o Alada Vila.
Blog és una pel·lícula valenta, parla de respecte, d'amistat, de valors, l'acceptació de totes elles sent tan diferents,és un retrat de l'adolescència actual però a la vegada tracta sobre l'adolescència de sempre.
(Gràcies Anna i a EMON!!!!!)
(Gràcies Anna i a EMON!!!!!)
Puntuació: 8/10
