LA CARA OCULTA

Segons les fulles que agafo dels cinemes Icaria de la sinopsi diu:

“que és un trhiller psicològic que explora els límits de l'amor, la gelosia i la traïció. Adrià un atractiu director d'orquestra a Bogotà, i a seva xicota Belen, semblen molt enamorats, però quan la noia comença a dubtar de la seva fidelitat, desapareix sense deixar rastre. Afligit Adrià torba consol en una cambrera i a mesura que la passió neix entre ells, les preguntes sobre la misteriosa desaparició de Belen comencen a aflorar i el passat d'Adrià estarà més present del que mai hauria pogut imaginar”. Ja veieu ni tinc esma de pensar de què va la pel.lícula

Si hi vaig anar és per Quim Gutiérrez , un actor català que m'encanta, malgrat que no suporto a Clara Lago, una actriu , si se'n pot dir així que encara no sé com la criden per fer pel·lícules, però què dolenta que és aquesta noia!!

La pel·lícula no val res, absolutament res. I si heu vist el trailer encara menys per anar-la a veure per què et destrossa tota la sorpresa....

No perdeu temps....

Puntuació: 2/10 i per que surt en Quim Gutiérrez per què sinó hauria tingut una rodona ben rodona!

LA DEUDA

La història comença al 1997 quan dos ex espies del Mossad ja retirats, reben una sorprenent notícia del tercer company que junts, 30 anys abans van protagonitzar una situació que els va fer herois nacionals.

A finals dels 60 tenien la missió de localitzar i portar a Israel el criminal de guerra nazi Vogel, anomenat Cirurgià de Birkenau.

Els tres protagonistes són Rachel , Stephan i David i l'equip va haver d'arriscar molt i pagar un preu molt alt per tal de dur a terme la missió.

Però malgrat sembla inicialment que tot va bé, en realitat ho van aconseguir? És un dubte que finalment acaba en deute i que tots tres hauran de carregar durant tota les seves vides.

No en sabia gaire de la pel·lícula quan vaig entrar al cinema però saber que la protagonista era Hellen Mirren ja era prou reclam per anar-la a veure, tot i que tenia dubtes ja que les pel·lícules d'espies, o polítiques a vegades em perdo... aquesta em va sorprendre molt gratament.

La història ja t'interessa des del primer moment i a mida que va passant la cinta tens ganes de saber que va passar exactament.

Saltant el pas del temps entre els anys 60 i 90, els tres protagonistes estan interpretats per sis actors: el personatge de David són de jove, Sam Worthinton (el nefast actor d' Avatar que aquí està prou correcte) i de gran és Ciáran Hinds; Stephan de jove és Marton Csokas (un actor que li tinc un cert carinyo perquè sortia de jove a la sèrie de Xena) i de gran és el gran Tom Wilkinson i la noia: de gran, és la espectacular Hellen Mirren carregant amb el pes de la pel·lícula ella soleta d'una manera arriscada però molt solvent i de jove és Jessica Chastain, una jove actriu de la qual no en sabia res però que ara, a part de protagonitzar aquesta cinta també la podeu veure a El árbol de la vida. I no voldria oblidar-me del militar nazi un brutal Jesper Christensen, que ho fa tant bé de sàdic que et donen ganes d'entrar a la pantalla i fotre-li un cop de puny.

Que no us passi desapercebuda, és una molt bona història d'espies, molt entretinguda i amb bones interpretacions on la tensió en certs moments de la pel·lícula està més que garantida.

Puntuació: 7/10

GLENN CLOSE PREMI DONOSTI 2011

No ho he pogut evitar però he de repetir les mateixes paraules que ha dit la meva companya zinefila, troyana.

Quan he llegit el seu post es com si hagués llegit les meves pròpies paraules!!!

Va per tu, troyana!!!

¿Por qué no estaba yo ayer en el Festival de cine de San Sebastián? ¿por qué destino caprichoso me perdí como esta mujer recogía según dicen "increíblemente conmovida" ese premio Donosti??

¿por qué no he estado allí con un pase especial acreditada qué sé yo por ser "miembra" de Zinéfilas (junto con mis compañeras,claro),que oye no seremos famosas pero por el celuloide tenemos pasión???

Y lo más doloroso......¿¿por qué no estuve allí cuando Glenn encima iba para presentar "Albert Nobbs", el último trabajo de Rodrigo García? cuando me he enterado,esto último ha sido ya demasiado para mí....

Exactament el que em pregunto jo!!!!

LA PIEL QUE HABITO

Almodóvar s'ha fet gran!!! en tots els sentits, en la maduresa física, mental i emocional.

Ha arribat a la majoria d'edat amb el seu divuitè llargmetratge: La piel que habito. Un títol que des de feia molt de temps considero del tot encertat, i ja no només per la pell que porta durant tota la pel·lícula una espectacular Elena Anaya sinó per tot el que significa canviar de pell. Com si fos una serp, Almodóvar fa un gir en la seva trajectòria i ens regala una pel·lícula de gènere molt diferent al que ens té acostumats, tot i que no perd , gens, el seu toc personal: els seus colors, el seu humor particular, la seva filosofia.....

Em considero almodovariana de pro, i potser no seré del tot objectiva quan parlo d'aquesta pel·lícula, però m'ha passat una mica com quan vaig anar a veure La edad de la inocencia d'Scorsese, era un gir tan radical a la seva filmografia que el meu impacte va ser majúscul.

M'ha passat una mica amb aquesta història.... vaig parlar amb en jordicine i em va recomanar no que sabes res sobre la història, però no ho vaig poder evitar i vaig llegir els comentaris de Manderly i de troyana, i les meves ganes per veure-la es van incrementar.

Jo faré el mateix, qui encara no l'hagi vista, no sabrà res del guió per part meva, però voldria fer referència a les interpretacions. S'ha parlat molt de Banderas, no és un actor que m'entusiasmi ,però la nova col·laboració que fa amb el seu amic manxec és serena i adulta, es nota que han passat els anys i que han consolidat una relació ferma, Banderas està molt correcte, el seu paper de metge, amb un passat molt difícil d'acceptar el fa estar impassible tota la cinta i això no és tan fàcil de fer; Paredes, em va recordar molt a la Maura de Volver, sense apenes maquillatge i amb una interpretació d'aquelles que es recordaran...la resta de personatges, a destacar Jan Cornet, un actor català desconegut totalment per mi però que a partir d'ara s'haurà de seguir.

I no... no me n'he oblidat d'ella, de la pell... la coneixia , és cert, però ara , en aquesta pel·lícula la he descobert: una extraordinària Elena Anaya. Els seus primeríssims plans , fan que a part de la pell, de la seva i de la que habita, la seva mirada, els seus ulls siguin part integral de la seva interpretació. Anaya fa una interpretació arriscada, molt, i se'n surt perfectament... els membres de l'Acadèmia haurien de tenir-la en compte per una possible nominació!.

Potser , de negatiu, algunes escenes.... la del germà Agustín, totalment prescindible i la frase final.. un silenci hauria estat molt millor, però la cinta és del tot recomanable.

Puntuació: 9.5/10

ENS HAN DEIXAT JORDI DAUDER

Sempre em desperto amb el despertador ràdio que m'acompanya des de fa molts anys, s'engega, em faig una mica la mandrosa mentre em desperto i llavors m'aixeco per començar el dia.

Però avui ha estat diferent, despertar-se amb la mort d'un dels més grans actors de casa nostra , et fa obrir els ulls en aquell estat encara de semi inconsciència ....

Per què Jordi Dauder era un dels grans, un d'aquells actors que si hagués nascut a la època daurada de Hollywood s'hauria passejat pels passadissos dels grans estudis i hauria treballat amb els més grans actors, actrius i directors, per què Jordi Dauder era molt gran. I era català!

Qui no recorda a aquell malvat Mateu Monsolís de les caves, fent de germà d'una de les altres grans de casa nostra: Eulàlia Vilarasau.

I el Goya li va arribar amb un paper extraordinari com era de mossèn a Camino o en la última edició dels premis catalans de cinematografia va tenir el reconeixement de tots els seus companys.

Avui és un dia trist, se n'ha anat un dels grans, un gran actor i una gran veu!

AHIR ZINEFILAS VA FER UN ANY!!

Quan em van proposar de participar a Zinefilas, no m'ho vaig pensar.

Per dues raons:

La primera perquè havia trobat a cinc noies que cinèfiles com jo tenien un blog i escrivien sobre cinema i ; segon perquè per a mi era un repte escriure en castellà!!!

Ahir varem fer el nostre primer any, el primer d'un seguit, espero, de moltíssims perquè amb elles estic aprenent molt.

Gràcies Troyana, Bruja Truca, Noemí, Lu i Manderly, per aquest primer nostre aniversari!!

Si voleu us podeu passar pel comentari perquè i trobareu sorpreses!!!

SUPER 8

J.J. Abrahams és o sembla el nou rei mides, terme perfecte a un director que precisament és deixeble del que ja ho va ser , o segueix sent, Steven Spielberg.

Abrahams és l'artífex de sèries com Lost, Alias, Felicity o Fringe (de la primera no en puc parlar perquè dec ser la única persona del món mundial que encara no s'hi ha enganxat!, en canvi de la última sí, i he de reconèixer que m'agrada força!), però que en el terreny de la pantalla no s'ha prodigat gaire.

Ara ens porta Super 8 una “remake” si em permeteu dir-ho, d'ET, per què és el primer que vaig pensar quan es van encendre el llums del cinema, després d'haver vist uns dels millors títols de crèdits finals, sobre tot no us els perdeu perquè us perdríeu una pel.lículeta d'allò més agradable!

Després d'un inici d'aquells que en diria magistral, amb dues escenes sense paraules que et situen en l'inici de la història d'una manera impactant, la trama de la cinta crec, que va per dos camins ben diferents.

Per una banda, la història de cinc pre-adolescents que la seva única obsessió és rodar una pel·lícula de cinema durant les vacances i volen aprofitar tot el que està passant pel poble, inclòs un espectacular accident de tren (brutal escena també!) i per altra, el desencadenant d'aquest accident porta al poble una sèrie de fets estranys (que no desvetllaré), que faran mobilitzar fins i tot a l'exèrcit nord-americà.

Com dic, la història va per dos camins diferents encara que tinguin punts d'unió, em va interessar molt més tot el que els hi passa als nois,està ben rodada i a mida que passava el metratge m'interessava més el que feien que no pas el que els hi passava al voltant.

És cert, tot el que s'ha dit de què la pel·lícula és un recordatori de les pel·lícules dels anys 80, com Els Goonies, Gremlins, Et's i de més criatures d'aquella època, però amb una tecnologia molt més avançada..

Personalment no em va acabar de fer el pes, i torno a dir que la història dels nanos em va interessar molt però J.J. Abrahams cau en la mateixa sensibleria que el seu mentor , cosa que no li soporto.... totes, absolutament totes les pel·lícules d'Speilberg han de caure en algun moment en la llagrimeta fàcil i això és quelcom que no li aguanto.

Puntuació: 6/10

LA BODA DE MI MEJOR AMIGA

De tant en tant et trobes amb una petita joia que no t'esperaves i que agraeixes en uns mesos d'estiu calorosos i amb una cartellera que no val gaire la pena.

La boda de mi mejor amiga és una comèdia sobre dues amigues, una sense cap rumb fix, amb una feina que no li agrada gens que no la satisfà sobretot des de que va perdre el negoci de pastisseria, a més les relacions amoroses no li funcionen ,es veu amb un home que la manipula. A més té a la seva millor amiga que li fa de pepito grillo i que li acaba de dir que es casa. Li demana que sigui la seva dama d'honor i que organitzi el casament. Difícil situació i compromís entre d'altres circumstàncies perquè una altra “nova amiga” de la núvia és tant perfecte que tot li surt massa bé.

Si hagués d'escollir algunes de les escenes no sabria quina, la historia té un tempo fort i no et deixa respirar, o tens un somriure a la cara durant tot el metratge o comences a riure i acabes amb mal de panxa. A destacar una parell o tres d'escenes per sobre de les altres, i són escenes corals com la del lavabo que probablement és la més divertida per ser tan escatològicament divertida, no l'explicaré , evidentment, però totes les amigues estan sensacionals; la del cotxe on Annie (estupenda Kristen Wiig) ensenya totes les seves armes per poder convèncer al policia, quan creus que ja ha acabat encara te'n surt amb una altra... i la de la festa de compromís amb tot la família on Annie i la nova amiga de la núvia, una magnífica Rose Byrne, desconeguda completament amb un paper còmic i del que se'n surt prou bé, es van passant el micro... imprescindible veure-la en VOS sobretot per sentir el discurs d'Annie en castellà!!!!!

Però parlem de les actrius, és una comèdia coral, on totes les noies es veu que són amigues des de fa temps, i han disfrutat molt en el rodatge, Maya Rudolph és la núvia, divertida i el seu punt àlgid és quan travessa el carrer vestida de núvia; Rose Byrne com ja he dit divertida fent comèdia, Melissa McCarthy, com a germana del nuvi està fantàstica, ja la coneixia a Gilmore Girls on ja despuntava, i la gran sorpresa de la cinta és sens dubte Kristen Wiig , que a més és la guionista amb Annie Mumolo (que té un petit paper, com a la histèrica dona de l'avió!). És l'ànima de la història i porta molt bé tot el pes de la pel·lícula. Haurem de seguir-la de ben a prop.

No estic parlant d'una obra mestra, no, però si d'una comèdia sense cap tipus de pretensió, amb un cant a l'amistat, que et fa riure i t'ho fa passar d'allò més bé, no us deixeu portar per la ridiculesa del títol. Com molt bé diu el meu amic jordicine, el títol clàssic de Con faldas y a lo loco, li escau perfecte a aquesta pel·lícula.

Puntuació: 9/10 puntuació alta però em és que em va fer riure molt!!!!

CARS 2

Ja ho diuen, les segones parts mai són bones, hauria de pensar molt per dir quines són millors parts que les primeres.

Cars 2 probablement era una pel·lícula totalment prescindible,però ja sabem com és Hollywood,i en aquest cas Pixar,si una part surt bé, doncs exploten tantes parts com siguin necessàries per tal de treure calers.

Ara el protagonista no és en Rayo McQueen sinó el seu company Mate, aquella cafetera en forma de camioneta que es convertirà en un autèntic espia juntament amb una Aston Martin igualet al de James Bond.

Aquesta nova història ens envia per les pistes de carreres més importants on Rayo McQueen haurà de competir amb un nou rei de les pistes, un monoplaça italià amb la veu de John Turturro.

Altra vegada i com comença a ser una costum, una bona costum al meu entendre, els millors actors i actrius cedeixen les seves veus a personatges animats. En aquest cas, a part de Turturro, Owen Wilson, Bruce Campbell , Emily Mortimer o el gran Michael Caine també ho fan, aquest últim com a successor de l'altra gran que va sortir en la primera edició de Cars: Paul Newman.

Espectacularitat d'imatges, això no es pot negar, però és un guió massa complex per als més petits de la colla, a qui va dirigida la pel·lícula, suposo, i per als més grans crec que és una història una mica massa llarga.

Puntuació: 5/10